Després d’uns Jocs Olímpics i un Mundial de futbol, uns Campionats del Món d’atletisme són el tercer gran esdeveniment esportiu d’abast planetari de més d’una setmana de durada. Per repercussió, per nivell de patrocinis i per drets d’explotació, els Mundials d’atletisme a l’aire lliure, que se celebren cada dos anys, són un magnífic anunci per a la ciutat que els acull. Fins ahir, Barcelona era una de les tres candidates a organitzar-los l’estiu del 2019. Després, però, de dues hores de discussió, ens van donar carbasses i Xavier Trias ha tornat cap a casa amb la cua entre cames tot proclamant, amb l’orgull dels perdedors: “Ho tornarem a intentar per al 2021”. La candidatura catalana era tècnicament bona, amb una combinació atractiva entre estadi -ja construït i testat- i proves de carrer. La ciutat, els hotels i les infraestructures són de primer nivell i, pel que ens asseguren, el dossier explicatiu de Barcelona i la posada en escena per vendre la candidatura no van ser dolents. Però tot això ja ha passat a la història. No n’hi ha prou amb les capses màgiques, l’embolcall i el llacet. Una candidatura per a una competició així no és un bon treball de final de carrera. Ara, amb el nou segle, aquestes grans fites mundials es mouen i es decideixen, gairebé sempre, per un altre paràmetre: els diners. I Qatar en té tants que, de vegades, no li cal subornar a ningú per endur-se les competicions que se subhasten en el catàleg internacional. Per això, per la morterada al damunt de la taula, sense que es descarti que n’hi hagi hagut per sota, els millors atletes lluitaran per les medalles a Doha 2019. Tant se val que a inicis d’octubre la calor els pugui fondre. Si convé, ja fabricaran un recorregut de 42 quilòmetres amb aire condicionat per a la marató. Tant se val que hagin de construir un estadi nou, en les obres del qual moriran uns quants treballadors sobreexplotats, cosa que ens servirà per esgarrifar-nos mirant el telenotícies... Diners, i de la resta ja en pots tirar un tros a l’olla. Així, a banda d’aquests Mundials d’atletisme, Qatar també ha aconseguit ser la seu del Mundial d’handbol, tenen Gran Premi de motos i el circuit de tennis ja comença, cada temporada, a l’Open de Qatar. Tot un ventall d’esdeveniments que són un autèntic banc de proves per al Mundial de futbol del 2022, decidit per la FIFA. A ningú no li estranyaria que, després de Rio de Janeiro i Tòquio, els Jocs Olímpics se celebressin també a Doha.
I Barcelona, mentrestant? Bé, gràcies. Pel que fa a l’esport, amb una sensació de retorn al provincianisme d’abans. Amb el lliri a la mà, això sí, continuarem obrint l’Estadi Olímpic, un cap de setmana a l’any, per a la Festa dels Súpers. Fins que la Lila es jubili.