Una catalana d'acer competint a les proves més dures del planeta

BarcelonaMarta Sánchez (Barcelona, 1995) s'ha fet un lloc entre les dones més fortes del món. Quan era petita, passava molt de temps dins de l'aigua per fer natació sincronitzada. Ara també, però en una disciplina totalment oposada: ara neda fort en una de les tres etapes de l'Ironman, les famoses carreres de triatló que consisteixen en nedar 3,86 quilòmetres, fer 180,25 quilòmetres en bicicleta i córrer una marató (42,2 quilòmetres).

Sánchez prepara ara la cita dels 8 i 9 de novembre a Marbella, ciutat que esdevindrà l'epicentre dels esports d'aventura amb la primera edició a territori espanyol de l'Ironman 70.3 World Championship, prova amb distàncies més curtes, ja que es neden 1,9 quilòmetres, es fa un circuit en bicicleta de 90 quilòmetres i es corre mitja marató. Sánchez hi arriba com a única triatleta estatal en categoria elit, ocupant la sisena plaça del rànquing mundial, fet que li permet somiar en enfilar-se al podi. En categoria masculina, hi haurà Reyes Estévez, doble medallista mundial en 1.500 metres, que ha fet el salt a aquesta disciplina.

L'osonenca resident al Vallès Oriental havia competit en categories inferiors en natació sincronitzada, on havia aconseguit bons resultats. Però amb 17 anys, havia de decidir què calia fer. "És un esport on costa tirar endavant, amb data de caducitat. I amb 17 anys tocava decidir i estudiar. I va ser llavors quan al gimnàs del poble, on anava per estar en forma, vaig conèixer la meva parella, l'Arnau Pericas, que fa triatlons", explica. L'Arnau li va proposar que l'acompanyés. I la seva vida va canviar del tot, sentimentalment i professionalment. "Llavors no sabia ben bé com funcionava aquest l'esport, ni l'ordre, ni si eren dies separats o junts... i ell me'n va anar ensenyant els detalls. I m'hi vaig enganxar", afegeix.

I ja han passat 12 anys. "Tot ha canviat molt, tant el material com la preparació. Les marques aposten per aquest esport, la preparació ha millorat... Jo tenia el somni de ser olímpica en triatló, però va tocar tirar endavant. Una evolució natural, de fet. La lògica és començar per distàncies més curtes, per esprémer tot el que és més velocitat, potència... i després anar tirant més cap a l'endurance, cap a la resistència, com he fet. La pandèmia va ser una mica l'impàs, quan es va tancar la porta d'anar a uns Jocs Olímpics. I tocava fer el pas endavant a l'Ironman, que s'adapta bastant a la meva forma de ser", diu una dona que no para d'aconseguir bons resultats.

També en proves on toca adaptar-se a climes diferents, a aigües complicades, a carreteres dures en alguns dels paisatges més espectaculars del món, com Hawaii o Sud-àfrica. "Però quan hi ets, allò d'idíl·lic no en té res!", puntualitza amb una rialla. "La gràcia és que sempre és diferent. Que prepares tres esports diferents, el que fa que aquest esport sigui menys avorrit que d'altres. El clima canvia, les distàncies també... Cada prova és un món, i això ho fa molt emocionant", raona. De fet, per preparar-se per al Mundial celebrat a Kona, a Hawaii, on va haver de retirar-se per lesió, es va intentar preparar per a les condicions meteorològiques: "Em tancava al lavabo de casa amb el rodet per pedalejar amb la bici. Amb un calefactor i obrint l'aixeta de l'aigua calenta per intentar emular les condicions. Entrenava allà, tancada, suant", explica amb un gran sentit de l'humor. De cara a la cita de Marbella, com que tocarà una carretera amb pujades, de moment s'entrena al Montseny. "Crec que el circuit em va prou bé. És millor per a dones com jo i no atletes més corpulentes", explica.

Cada prova de l'Ironman, però, és diferent. I ella ho sap. Fa poques setmanes va ser l'única representant estatal professional al Campionat del Món de distància llarga de Kona, considerada la meca d'aquesta disciplina. Sánchez s'hi va classificar gràcies a la sisena posició al Mundial del 2024 a Niça (França), tot un èxit. "Malauradament, em vaig lesionar i va tocar abandonar durant la marató", diu. I això que hi arribava carregada d'esperança, després de grans resultats com una plata a l'Ironman de Sud-àfrica i una tercera posició a Lake Placid, als Estats Units. "Un somni seria classificar-me per al mundial de Kona a la vegada que la meva parella. Jo vaig començar en aquest esport per ell, i ara ell ha patit lesions i l'intento animar. Aquest esport pot semblar solitari, però en el dia a dia tant la meva parella com el meu entrenador són claus. Seria un somni ser a Kona tots dos", confessa. Abans, però, toca Marbella, una cita on vol seguir creixent, sense por.