Derrota dolorosa, pla intacte

FilòsofRes a dir. La victòria del Barça és justa. Els blaugranes van guanyar el partit perquè tenen jugadors més bons. I, sobretot, perquè tenen Messi i Iniesta. El meu cunyat m’insistia que m’entusiasmés amb les jugades d’aquests dos grans jugadors. A sobre que el convido a veure el partit a casa i que li faig el sopar, he d’apassionar-me amb el joc del rival. Però, tot i que sense la passió que em reclama el cunyat, no em costa gens reconèixer que són molt bons. Ahir van ser decisius.

Des de la perspectiva perica, la millor notícia és que arriba Nadal i que tindrem temps per oblidar la golejada. El pla de Quique segueix intacte. Mantinc la confiança en l’equip i en l’entrenador. Els gols del Barça fan mal, però no ens han de generar cap dubte.

Confirmem que, tot i tenir fons d’armari, les baixes d’alguns jugadors clau (ens faltaven Víctor Sánchez, Baptistão i Hernán Pérez) es noten. Tot i això, vull destacar el més que digne partit de Javi López. I també que, després del partit d’ahir, ja ningú pot dubtar sobre la importància de Diego López.

També podria recordar les dues targetes preventives tretes per l’àrbitre abans que es complissin els deu minuts de joc. O l’agressió de Busquets a DavidLópez que ni tan sols s’ha considerat falta. O bé el cop a la cara de Neymar a JaviLópez abans del tercer gol del Barça. Però tot això només ho hem vist els pericos, ja ho entenc. De la mateixa manera que som els únics sorpresos que cap jugador del Barça (ni Busquets, ni Jordi Alba, ni Suárez) hagi vist la targeta groga. També podria analitzar la varietat d’insults masclistes i racistes de la grada d’animació blaugrana.

Però estic convençut que no cal que insisteixi en tot això. Les cròniques i les anàlisi neutrals (la meva és i vol ser partidista) ja en parlaran. No en tinc cap dubte.