Un detall que canvia la dinàmica
L'empat xe en l'únic error blaugrana inventa un nou partit que genera confusió
Tot va canviar quan, en un error de càlcul al minut 43, Jordi Alba va olorar una pilota que va saber protegir bé Feghouli amb el cos. Pedro, esperant l'anticipació del seu company, ja iniciava la carrera endavant, pensant a atacar. El València va ofegar Busquets per robar la pilota solta i traçar una transició impecable que Dani Parejo va convertir en un 1-1 imprevisible. Estrany. Injust. El Barça havia completat un primer temps (potser, sent més precisos, una primera mitja hora) impecable que només havia sabut traduir en un gol.
Interpretar la mobilitat
Va ser el detall que va alterar la dinàmica del partit, que va inventar-se'n un de nou que el Barça ja no va saber jugar. L'equip de Martino va passar de dominar i marcar el ritme de joc a plaer, a reaccionar, a sentir-se superat, a anar a remolc. A la desesperada.
La segona meitat no va tenir res a veure amb la primera, en què es va veure un Barça fresc, alegre, mòbil i assenyat amb la pilota. Les ruptures eren constants i variades i el passador sempre tenia, com a mínim, dues opcions de recepció profunda. Jordi Alba i Alves per fora, o Cesc i Xavi per dins, envaïen l'espai entre lateral i central que deixaven els extrems amb el seu moviment cap a dins. Messi, tirant d'intuïció, compensava els moviments per desfer l'entramat defensiu del València. El 4-1-4-1 de Pizzi va perdre sentit per l'habilitat amb què el Barça el feia moure, el feia ballar. Els blaugranes van saber fer bascular el seu rival fent i desfent els desmarcatges fins a finalitzar les jugades. El pecat va ser no concretar-les i rebaixar la intensitat. Un pèl. Suficient.
Això va donar vida a un València solidari. El conjunt xe va patir 43 minuts per gaudir dels 47 restants. L'empat de Parejo va fer-lo entrar viu al vestidor i d'allà va sortir renovat. Envalentit. A la represa, el València va fer un pas endavant que va trencar el monòleg d'un Barça que ja no trobava la seva versió inicial. Parejo va estirar-se, alliberat pel pas enrere que va fer Oriol Romeu per tancar files amb Javi Fuego al doble pivot. Piatti va començar a aparèixer per dins des de la banda esquerra. Paco Alcácer, fins al moment ben controlat pels centrals, va començar a trobar nous socis a més de Feghouli per construir els contraatacs. Busquets va anar desbordat, sense prou ajuda dels interiors. Trencat, el Barça va perdre la capacitat d'atacar amb paciència i va deixar-se dur per una inèrcia d'anada i tornada que el va matar.