Albània, la selecció que es va construir a través d'internet

BarcelonaQuan Gianni de Biasi va acceptar l'oferta per convertir-se en el seleccionador d'Albània, no sabia com estava d'antiquada la federació. "Era un desastre", recorda. No hi havia cap base de dades ni documents que acreditessin quins jugadors podia convocar. A més, la majoria jugaven a Segona o Tercera Divisió de països estrangers. De Biasi va decidir que la seva metodologia es basaria en buscar per internet jugadors amb noms o cognoms similars als albanesos per després nacionalitzar-los. I així va fer història. Aquest dissabte, amb un altre italià a la banqueta, Edoardo Reja, Albània s'enfrontarà a Espanya a l'RCDE Stadium (19.45 h, La1). I un dels que serà a les files balcàniques és Ivan Balliu, nascut a Caldes de Malavella, format al Barça i de cognom albanès.

L'última experiència a les banquetes de De Biasi, un rodamon del futbol italià, havia estat a l'Udinese. Només hi va estar una desena de partits. El 2011 estava a punt d'abaixar el teló quan la federació albanesa li va oferir un projecte amb tot el que un entrenador anhela: temps. "Em vaig prendre el repte amb l'objectiu de demostrar que si em donen marge per treballar ho puc fer bé: tinc experiència i lideratge", explica De Biasi, que va dirigir Albània fins al 2017. Actualment és el seleccionador de l'Azerbaidjan.

"Havia de construir un projecte des de zero, convencent jugadors que mai havien format part de la selecció. Buscava noms i cognoms semblants als albanesos per internet i després vídeos dels futbolistes que trobava. Em citava amb tots els que em semblaven bons tècnicament. Vaig agafar prop d'un centenar de vols. Si considerava que era una persona amb aspiracions i somnis que volia millorar la seva carrera, el fitxàvem", recorda l'italià. Per superar les barreres burocràtiques, De Biasi va contractar un advocat que l'ajudés a comprendre la legislació albanesa. "Una vegada vam aconseguir nacionalitzar el primer, amb la resta va ser més fàcil", comenta el tècnic.

Sèrbia-Albània: "la pitjor experiència com a entrenador"

Kosovo és un punt de fricció entre Sèrbia i Albània. Mentre que els serbis consideren que forma part del seu territori i no reconeixen la seva independència -com Espanya-, proclamada el 2008, els albanesos defensen l'autonomia kosovar i sempre hi ha planat la idea d'unir-se en el que es coneix com la Gran Albània. A Kosovo hi viu una gran comunitat albanesa. L'any 2014, en un partit de classificació per a l'Eurocopa, el sorteig va emparellar Sèrbia i Albània.

"Quan es va anunciar el calendari, em vaig preguntar com era possible que juguéssim contra Sèrbia. Alguns familiars i amics dels futbolistes havien mort a la guerra a mans de serbis", comenta De Biasi. El partit, disputat a Belgrad, va transcórrer amb normalitat fins que a la recta final de la primera part un dron amb la bandera de la Gran Albània va colar-se a l'estadi del Partizan. Un jugador serbi va arrancar-la i es va iniciar una picabaralla que va acabar amb jugadors albanesos agredits per aficionats serbis que havien saltat al camp. Els visitants es van atrinxerar al vestidor. "L'àrbitre volia reprendre el partit, però ens hi vam negar. Patíem per la nostra vida, va ser la pitjor experiència que he viscut com a entrenador", recorda De Biasi. La FIFA va acabar donant el partit per guanyat a Albània per 0-3. Els albanesos es van classificar per a l'Eurocopa per primera vegada a la seva història i no van passar a la fase final per la diferència de gols.

El 2018, al Mundial de Rússia, Sèrbia es va enfrontar a Suïssa. Xherdan Shaqiri, nascut a Kosovo i d'ascendència albanesa, va celebrar el seu gol amb la selecció suïssa fent el símbol de l'àliga. A més, durant el partit s'havia cantat a la graderia "Kosovo és Sèrbia". Uns mesos després, el Liverpool de Shaqiri viatjava a Belgrad per enfrontar-se a l'Estrella Roja, però Jürgen Klopp, l'entrenador dels anglesos, el va desconvocar perquè no trepitgés territori serbi. D'altra banda, el vincle entre Albània i Suïssa s'explica a través dels germans Xhaka. Taulant, del Basilea, defensa els colors albanesos, mentre que Granit, de l'Arsenal, juga amb els helvètics.

Quan es va acabar l'Eurocopa, Ivan Balliu, nascut a Caldes de Malavella, es va sumar a les files d'Albània. El motiu: tenir un cognom de procedència o amb terminació típica de la zona. "No m'ho vaig pensar dues vegades, era una oportunitat molt bona per continuar creixent com a futbolista", explica Balliu, actual jugador del Rayo Vallecano. El lateral va debutar contra Espanya el 2017. "Coneixia més jugadors de la seva selecció que de la meva", comenta.

Aquest dissabte, Balliu es tornarà a enfrontar a la selecció espanyola. En aquesta llista hi ha més jugadors nascuts fora del país que a Albània. "Ens servirà per veure en quin moment estem, estan pujant generacions bones. El nostre objectiu és tornar a ser a l'Eurocopa. Serà un partit complicat. Tindrem poc la pilota, però intentarem estar bé defensivament i sortir al contraatac", conclou el lateral del Rayo.