El nou Espanyol arrenca oblidant les penúries i parlant de futbol

Barcelona“L’Espanyol és un club amb ganes de despertar-se, hi ha bona gent, amb ganes de treballar, i una afició bolcada en l’equip. Hi ha ganes que l’Espanyol torni on li correspon”. Així definia el nou tècnic espanyolista, Quique Sánchez Flores, una entitat que viu il·lusionada després d’un estiu farcit de novetats en la parcel·la esportiva. Aquesta nit (22.15 h, beIN LaLiga) viurà la seva estrena oficial al Sánchez Pizjuán, un feu de nivell per mesurar les ambicions i possibilitats espanyolistes.

“Vull que siguem nosaltres, tenim una idea molt clara de com volem competir i comportar-nos sense diferenciar estadis, rivals o competicions”, va exposar l’entrenador madrileny, un líder que ja ha deixat entreveure, al llarg de la pretemporada, algunes de les claus que definiran la personalitat que vol que tingui el nou Espanyol. Un equip “ambiciós i realista” capaç d’oblidar els anys de penúries i començar una nova era.

“Són bons jugadors, n’hi ha de molt útils, però a vegades en el futbol entres en dinàmiques que no pots entendre”, va analitzar el madrileny, preguntat pel mal curs dels blanc-i-blaus la temporada passada, que va ser la que van encaixar més gols a la Lliga de la història espanyolista (74). “La fórmula és creure en ells, obrir-los la porta de l’autoestima”, va afegir.

Falten tres reforços més

Sánchez Flores comparteix el sentiment de satisfacció de l’espanyolisme pel que fa a la confecció de la plantilla, però encara creu que falta “més competència” en la defensa i el mig del camp, on arribarà un jugador per posició. També falta un davanter, encara que és menys prioritari. El club, per tant, vol tancar en 10 els fitxatges d’aquest estiu. De moment, ja porta gastats 8,7 milions, la quantitat més alta des del 2010.

Del curs passat només continuen 13 jugadors, més Andrés Prieto, que compaginarà el primer equip amb el filial. La remodelació queda encara més evident quan es refereix a les baixes: 18, que podrien ser 20 si Ciani i Álex Fernández, amb qui no es compta, acaben sortint abans del tancament del mercat.

La nova plantilla destaca per la presència de diversos jugadors experimentats que han de ser els que liderin l’equip en una transició que ha de durar diversos anys, i que té per objectiu conduir l’Espanyol a Europa. Ja no és una quimera, sinó una proposta ferma.

Si el curs passat els blanc-i-blaus eren la quarta plantilla més jove de la Lliga, enguany són la segona més veterana, amb una mitjana de 28 anys, només superada pel Dépor. Noms com Jurado, Piatti, Reyes, Baptistão, Demichelis, Fuego o Roberto eren inassequibles pel conjunt espanyolista fins ara, però l’arribada de Chen Yansheng ha permès que figures com aquestes puguin jugar a Cornellà-El Prat a partir d’aquest curs.

Contra el malefici inaugural

Les bones sensacions que va deixar l’equip a la pretemporada -tres triomfs i tres empats, dos d’ells contra el Juventus i el Southampton- permeten a l’Espanyol pensar que assaltar el camp del Sevilla no és, ni molt menys, una fita impossible. Encara que els espanyolistes no guanyen un inici de Lliga fora de casa des del 2000, al camp del Saragossa, la nova era que viu el club permet pensar que és possible trencar aquesta estadística.

A més, visitaran un Sevilla amb la defensa en quadre -Jorge Sampaoli no pot comptar amb Escudero, Trémoulinas, Carriço, Kolodziejczak ni Rami, però recupera l’exespanyolista Pareja- i que pot acusar el cansament físic derivat de la disputa de les dues Supercopes, d’Espanya i Europa, davant el Barça i el Madrid. “Tenen una plantilla descomunal, amb recanvis en totes les posicions”, va advertir Sánchez Flores. L’Espanyol, que anhela ser la revelació, ja no parla de penúries, sinó de futbol.