De vegades em pregunto si els consellers s’estimen l’objecte de la seva conselleria. S’estima l’educació, la consellera d’Educació? S’estima la llengua, el conseller de Política Lingüística? S’estima la cultura, la consellera de Cultura?
Fa quinze dies, en un article a favor dels mestres i professors, vaig parlar del verí de les causes superiors. Hem d’ajudar aquests alumnes!, van dir els pedagogs. Però la funció de l’ensenyament no era ajudar els alumnes, sinó transmetre uns coneixements. Vint-i-cinc anys de capgirar les prioritats han destruït l’ensenyament i han perjudicat els alumnes d’una manera terrible. Hem d’anar contra l’extrema dreta, se’ns diu avui, per justificar qualsevol atzagaiada. Desactivada així la crítica com en el cas de l’ensenyament, s’aconseguiran les dues coses, l’atzagaiada i l’extrema dreta, que ja gairebé semblen dos estadis d’una mateixa evolució.
Aquests dies s’ha sabut que cinquanta-vuit editorials catalanes no rebran les subvencions que esperaven per uns llibres ja publicats, després que, retroactivament, se’ls exigeixi imprimir un logotip d’ecosostenibilitat. Són llibres ja impresos amb paper ecològic, però els falta el logotip. Ester Andorrà, editora de LaBreu, ha recordat a X que “els certificats són una manera de facturar i els logos són per donar feina, i sous, a totes les empreses certificadores que s’han inventat a l’empara de les lleis”.
No es pot descartar mai la incompetència, sempre disponible perquè algú acabi traient-ne partit. L’administració s’introdueix cada cop més per tot arreu i avui renunciar a subvencions és lluitar amb un braç lligat a l’esquena. Hi ha editorials que en depenen, editorials independents que són principalment les que mantenen viva la nostra cultura escrita. Després uns altres n’aprofitaran el prestigi –“És important llegir!”– per fer-ne un pur negoci. Aquestes editorials afectades es mereixerien un monument a cada carrer, no per l’abnegació, que hi és, sinó perquè són les columnes i fonaments de la nostra cultura escrita. Per comptes d’agrair-les, però, ja ho veieu. Com ha dit també a X Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, “si volem edició ecosostenible, hem de premiar les bones praxis. Per exemple, mantenir el catàleg viu, sense trinxar alegrement, sense descatalogar, reimprimint el fons quan s'esgota”. Aquestes editorials publiquen “pensant en diverses generacions. El contrari del que fan grans grups que trinxen llibres, subvencionats, cinc anys després d'editar-los”.
Però tot rema a favor dels grans grups, per variar.
