Un camaleó amb un ‘rush’ final efectiu
BarcelonaUnai Emery explicava que al descans de la final de l’Europa League, quan el Sevilla perdia 1-0 davant del Liverpool, va agafar els seus jugadors i els va fer creure que la remuntada era possible en els següents 45 minuts. Que només era qüestió de mirar-se el públic a la grada, deixar-se contagiar per la seva energia i convertir St. Jakob-Park en una mena de Sánchez Pizjuán. Tocar la fibra emocional va funcionar i el Sevilla va alçar la copa amb un 1-3 incontestable.
Pot semblar circumstancial, una d’aquelles gestes puntuals que no necessàriament s’ha de repetir avui al Vicente Calderón, però el Sevilla ja ha demostrat contra el Barça en l’últim precedent d’una final, a la Supercopa d’Europa, que és un equip que no es rendeix. Que no es deixa impactar per la rotunditat d’un 4-1 i que competeix fins al final, amb un orgull i una fe que l’acaben ficant en un partit que l’havia exclòs. No li va servir a l’agost però la inèrcia guanyadora d’ara converteix l’equip andalús en un lluitador més perillós, encara que el Barça pugui estar alertat i procuri no donar-li una vida extra per molt avantatge que pugui aconseguir.
De fet, el Sevilla ha demostrat al llarg de la temporada que afina la punteria amb el pas dels minuts: ha marcat el 68% dels gols en la segona meitat. I, en concret, ha reunit més del 22% en l’últim quart d’hora. No n’encaixa especialment més després del descans (es manté en una relació de 52%-48%), tot i que és a la represa quan obre més els partits i quan Emery permet que es descontrolin i se surtin del guió inicial.
I aquest és un punt decisiu de cara a la final d’avui: el Sevilla és, juntament amb l’Atlètic de Madrid, un dels equips més rics tàcticament, més capaç d’adaptar-se a diferents escenaris i activar variants que alterin la dinàmica. Un camaleó. Combinarà estones de pressió alta amb replegaments més baixos; no esquivarà la possessió i l’atac combinatiu, però ho alternarà amb ratxes de joc directe i contraatacs verticals; tindrà estones passives de deixar fer al Barça i fases de voler-lo treure de lloc.
No intriga la proposta de Luis Enrique -s’espera l’onze habitual i una versió agressiva per viure a camp rival-, però sí que genera incertesa l’actitud del Sevilla en els primers compassos. ¿Sortirà a tot des del principi? ¿O es permetrà un marge de càlcul, conscient que, si cal, domina com cap altre l’art del rush final? Fa pinta de final trepidant.