"Quan em van dir que m'operarien el cor vaig pensar que era el final. Escac i mat"

Barcelona"He estat sempre molt competitiu, potser massa. Així que el que m’ha passat darrerament ha estat dur. Semblava que era el final de la meva carrera", explica Josep Betalú (Amposta, 1977), un dels grans noms del ciclisme català. Aquest mecànic que sap fer el que faci falta amb les seves mans s'ha fet un fart de guanyar curses en quatre continents diferents des que va fer el salt al ciclisme de muntanya amb 30 anys complerts, el 2010. Abans havia fet ciclisme en ruta, a més de mil feines, fos de DJ o arreglant cotxes. Gràcies al ciclisme, ha rodat pel món i ha viscut una temporada a Costa Rica, on és famós. "Allà la gent em mirava amb els ulls oberts, perquè jo soc tal com raja i dic el que penso", diu.

Campió en quatre ocasions de la Titan Desert del Marroc, així com de proves com la Ruta dels Conqueridors de Costa Rica, Betalú continuava guanyant curses amb 45 anys. "Amb la meva edat, al ciclisme de ruta ja no hi tens res a fer, però al ciclisme de muntanya o la Titan al desert, és diferent", explica l’ampostí, que ha portat el seu cos sempre al límit. Sempre sense por, sigui obrint amb un matxet ell mateix vies a la selva de Costa Rica, o a les dunes del Sàhara, on tens el risc de quedar-te clavat a la sorra i "costa descansar bé a les haimesdesprés de cada etapa". Un estil de vida que li agrada, per això continuava competint. Però a la Titan Desert del 2024 tot va canviar. "Venia d’una lesió que em va tenir apartat de la competició durant 8 mesos. Però el primer dia de la Titan em vaig posar líder, va ser bonic. Però a la segona vaig sentir un pes al pit i em vaig veure obligat a retirar per un problema cardíac que no esperava". Els metges de la cursa no van dubtar: no podia seguir i hauria de ser operat d’unes arrítmies. "Quan em van dir que m'operarien el cor vaig pensar que era el final. Escac i mat. Va ser molt dur, en poques hores passava de ser primer i veure que seguia fort, a retirar-me", recorda.

La trucada d'un gran campió

Tot plegat va portar el Josep a una situació nova en la seva vida: no tenia esma per continuar competint, veia que havia arribat al final de la seva carrera un any abans del que havia previst. Fins que va rebre una trucada de Melcior Mauri. L’osonenc, campió de la Vuelta a Espanya el 1991 i un dels millors ciclistes catalans de tots els temps, és ara el cap de l’equip KH-7 de ciclisme que participa en diferents curses de resistència. L’equip on Betalú sol competir. "En Melcior em va motivar perquè no tenia intenció de tornar a competir mai més. De fet, no he tornat a competir des de l'any passat, des del meu abandonament de la Titan. Jo estic acostumat a competir sempre per guanyar i, de sobte, tot canviava. En Melcior em va dir que jo tenia una experiència en aquestes proves que no es podia perdre, i em va proposar liderar l’equip per fer guanyar altres. I bé, això realment és el que em va motivar. Tenir un nou rol, ajudant els altres", raona.

Durant anys, al KH-7 els ciclistes treballaven per ajudar Betalú. Ara ell serà la mà dreta de Mauri, i donarà consells a corredors com els debutants Luis Ángel Maté i Andrey Amador (excorredors en ruta), Pilar Fernández o Ramona Gabriel, dues vegades campiona. "Allà passen moltes coses, al desert. I jo les conec", explica. "Jo tinc altres opcions a la vida i tinc la vida bastant solucionada. Soc una persona que tot el que faig ho faig al màxim. I si alguna cosa no la puc fer al màxim, directament no la faig. ILa bicicleta em fa sentir feliç. Tots aquests mesos que he estat sense entrenar-me, ostres, han estat durs. Em faltava alguna cosa. Serà bonic seguir", diu un home que ha trobat en l’equip KH-7 una segona casa, ja que aquest equip uneix professionals que volen guanyar amb corredors que hi van per intentar acabar, com els germans Sergio i Javier Torres, cuiners d’un restaurant amb tres estrelles Michelin, o esportistes que formen part de projectes solidaris com el d'aquest any de la Fundació Guttmann o com Lester Fernández, el ciclista català nascut a Cuba que hi participa amb un 81% de discapacitat. "El primer any que vaig competir amb en Lester a l’equip vaig tenir un problema mecànic a la primera etapa i estava fet pols. Aquella nit vaig xerrar amb ell i em va ajudar molt, em va fer sentir afortunat. L’endemà vaig guanyar", recorda l'ampostí. Els professionals aprenen de Betalú, però ell aprèn del Lester.