Futbol
Esports 28/09/2021

25 anys del "Rafa, no me jodas", el malnom d'un vodevil que el VAR hauria evitat

Xavi Aguado, expulsat per error en aquell Saragossa-Barça, recorda l'episodi a l'ARA amb altres protagonistes de la nit

Arnau Segura
3 min
Rafa Guerrero parlant amb Mejuto González al partit del qual fa 25 anys.

Torelló"El Barça, amb un sol jugador, pot pagar tots els entrenadors, jugadors, auxiliars i administratius del Saragossa. Fins i tot la dona de la neteja", havia destacat Víctor Fernández –fent referència a Ronaldo– en la prèvia de l'històric Saragossa-Barça del 29 de setembre del 1996. "Prefereixo que jugui. Per l'espectacle i perquè així el nostre triomf tindrà més valor", afegia. I l'equip de La Romareda, que el 1995 havia conquerit el seu cim més alt, la Recopa d'Europa, amb un gol de l'exculer Nayim i que el 1994 havia golejat el Barça de Johan Cruyff per 6 a 3, va superar en tots els fronts el conjunt de Bobby Robson. Al minut 67 estava guanyant aquell partit de Lliga.

Amb 3 a 2, quan Juanmi García ja havia blocat una falta lateral culer i es disposava a començar jugada, el blaugrana Fernando Couto va intentar trepitjar Xavi Aguado. Chucho Solana, parella del català a l'eix de la defensa, hi va respondre expulsant el jugador portuguès de l'àrea amb una manotada al cap. A la línia de banda, un jove Rafa Guerrero va aixecar el seu banderí. L'àrbitre principal, Enrique Mejuto González, s'hi va acostar, sense haver vist res punible. "Penal i expulsió", va dir el primer. "Cony, Rafa, mecagundena. ¿Expulsió de qui?", va contestar el segon, que mai va verbalitzar el "Rafa, no me jodas" que sempre l'ha acompanyat. "Per a mi, el número 6", va afegir Guerrero, vacil·lant. "¿I és expulsió i penal?", va tornar a demanar Mejuto, mentre entomava les protestes dels jugadors. "Sí, sí", va refermar el linier. Encara no hi havia auricular.

"Couto va caure com si l'haguessin matat", rememora avui, 25 anys després d'aquell cèlebre episodi, Xavi Aguado (Badalona, 1968). Recorda que el seu company García Sanjuán li va dir que s'afanyés a demanar el canvi. Però ja no podia. Ell portava el número 6. Mejuto anava i tornava de la zona de Guerrero. També es va acostar al quart àrbitre, Carlos Delgado Ferreiro (Portugalete, 1970) buscant respostes. "Jo no havia vist absolutament res. Encara recordo l'embolic monumental que es va formar a les banquetes. Va ser una bogeria, una situació incontrolable, com estar sol amb 40 nens petits. Van ser minuts que van durar un dia sencer. Després, als vestidors, els meus companys ploraven", rememora l'exàrbitre.

Mentrestant, Gustavo Poyet clamava: "Si xiula el penal, marxem". "Aixeca la bandera i deixa't d'això d'expulsar!", repetia, mirant Guerrero. "No pot ser penal", reblava el capità local, Paquete Higuera. Però Mejuto va acabar xiulant penal i expulsant Aguado, que es va deixar caure a terra, tapant-se la cara amb les mans, sabent que, amb la sang bullint, era el millor que podia fer per evitar més problemes. "En aquell moment podria haver anat cap al linier, agafar-lo i llançar-lo a la grada", va admetre aquella nit. Aguado va tancar la seva carrera a Primera amb 18 expulsions, empatat amb Pablo Alfaro i només superat per Sergio Ramos (20), però en aquella ocasió no va fer res. "Vaig dubtar si havia de dir que havia sigut jo. Però dir-ho hauria esmenat l'error [de Rafa Guerrero]. Perquè si expulsaven el 6, Aguado, podíem demostrar que s'havia equivocat", argumenta ara Solana (Arnedo, 1964).

"Pocavergonya amb totes les lletres"

Després de la trifulga, Gica Popescu va transformar el penal i Luis Enrique i Ronaldo, imparable amb aquella samarreta Kappa, van culminar el 3 a 5, mentre els directius locals deixaven sols Josep Mussons i Amador Bernabéu a la llotja de l'estadi. Aquella nit, mentre els locals titllaven Mejuto de "pocavergonya amb totes les lletres" o de "monigote", i després que José Mourinho atengués la premsa pel procés gripal que patia Robson, el Barça va abandonar La Romareda escortat, igual que el quartet arbitral. Ja havien sortit del camp protegits pels escuts de la policia nacional. "Tornant a casa, amb el meu Golf blanc, el meu primer cotxe, vaig parar en una gasolinera i l'encarregat, sense saber qui era jo, anava parlant del que havia passat a La Romareda i insultava Mejuto", recorda Delgado, rient.

Mejuto González, l'any 2009.

Amb els dies, mentre la premsa es preguntava si els àrbitres necessitaven ajuda de vídeo, Aguado va rebre el perdó de les institucions arbitrals, que van deixar la vermella sense efecte, i també la disculpa de Mejuto. "Tot allò em va fer encara més mal després, perquè als camps contraris em cridaven sempre «El 6, penal i expulsió». Amb tot, em va ensenyar que tots ens podem equivocar, com jo he fet altres vegades. I amb els anys, la ràbia, la frustració i la impotència s'han anat evaporant", conclou Aguado. Un quart de segle després d'aquell capítol, Delgado Ferreiro també s'apunta a relativitzar-lo: "No va ser una situació agradable, però al final la recordes amb humor i cert afecte perquè és part de la teva vida, de la teva història i de la vida de tots els que la recordem i de la història de tots els que avui tornarem al 1996 a través d'aquest partit".

stats