Cavani, Pastore i la temptació de treure de l’ombra tot el talent

BarcelonaAl vestidor de Laurent Blanc no són cap de cartell però ho podrien ser en qualsevol altre club. Edinson Cavani i Javier Pastore són els brillants actors secundaris d’un París Saint-Germain que, avui, i per culpa de les baixes destacades d’Ibrahimovic, Verrati i David Luiz -més, potser, la de Thiago Motta-, els reclama fer el salt a primera línia de l’escenari. La visita del Barça serà el seu gran dia. Altre cop. Perquè, de fet, en els duels recents contra els blaugranes han sigut les dues peces més determinants per ferir el Barça. La seva habilitat per aparèixer en espais interiors, en les zones d’enllaç, en les parcel·les que descuidava el Barça, els ha convertit en la millor frontissa per ajustar defensa i atac, i tornarà a ser una de les claus d’un partit en què es preveuen sorpreses. O, si més no, ajustos tàctics per portar el partit al context més convenient.

Referència ofensiva

Sense Ibra, Blanc haurà de situar Cavani de ‘9’ com al setembre

L’absència d’Ibrahimovic no implica només la seva no presència, sinó, sobretot, el canvi d’ubicació que tenen els altres integrants de l’atac del PSG. Si Laurent Blanc repeteix la fórmula que va funcionar-li a París, Cavani serà l’encarregat de moure’s entre centrals com a màxima referència ofensiva en profunditat. La manera com expressa l’uruguaià la posició de punta, però, és més àgil que la d’Ibrahimovic, i prefereix fer més diagonals a la banda que baixar a moure la pilota a zones centrals, com té tendència a fer el suec. La suma d’inèrcies serà compensada per Pastore, que s’espera que repeteixi el seu joc lliure a tres quarts de camp, preparat per activar els seus socis d’atac. Si el tercer atacant és Lucas Moura (fins i tot també Lavezzi), el PSG apostarà per garantir la recepció interior amb l’argentí i explotar l’espai a l’esquena de la defensa amb un tercer en velocitat.

Defensa de tres

Luis Enrique no amaga que pot ser la solució a la baixa d’Alves

“[El 3-4-3] no és un sistema tan arriscat. De fet, al Camp Nou va funcionar amb defensa de tres”, va dir Luis Enrique ahir per respondre a una pregunta concreta sobre si aquesta podia tornar a ser l’alternativa tàctica per suplir l’absència d’Alves. Aquell dia el Barça va apostar per una línia de tres amb Bartra per la dreta, Mathieu per l’esquerra i Piqué a l’eix central, amb l’ajuda constant de Mascherano, que va fusionar el seu rol al mig del camp prop de Busquets amb un segon paper de central al costat del barceloní. La missió de l’argentí, però, anava lligada al marcatge específic a Ibrahimovic, una carta que no sembla tan necessària per avui sense la participació del suec. De tota manera, establir una vigilància fixa sobre el seu substitut posicional, Cavani, també podria resoldre l’amenaça del PSG en la transició, perquè permetria a Piqué cobrir l’espai més allunyat i als altres dos centrals assumir el duel amb Pastore i Moura. En paral·lel, Busquets quedaria prou lliure per fer un pas endavant i empènyer l’equip a la pressió sobre els pivots francesos. Les baixes de Verrati i Motta -si es confirma- animarien a córrer aquests riscos.

L’estratègia penalitzaria altres homes clau en l’esquema blaugrana, com Jordi Alba i Rakitic, suplents al desembre a Barcelona. L’ex del València, però, podria ocupar el carril esquerre com va fer Pedro a la dreta, i provocar un inesperat canvi de banda de Neymar. Seria la solució sorpresa.

Trobar espai per combinar

Els millors minuts del Barça vénen quan el rival pressiona poc

Sent un partit d’anada, encara que els tècnics assegurin que no s’especularà, la gosadia tàctica queda rebaixada, i s’imposa la necessitat de no sortir eliminat abans d’hora. Això, sumat a les importants baixes que pateix el PSG, fa pensar en un equip francès prudent sense pilota, que optarà, com va fer a la fase de grups, per una espera recollida a camp propi, cedint el protagonisme al Barça. No renunciarà a cuidar la possessió, perquè té qualitat per esquerdar el rival amb pocs tocs (com va fer contra el Chelsea o en diversos trams dels enfrontaments contra els blaugranes de la lligueta), però no serà el seu pla principal.

Si la seva estructura defensiva no és més densa que en els duels anteriors, el Barça pot trobar camins per alimentar al trio atacant, en línies similars als dies del City o el primer temps de Sevilla. Les referències, però, no serveixen per imaginar les recepcions en banda de Messi, que ha jugat molt per dins contra els parisencs en els dos partits.