"Més sabatilles i menys pastilles"

Barcelona"El 14 de febrer del 2020 em van diagnosticar una leucèmia i tota la meva vida va canviar". Martina Claramunt va rebre un sotrac unes setmanes abans que es decretés el confinament general per culpa de la pandèmia. La jugadora de bàsquet es va trobar malament i va anar a l'hospital. "Em feien mal diferents parts del cos, però no sabia què tenia", diu. El diagnòstic la va deixar glaçada.

"Encara no sé com me'n vaig sortir, no en soc conscient. Vist amb perspectiva, la notícia impacta, però la superació i l'esforç em van ajudar a tirar endavant". L'esport es va convertir en el seu gran aliat terapèutic. "El bàsquet em va ajudar des del primer minut", reconeix la jugadora del JAC Sants, que es va tallar els cabells al zero.

El seu exemple o el d'Izan Balañà, un noi que va aferrar-se al bàsquet per superar una greu recaiguda d'una leucèmia, han servit d'inspiració per a la Federació Catalana de Basquetbol, que ha utilitzat aquests casos d'èxit de rehabilitacions per inspirar-se i crear un programa de salut. La iniciativa es va donar a conèixer a l'Hospital Vall d'Hebron. L'esport s'ha convertit en una gran eina tant per a la prevenció del càncer com per accentuar la seva rehabilitació.

"La recaiguda va ser un pal dur, però per sort estic aquí per explicar la meva història. El tractament inicial no va anar del tot bé i vaig necessitar un trasplantament de medul·la òssia. L'esport em va ajudar molt, es va convertir en el meu refugi d'evasió", explica el jove, que va acabar coneixent Ricky Rubio.

L'opinió dels especialistes és unànime. “L'esport sempre ajuda en qualsevol patologia. L'exercici físic és una de les eines que tenim per a tots els pacients. El benefici és evident. L'evidència ens diu que els pacients que fan esport tenen un índex més alt de supervivència i una millora de la qualitat de vida. La clau és saber quan fer exercici i quin tipus d'activitat. Cada malalt necessita un abordatge específic, segons la seva edat, estat físic i seqüeles potencials. I impliquem les famílies perquè l’activitat física tingui una continuïtat més enllà dels moments amb nosaltres”, analitza la doctora Judith Sánchez-Raya, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron.

"L’exercici és una eina clau en la rehabilitació del pacient amb càncer infantil. No només millora la condició física –té beneficis cardiovasculars, metabòlics, activa les defenses i redueix problemes cognitius–, sinó que també té un impacte positiu en la salut mental i emocional”, certifica el doctor Lucas Moreno, cap d'Oncologia Pediàtrica de la Vall d'Hebron.

Els efectes secundaris de la malaltia i dels tractaments poden provocar debilitat muscular, afectacions cardiorespiratòries i fatiga crònica. “Hi ha nens i nenes que es cansen amb activitats bàsiques del dia a dia. Per això fem una valoració individualitzada i adaptem la rehabilitació a cada moment del procés”, recorda la doctora Esther Toro, metge especialista en medicina física i rehabilitació.

Cada any, un miler d’infants són diagnosticats de càncer a l’Estat, entre 100 i 120 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Tot i representar un 1% de totes les neoplàsies, representa la segona causa de mort en nens i adolescents, per darrere dels accidents de trànsit.

"Bota per la vida"

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) ha engegat Bota per la vida, un programa que vol oferir la pràctica esportiva als malalts oncològics com a eina terapèutica. "Volem ajudar a fer més fàcil el retorn a la pràctica esportiva i farem servir la pilota com a eina terapèutica per a aquests pacients oncològics que estan fent el tractament o que ja s'estan recuperant i volen tornar a fer activitat física d'una manera controlada", assegura la doctora Sílvia Treviño, cap del programa BQ Salut. El seu lema és molt directe: "Menys pastilles i més sabatilles".