Per què els jugadors alts de la NBA moren abans?
Un estudi amb participació catalana identifica riscos específics associats a l’estatura i l’ètnia
BarcelonaLes morts prematures de jugadors emblemàtics com Moses Malone, Darryl Dawkins o Jerome Kersey van preocupar molts jugadors de la NBA. "Jo sempre li dic a la meva dona que no veurà molts homes de set peus (2,13 metres) pel carrer amb 75 anys", va dir Larry Bird coincidint amb aquestes notícies. Aquest neguit va servir d’inspiració perquè s’iniciés una recerca sobre les causes de mort i els factors de risc associats als jugadors de la lliga de bàsquet professional nord-americana. La investigació, que ha durat deu anys, ha culminat amb la publicació de tres articles científics. L'últim ha anat a càrrec d’un equip multidisciplinari del qual han format part Martí Casals, investigador i professor de la Facultat de Medicina i del Centre d’Estudis en Esports i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Klaus Langohr, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Julián Felipo, periodista de Mundo Deportivo.
"Els esportistes som el nostre pitjor enemic, perquè no escoltem els nostres cossos, no escoltem els metges i no ens n'adonem fins que ja és massa tard", va dir Bill Walton, un jugador de 2,11 metres que va morir fa un parell d'anys. De fet, la NBA i l'associació de jugadors van reaccionar el 2016 creant un pla per fer revisions a jugadors retirats.
La recerca confirma que la mortalitat dels jugadors de bàsquet de la NBA està directament associada a la seva ètnia i estatura. Segons la investigació, els jugadors d’ascendència africana registren un índex més elevat de mortalitat cardiovascular, concretament un 69% més comparat amb els jugadors d’ascendència europea. Segons els investigadors de la recerca, això és possiblement conseqüència de tres factors principals: diferències genètiques que predisposen a patrons d’hipertròfia cardíaca més agressius, desigualtats històriques en l’accés a la salut que persisteixen una vegada els jugadors s’han retirat i una diferència socioeconòmica heretada, ja que els veterans afroamericans de dècades passades guanyaven menys diners, la qual cosa impactava també en la seva qualitat de vida. De fet, als 75 anys, la incidència acumulada de mort per malalties cardiovasculars s’ha estimat en un 15% per als afroamericans i en un 10% per als d’ascendència europea.
La investigació mostra també que entre els jugadors de la NBA hi ha un percentatge significatiu de causes de mort desconegudes, la qual cosa indica que es tracta d’un problema estructural de salut pública, i subratlla la importància d’un monitoratge cardiovascular específic per als jugadors d’ascendència africana, tant durant la seva carrera com una vegada retirats. Tot i que l’estudi utilitza imputació estadística avançada, l’equip d’investigadors demana disposar de millors registres oficials per poder avançar en recerca amb impacte social i institucional. Precisament, un dels trets diferencials d’aquest estudi és que la causa de mort de cada jugador de la NBA ha estat cercada manualment. “Aquest fet, inèdit en recerca esportiva, és un exemple de ciència oberta real i de la col·laboració que pot existir, per exemple, entre els científics i els periodistes de dades”, explica Martí Casals.
Un altre dels paràmetres analitzats en aquesta recerca és l’estatura dels jugadors de la NBA. Una dada rellevant és que l’estatura extrema és un factor de risc i actua com un predictor de mortalitat invers en els esportistes. Mentre que en la població general l’alçada protegeix del risc cardíac, a la NBA per cada 5 centímetres de més en l’estatura augmenta el risc de mort per càncer un 10% i per malalties cardiovasculars un 13%. Davant d’aquestes dades, l’evidència científica també subratlla la necessitat de disposar de protocols de salut a llarg termini especialitzats per a atletes excepcionalment alts.
Els tres estudis desenvolupats en aquesta recerca demostren que, encara que els jugadors de la NBA gaudeixen d’una esperança més gran de vida que la població general, “no són immunes al risc específic derivat de la seva morfologia i a determinats factors demogràfics i socials”, explica Martí Casals.
Milers de jugadors estudiats
El primer estudi d’aquesta recerca va analitzar els factors de risc de mortalitat dels jugadors de la NBA comparats amb la població nord-americana general. Es va agafar una mostra de 3.985 jugadors. El segon estudi, que va fer un salt crucial cap a la transparència i la reproductibilitat científica amb la creació d’una base de dades oberta, va ampliar la mostra fins a 4.374 jugadors (412 d’actius i 3.962 de retirats) del període comprès entre 1946 i 2019. El tercer i últim article científic recull l’últim estudi que s’ha fet, que representa l’avenç metodològic i clínic més significatiu per analitzar els factors associats a les diferents causes de mort. En aquest cas el corpus d’estudi van ser els 864 jugadors de la NBA morts fins al juliol del 2019.