El campió posa a prova el seu talent a Tbilissi
Enviat especial a Tbilissi (Geòrgia)L’aventura continua. Després de Berlín, el Barça viatja més a l’est: trepitja per primer cop Geòrgia per guanyar la Supercopa d’Europa contra el Sevilla (20.45 h, TV3 i Antena 3). L’equip de Luis Enrique, amb una samarreta diferent i després d’un estiu mogut als despatxos i a la llotja, aterra en terres georgianes amb el mateix esperit i l’objectiu de pujar un graó més cap al destí final: guanyar els sis títols oficials. Berlín ja sembla llunyà i el Barça inicia un any en què haurà de demostrar cada dia la seva condició de campió. Cada derrota farà encara més mal. La glòria és efímera i cal defensar-la cada dia.
Després d’una pretemporada amb viatges llargs i sensacions fredes, el barcelonisme va escalfar-se amb el primer temps del Gamper. Messi va elevar la temperatura amb una actuació magnífica, però les galteres de Neymar han refredat una mica l’ambient. Sense el brasiler, Pedro, just ara que negocia marxar, hauria de ser titular contra un Sevilla amb més cares noves. L’equip d’Unai Emery aconsegueix gestionar bé el mercat i cada estiu reneix malgrat perdre peces importants. Algunes, fitxatges pel Barça, com Rakitic, Alves, Aleix Vidal i Adriano. L’equip andalús ha aconseguit fer de l’Europa League el seu jardí privat i, malgrat baixes clau en defensa com Pareja o Carriço, s’inspirarà en la Supercopa del 2006 abans de sortir al terreny de joc. Llavors, el Sevilla va golejar per 3-0 un Barça que en pocs mesos va passar del cel de París a la mediocritat. A l’eix de la defensa sevillana hi haurien de jugar Adil Rami i Timotheé Kolodziejczak. Ara bé, aquests dos jugadors han patit gastroenteritis, una malaltia que també deixa fora de la llista N’Zonzi. Si al Barça hi ha un cas de galteres, al Sevilla l’ha atacat la salmonel·la.
El Sevilla va arribar a Tbilissi un dia abans que el Barça, que hi va volar ahir amb tota la plantilla, excepte Neymar. L’equip andalús s’instal·la en una posició que coneix bé, on cedeix el favoritisme al rival i li dóna guerra, com ha fet tan bé els últims anys contra l’equip blaugrana. L’any passat, però, no va poder guanyar la Supercopa a Cardiff contra el Madrid. L’objectiu, doncs, és repetir la gesta del 2006.
Únic precedent negatiu
Aquella final, de fet, és l’única final de la Supercopa perduda pel Barça en els últims 25 anys. Les altres, quatre, les ha guanyat totes. Si el Barça derrota el Sevilla, sumarà la seva cinquena Supercopa d’Europa i igualarà el Milan com a club amb més premis. Nascuda el 1971 sota el patrocini del diari holandès De Telegraaf, la Supercopa d’Europa ha anat evolucionat. Primer era una eliminatòria amb dos partits entre el campió de la Copa d’Europa i la Recopa. Sota aquest format, el Barça inicialment va patir per guanyar, en enfrontaments contra el Nottingham Forest, l’Aston Villa i el Milan. Després va arribar el triomf sobre el Werder Bremen i tot va començar a canviar. Des de l’any 1998, la final es juga a un partit únic i el rival del campió de la Champions és qui s’ha endut la UEFA, ara rebatejada com a Europa League. Canvis de nom i de format d’un torneig que ara passeja per Europa (les dues pròximes finals són a Trondheim i Skopje) en una època en què l’epicentre futbolístic és a la lliga espanyola: cinc dels últims sis campions provenen d’aquesta competició. I al mig d’aquesta lliga brilla el Barça.
Sense Neymar, Luis Enrique haurà de gestionar el cansament i la falta de ritme dels seus professionals, castigats, molts d’ells, pel calendari, especialment els sud-americans. Luis Enrique hauria de proposar un equip molt similar a aquell de Berlín, ja que la sanció que no permet el debut d’Aleix Vidal i Arda Turan facilita les coses. Mascherano hauria de repetir a la defensa, ja que Mathieu haurà de jugar al lloc de Jordi Alba, lesionat. Vermaelen i Bartra també aspiren a un lloc a la defensa, mentre que el centre del camp sembla destinat a Iniesta, Busquets i Rakitic. Ara bé, la Supercopa és l’escenari ideal per fer canvis, ja que alguns titulars han arrencat amb menys energia que altres. I el tècnic asturià haurà de valorar qui està més fresc en una final en què s’espera una gespa seca i molta calor.
Tbilissi marca el tret de sortida d’uns dies frenètics en què els blaugranes es juguen dos títols i debuten a la Lliga. En un estadi gran, amb un públic neutral però amb més ganes de veure els ídols del Barça, l’equip de Luis Enrique necessita convertir l’estiu en un petit parèntesi i oblidar les distraccions defensives de la gira. Tbilissi, tota engalanada amb imatges de la Supercopa i plena d’aficionats de països diversos que volen veure Messi (els hotels s’han omplert, però gairebé no hi ha catalans o andalusos), tampoc donarà pistes sobre qui jugarà aquest any a la porteria: hauria de ser titular Ter Stegen, com ho va ser tot l’any anterior en competicions internacionals. El Barça té fons d’armari malgrat les baixes al lateral (Douglas també està lesionat i Adriano no arriba al 100%), però Luis Enrique va deixar clar l’última temporada que els suplents tenen molt clar el seu rol: esperar una lesió dels titulars, com ha passat amb Neymar, per treure el cap a l’equip titular.
A Tbilissi, el Barça comença la defensa de la seva glòria. Si ho fa bé aquests dies, al desembre, encara més a l’est, a Yokohama, tindrà la gran oportunitat de tancar el cercle de la perfecció: guanyar sis títols de sis.