Un setge medieval estrangula la ciutat kurda de Kobane

Qamishlo (Kurdistan sirià)Kobane, la ciutat kurda que el 2014 es va convertir en símbol mundial de resistència contra l'Estat Islàmic, viu ara una altra tragèdia: la supervivència diària sota el setge i contra el fred extrem. La seva població fa sis dies que viu desconnectada del món. Envoltada per Turquia pel nord, i per les forces del govern sirià pel sud, est i oest. A la ciutat no hi ha aigua ni electricitat, perquè la presa que garanteix el subministrament a la ciutat està sota control del govern de Damasc. Els hospitals estan a punt del col·lapse, i les escoles i les places de la ciutat s’han reconvertit en refugis improvisats. Mig milió de civils estan en risc de morir de fam, de malaltia o de fred si no s’hi fa res.

En cada minut que passa, la situació es complica més i el setge és més dur. La neu cobreix els carrers plens de desplaçats que ho han perdut absolutament tot. La majoria fonen la neu per tenir aigua. Kobane lluita contra l’hivern, cada cop més gèlid, però també contra el temps i contra la indiferència internacional per sobreviure. Mentrestant, els combats continuen a només 20 quilòmetres de la ciutat i trenquen el fràgil alto el foc entre les forces kurdes i l'exèrcit sirià.

Rolin Haci, que és estudiant, explica que la situació és dramàtica. "La vida està suspesa com si estiguéssim esperant una mort lenta. No sabem què passarà, no sabem si seguirem vius, ens mataran o ens vendran en mercats com a esclaves sexuals", explica la noia per telèfon des de la ciutat. "Kobane no aguantarà gaire temps el setge. Cap ONG internacional opera a la ciutat. Tot és massa caòtic", afegeix.

Desplaçats i refugis improvisats

Milers de desplaçats provinents de Tabqa, Raqqa, Afrin i altres localitats properes que ja estan sota el control del govern sirià han buscat refugi a Kobane. Escoles, edificis a mig construir, comerços tancats i places públiques s’han convertit en refugis improvisats, on la gent viu amuntegada sense unes condicions mínimes d'higiene o aïllament tèrmic.

La ciutat, amb unes infraestructures molt limitades per la guerra contra l’Estat Islàmic dels anys 2014 i 2015, ara ha de fer front a la pressió addicional d'acollir famílies que ho han perdut tot i que arriben amb el mínim: amb alguns documents, roba, una mica de menjar i mantes. La neu agreuja encara més la situació.

Mohammad Ali, de 65 anys, va fugir amb la seva família de Tabqa i va arribar a Kobane sense res. Ara està en una escola amb les poques coses que li han ofert alguns veïns de la ciutat i les poques ONG locals que hi treballen. “És la quarta vegada que em converteixo en desplaçat durant aquests anys de la guerra a Síria. Vaig fugir d'Afrin el 2018 quan Turquia va ocupar la meva ciutat. Després me'n vaig anar a un barri de majoria kurda a Alep. Fa dues setmanes van començar els combats entre les forces kurdes i les del govern, i vam tornar a fugir a Raqqa. I ara m’he traslladat de Raqqa a Kobane perquè la ciutat ja està controlada pel govern i els seus mercenaris –explica–. Prefereixo morir que viure aquesta situació tan dramàtica", afegeix.

Samira Nuri, de 35 anys, és una mestra que vivia a Raqqa. Va arribar a Kobane després que el govern sirià anunciés que atacaria la zona. "Tinc dues filles. La meva parella treballava amb les forces kurdes. Vaig venir a Kobane perquè tenia por que ens matessin i segrestessin les meves filles. Tremolo quan veig els vídeos dels crims dels mercenaris sirians: maten les combatents kurdes i trepitgen els seus cadàvers. No vull que assassinin les meves filles davant els meus ulls –diu desesperada–. Ara, a Kobane, estem envoltats per totes bandes. No sabia que la situació aquí seria així".

La ciutat de Kobane no és atacada directament. Els combats són a uns 20 quilòmetres, però la seva proximitat fa que hi hagi mines, patrulles armades i enfrontaments intermitents. Nisreen Abdullah, comandant de les Unitats de Protecció de les Dones, assegura que les seves forces estan preparades i que defensaran la ciutat de la mateixa manera que el 2014 davant l’atac de l’Estat Islàmic. "Milers de dones i homes de Kobane lluitarem contra aquesta barbàrie i no deixarem que la ciutat caigui en mans d'aquests monstres –assegura–. Es pot produir un nou genocidi a Kobane. Som atacats amb armes de l'estat turc". Assegura que, entre els mercenaris que lluiten, hi ha membres de l’Estat Islàmic. "A les seves armilles porten banderes de l’Estat Islàmic. Tenen odi contra les combatents kurdes, volen venjar-se. Cometen decapitacions, i tota mena d’atrocitats i salvatjades".

Col·lapse del sistema sanitari

El sistema sanitari de la ciutat ha col·lapsat a causa de la manca d’electricitat. La majoria dels centres mèdics ara depenen de generadors inestables que operen sense garanties i posen en risc els pacients més crítics. El doctor Suleiman Faisal explica que l’escassetat de personal mèdic, afegit a l’augment de desplaçats, fa que sigui un repte poder oferir atenció sanitària.

"Si el setge segueix, hi haurà una autèntica catàstrofe humanitària. Els medicaments s'estan esgotant i els hospitals estan saturats. Tenim ferits i gent malalta que necessita ser traslladada fora de la ciutat per rebre tractament, però el setge ho fa impossible –lamenta–. Tenim pacients a l’UCI que depenen completament de l'electricitat. Si els generadors fallen, poden morir en minuts".

La Mitja Lluna Roja Kurda ha informat de la mort de cinc nens en una escola a causa del fred extrem. "Les organitzacions internacionals han d'entrar a la ciutat per salvar la gent. Aquesta tragèdia no és només un fet passatger, sinó també un crit d'auxili des del cor del setge. Aquests nens, que ni tan sols tenien dos anys, van haver de fer front al cru hivern sense gaire roba i l'estómac buit", ha alertat l’ONG a través d’un comunicat. Kobane necessita un corredor humanitari de forma immediata.