Simon Birgander: “La Penya em va proposar el millor escenari per a mi”
Entrevista al pivot del Divina Seguros Joventut
BadalonaEl Divina Seguros Joventut rep aquest dijous a la nit (21.30 hores, Movistar Deportes 2) el Barça Lassa, un equip que aquest estiu va estudiar la contractació de Simon Birgander (1997). Però el pivot suec va acabar a la Penya.
El MoraBanc Andorra i el Barça Lassa van intentar fitxar-lo. Per què va escollir Badalona?
La Penya em va proposar el millor escenari de bàsquet per a mi. Sé que aquest club ha aconseguit fer evolucionar molts joves i que Badalona és un lloc ideal per evolucionar. El Joventut té una història que és diferent de la de la resta de clubs. Ricky Rubio, Rudy Fernández, Guillem Vives, Albert Ventura, Neno Dimitrijevic... Tots els joves en qui penso han tingut minuts i han evolucionat en el seu joc.
Quines sensacions té?
El nostre objectiu era classificar-nos per disputar la Champions League, però no ho vam aconseguir i això té una part dolenta, que els joves tindrem menys partits per millorar, i una de bona, que ens permetrà centrar-nos més en la Lliga Endesa.
Què espera d’aquesta temporada?
No tinc gaires expectatives personals. El meu objectiu és millorar, convertir-me en millor jugador i ajudar l’equip tant com pugui. L’entrenador em demana concentració, jugar dur en defensa, rebotejar, fer bons bloquejos i tenir un rendiment regular.
Vostè va començar jugant a futbol.
Sí, vaig començar jugant a futbol, com tots els nois de Suècia. Quan ja feia un cert temps vaig pensar que era un esport avorrit. A l’institut practicàvem tots els esports i tampoc em va agradar. Quan vaig canviar de centre va ser quan vaig centrar-me en el bàsquet.
L’any passat va coincidir al CB Clavijo amb Volodymyr Herun. Quin regust li va quedar?
Quan vaig fitxar per la Penya em va felicitar. Jo jugava a la segona divisió sueca i el canvi va ser positiu. Al principi va ser dur perquè no jugava gaire, però després em vaig esforçar molt en els entrenaments i vaig aconseguir minuts. Sempre es pot fer millor, però crec que vaig aprofitar l’experiència.