Amb ells va començar tot: els activistes de Figueres que van parar la Vuelta

FigueresEl 27 d’agost passat cinc activistes propalestins de l’Alt Empordà van barrar el pas a l’equip israelià que va participar a la Vuelta. Va ser en una contrarellotge per equips a Figueres i va ser la primera d’un seguit d’accions de protesta per la presència a la cursa de l’equip Israel Premier Tech que es van succeir a cada etapa fins a l’últim dia. “Quan vam saber que venia la Vuelta vam decidir fer alguna acció absolutament pacífica i la sort va ser que a Figueres era una contrarellotge per equips. Això ens posava molt fàcil fer un tall només a l’equip sionista, a l’equip israelià. No volíem crear cap problema ni als ciclistes ni a la Vuelta ni a ningú”, explica Lola Oliván Hijós, arabista, docent en el passat i activista des de fa molts anys en diverses causes.

L'acció, però, va convertir-se en l'espurna d'una protesta generalitzada arreu de l'Estat que va acabar paralitzant l'entrada a Madrid de la Vuelta. Però a efectes pràctics, avui en dia el tall de Figueres és l'únic boicot en contra de la participació de l'equip israelià que la direcció de la Vuelta ha denunciat. Va saldar-se amb una detenció, la d'Esteve Robleda i Sastre, psicòleg de l'educació. En una ciutat amb poques mobilitzacions, desenes de persones es van reunir davant de la comissaria dels mossos a la capital de l'Alt Empordà per reclamar la seva posada en llibertat. Dissabte va fer-se justament a Figueres una jornada per Palestina i per recaptar fons en cas que la denúncia acabi els tribunals o per ajudar el poble palestí. Va ser també una oportunitat per conèixer de primera mà com es va gestar la protesta per la participació de l'equip Israel Premier Tech a la competició ciclista.

La resposta de la policia

La manifestació en contra de la participació de l'equip israelià estava convocada, però no va ser fins tres dies abans que es va decidir l'acció concreta del tall en un altre punt aprofitant que "la majoria de policies estaven controlant" la protesta en un altre punt de Figueres, explica Jordi Salvat i Alabart, matemàtic i un dels cinc participants. "A més de nosaltres hi havia tot un grup al darrere que va fer la pancarta i que estaven de suport", afegeix Robleda i Sastre, l'únic detingut en la protesta. A parer seu, la detenció va ser deguda a "la mala praxis" d'un dels agents dels Mossos d'Esquadra.

“Uns dies abans vam decidir el millor lloc perquè la policia i els ciclistes tinguessin temps a veure’ns per poder parar i que ningú prengués mal. Va ser la imprudent actuació d’un agent dels mossos que va propiciar que hi hagués un problema. No va parar quan va veure la pancarta i va continuar”, detalla Oliván. “Un policia em tenia agafat de la mà. Jo no el vaig empentar perquè, com s’ha dit, l’acció era pacífica. Ell m’intentava detenir sense baixar de la moto i llavors, lògicament, la moto va caure i ho va fer cap on era jo. Va ser una mala praxis seva i es va estressar. S’ho va fer venir bé, em va agafar, em va fotre a terra, em va retenir amb força i, una vegada dret, em va emmanillar i em va dir que estava detingut”, afegeix Robleda.

Muntanya russa d’emocions

Els cinc activistes expliquen que estaven "perfectament coordinats" i tenien una "frase acordada" preparada per actuar, ja que calculaven que "en quatre minuts" l'equip israelià arribaria i la policia intervindria. “Va ser una muntanya russa bestial perquè primer els nervis de l’espera que ens diguessin quan ens tocava tallar. Fa força por perquè venen quatre policies i no saps què passarà. Vam buscar un lloc que hi hagués gent i era davant d’una casa”, recorda Salvat.

“Llavors hi ha el moment fotut quan detenen l’Esteve. Però la feina ja s’havia fet i les conseqüències, doncs, les que vinguin -diu Salvat, resignat-. Quan se’l van emportar estàvem molt de caiguda. Però ja havíem parlat amb Alerta Solidària i ens van dir que venia en Benet Salellas d'advocat. Ens vam quedar més tranquils i mentre anàvem cap a Figueres ja notàvem l’impacte de l’acció”. “Em van enviar un missatge dient que sortíem al New York Times”, diu Oliván. “També vam sortir a Al Jazeera i altres mitjans internacionals. Això ens va animar perquè anar cinc i tornar quatre és un pal”, diu Salvat.

Els activistes valoren molt positivament la resposta de la gent. “Al cap de poca estona ja hi havia unes 50 persones davant la comissaria dels Mossos i s’hi van estar fins cap a mitjanit, perquè a l’Esteve no el van deixar anar fins l'endemà. Va ser una experiència col·lectiva molt potent”, assegura Oliván. “Figueres és una ciutat que costa molt de mobilitzar. Molta gent va veure les imatges i va venir a donar-me suport. Però més enllà que fos jo la persona detinguda o una altra, la gent hauria respost igual perquè la mobilització per la causa palestina és molt potent”, conclou Robleda.

Denúncia i acte de suport

Tot i que el de Figueres va ser l'únic tall que la Vuelta ha denunciat, els activistes asseguren que encara no han rebut res. Creuen que la realitat dels fets dia a dia va dur la direcció de la competició a renunciar a portar als tribunals les protestes. "És un acudit posar una o més denúncies cada dia; confio que la retirin", exclama Oliván. A Olot l'endemà ja es va intentar aturar la sortida de la cursa. "No crec que la nostra acció fos el desencadenant de les altres que van venir, aquestes haurien passat en una dimensió o altra, però crec que va ajudar molt a explicar-les. El fet que nosaltres poguéssim parar l’equip d’Israel va visibilitzar la participació d’un equip d’un estat genocida que estava fent sportswashing i va fer que les altres segurament fossin més potents. Potser sí que vam contribuir a que cada vegada la següent pugés més de to", diu Salvat. "Hi ha la Plataforma Estatal pel Boicot Esportiu a Israel i moltes d'aquestes protestes es van coordinar a través seu", afegeix Oliván.

Durant la jornada de dissabte a Figueres va haver-hi una conferència sobre els orígens del sionisme, a càrrec d’Adrià Moreno, historiador especialista en imperialisme i colonialisme, amb les intervencions de Mahmud Shiha, activista gazià establert a Bordils des de fa un any, i de la sotscap d’Internacional del diari ARA, Cristina Mas, experta en Palestina i autora del llibre Palestina des de dins. Shiha va dir “si no hi ha terra palestina, on estarà l’estat palestí?” i Mas va afegir que cada vegada que torna a Cisjordània “no la reconec, a causa de l’expansió de la colonització”. Mas també va assenyalar que “Israel viu un aïllament internacional com mai hi havia hagut abans”.