Les escoles de futbol que lluiten per la pau a Síria amb el suport del Barça

BarcelonaLa Lliga de l'esperança. No sempre els projectes són batejats amb un nom que reflecteix bé la idea que persegueix, però en aquest cas el nom està ben trobat. La Hope Leagueés un projecte que fa servir el futbol per unir els veïns del nord de Síria i l'Iraq, on anys de guerra i fanatisme religiós han fet tant de mal. "A ciutats com Raqqa s'ha aconseguit que membres de famílies que tenien militants a Estat islàmic participessin en el projecte plegats amb comunitats perseguides per l'ISIS", explica l'exjugador del Barça Oleguer Presas. Perseguint una pilota, nens i nenes d'una zona on l'odi entre comunitats i religions ha deixat milers de morts, creaven esperança. Però les últimes setmanes, l'odi ha passat per sobre dels seus somnis. L'escalada militar del govern sirià contra la zona autònoma kurda ho ha alterat tot.

La Hope Leagueés una iniciativa de la Fundació Barça, l'Escola de Futbol La Caserna de Sabadell de la qual forma part Presas, i altres associacions com NOVACT, Un Ponte Per, DOZ International, IDare i Casa Nostra Casa Vostra. Amb finançament de la Generalitat a través de l’Agència Catalana de Cooperació al desenvolupament, aquest projecte ha creat sis escoles, quatre de les quals a Síria i dues al Kurdistán iraquià. "El projecte neix l'octubre d'ara fa dos anys. És una iniciativa de NOVACT, una organització no governamental i sense ànim de lucre, que treballava a la zona i veia que el futbol podia ajudar, perquè és un esport molt popular. Es va fer una primera missió per trobar socis locals i evidentment va tenir una gran acollida. La idea era reproduir el model de l'Escola La Caserna allà, creant diferents escoles", explica Presas. La Caserna és un projecte nascut fa anys a Sabadell que treballa per fer del futbol un espai de creació de valors positius, i fomenta la cooperació per sobre de la rivalitat. "A La Caserna tenim una idea comunitària del futbol. Les famílies formen part del projecte i s'autogestionen, i fan que famílies molt diferents puguin treballar plegades. És una idea que permet trencar estigmes a una zona castigada per l'odi com aquella", afegeix l'exjugador del Barça i l'Ajax, que ha visitat la zona personalment per ajudar a implementar el projecte.

El juliol del 2025 el projecte va arrencar amb uns campus d'estiu per permetre a l'equip formatiu que agafessin experiència. Va durar fins a l'octubre i "després ja es va començar a crear les escoles. I els resultats eren molt bons. Funcionaven bastant bé. Estaven agafant ràpidament la idea de treballar plegats, adaptant-ho al seu context", explica Oleguer, que celebrava poder tenir un company de viatge com la Fundació del FC Barcelona. "La Fundació del Barça és soci del projecte i ens ajuda amb material i visibilitat. Tenir un soci com el Barça és molt potent, és simbòlic. Ens han ajudat molt a nivell metodològic, ja que tenen el programa Sportnet que han aplicat en zones de conflicte", afegeix. "Un dels grans èxits era la paritat. El nostre equip formatiu estava format per un 50% d'homes i un 50% de dones. Dones que esdevenen referents per les nenes, jugant a futbol i participant activament en l'organització. Les dones han patit molt en aquella zona i no sempre és fàcil. Fins als vuit anys les famílies veuen bé que juguin a les escoles, però un cop es fan grans costa més. Però s'estava avançant", raona.

De totes maneres, els últims dies la guerra ha tornat. Han retronat de nou els canons i els morters, s'han executat civils, s'han bombardejat ciutats. Després de les converses fallides entre el govern transitori de Síria i les Forces Democràtiques Sirianes de la zona de majoria kurda, l’ofensiva de l’exèrcit sirià i de milícies defensades per Turquia, amb la participació de tribus àrabs locals, ha provocat morts i encara més refugiats.

L’escalada de violència ha comportat el tancament temporal de les quatre escoles de futbol comunitari de la Hope League que s'ubiquen a les poblacions de Kobane, Raqqa, Tiberspiye i Hasaka. La regió de Raqqq ha viscut enfrontaments abans de ser conquerides pel govern, i Kobane viu un nou setge. Fa anys va ser assetjada per Estats Islàmic i ara per unes tropes governamentals en les quals hi ha mercenaris islamistes. "El tancament d’escoles que treballen per desactivar narratives d’odi i violència oferint alternatives positives d’identitat i pertinença és una notícia greu i preocupant”, explica Presas. Precisament la idea de les escoles és posar un gra de sorra per tal de bastir ponts entre les diferents comunitats. Entre àrabs, kurds i yazidites. Entre musulmans, cristians i ateus, per intentar aturar la radicalització de les noves generacions. I tot posant l'accent en les filles i fills de víctimes de l’Estat Islàmic a una zona on aquest grup islamista va fer-se fort. L'esperança segueix encesa, però l'odi ha provocat que toqui aturar, de moment, un projecte que segueix a l'Iraq. El somni és poder reactivar-lo aviat a Síria.