El neerlandès que va convertir Badalona en casa seva amb només setze anys

BarcelonaVa deixar enrere els carrers d’Amsterdam quan només tenia setze anys. Era estiu i marxava per primera vegada de casa. La destinació: Badalona. “Estava molt emocionat perquè era un pas enorme per a mi, però també tenia por. Em sabia greu deixar els amics. Encara avui, a vegades, els enyoro molt”, recorda amb un somriure tímid. L’oferta va arribar de sobte, gairebé sense temps per pensar-s’ho. "Vaig arribar al matí, vaig fer un entrenament, i el mateix dia em van oferir un contracte de cinc anys. Vaig dir que m’ho havia de pensar, però en realitat ja sabia que signaria", diu. Yannick ho explica amb naturalitat, com si el record d’aquella decisió adolescent encara li semblés senzill.

Els primers dies a Badalona, però, van ser un cop de realitat. "Recordo que al cotxe, de camí, em sentia fatal. Estava sol, els meus amics encara estaven de vacances i jo començava una vida nova. Però quan vaig arribar a la residència i vaig conèixer els altres nois, tot va canviar. Érem tots joves, tots amb el mateix somni. De seguida vaig veure que no seria tan dur".

Una nova vida a Badalona

A Catalunya ha madurat. "He passat tota la meva vida adulta aquí. Hi ha moltes coses que he après per primera vegada a Badalona". Quan parla de la ciutat, ho fa amb afecte: "No diria que soc català, però sí que em sento una mica de Barcelona. És casa meva, també". Una part de la seva família es va quedar als Països Baixos i una altra el va acompanyar. “La meva mare viu aquí des que vaig venir. El meu pare i el meu germà petit encara són a Holanda". No parla català, tot i que es defensa amb el castellà: "Català no, però una mica d’espanyol, sí", diu en anglès.

El que més el va sorprendre de Catalunya és la gent. “Aquí tothom és molt obert. Pots entrar a un cafè i parlar amb qui sigui. A Holanda la gent és més freda. Aquí és tot més càlid", assegura. I tot i la distància, manté un vincle constant amb Amsterdam. “Els meus amics són la meva família”, diu sense dubtar. “Hi parlo cada dia... Més de cinc hores diàries. Intento que vinguin a veure’m, però tots tenen les seves vides. Sovint porto algú cada mes, però no és fàcil", relata.

El Yannick d’avui no és el mateix que va arribar amb tan sols setze anys. "A Holanda vaig aprendre a divertir-me amb el bàsquet, però aquí vaig aprendre tots els fonaments, tot el que significa ser un professional. No sabia res d’això abans de venir. Tot ho he après aquí", diu. El dia de partit és sagrat: “Faig exactament el mateix sempre. Menjo el mateix, dormo a la mateixa hora, i fins i tot durant l’escalfament tinc la meva rutina. Si em posessis una càmera un dia de partit, seria la pel·lícula més avorrida del món.”

Recorda els moments més especials: "El primer cop que vaig jugar contra el Barça, amb l’Olímpic ple, va ser increïble. També la Copa del Rei a Màlaga. Un dels records més macos que tinc". I quan parla dels seus referents, els noms es multipliquen: "He tingut molts veterans que m’han ajudat molt. L’Ante [Tomić] m’ha ensenyat molt sobre com moure'm sense pilota. I en Sam [Dekker], sobre el joc en general. Tots m’han aportat molt". També recorda amb gratitud els entrenadors que el van marcar. "A Amsterdam vaig tenir dos tècnics que m’entrenaven gratis cada estiu. Després, en l'àmbit professional, en Dani [Miret] ha estat clau. Va confiar molt en mi", declara.

Mirada al futur

El jugador mira endavant amb serenitat, però amb certa nostàlgia. "Després de la meva carrera, segur que tornaré a casa. Estimo el meu país, estimo la meva ciutat. Amsterdam és la ciutat més bonica del món. Però segurament mantindré una casa aquí, perquè m’agrada molt. Fora d’Amsterdam, aquest és un dels millors llocs on viure", explica. A la pista juga amb energia; fora, amb calma i sinceritat. Sap que el camí fins aquí no ha estat fàcil, però quan se li pregunta si ha valgut la pena, no dubta ni un segon.