L’Espanyol triga massa a reaccionar en un Bernabéu contundent
Dos gols d’Isco penalitzen un equip que és sentenciat quan millora la imatge
BarcelonaNi a la gespa ni a la llotja l’Espanyol va saber reaccionar amb fermesa al Bernabéu. Els blanc-i-blaus van caure pel mateix resultat que el curs passat (2-0) contra un Reial Madrid que va guanyar per primer cop a casa en Lliga. Durant força estona, però, van passar inadvertits, com els va passar en l’àmbit institucional: fins pocs minuts abans del partit l’Espanyol no va pronunciar-se sobre el que havia passat a Catalunya.
Al camp, l’equip espanyolista va tenir dues cares. La primera, submisa a un Madrid governant que va dominar però no tancar un partit que va decidir-se a la segona part, quan l’Espanyol va fer un pas endavant, però insuficient per contrarestar la contundència blanca. Pressionat per la necessitat de guanyar davant dels seus, el Madrid va sortir decidit a dominar una cita que va posar-se aviat al seu favor, però que va trigar a tancar. Només havien passat uns segons quan Isco ja encarava sol Pau López, el gran heroi blanc-i-blau. Si no hagués sigut pel gironí, el resultat podria haver sigut molt més ampli a favor dels blancs. El Madrid, amb Isco i Asensio com a acompanyants de Cristiano en atac, va fer seu el mig del camp, envoltant un Espanyol que, sense pilota, no va poder evitar el setge blanc. Però, afortunadament per als homes de Quique Sánchez Flores, els de Zinedine Zidane només van poder convertir una de les múltiples arribades de què van disposar al primer temps. Isco, amb la puntera, va obrir la llauna. Els espanyolistes van resistir les escomeses de Ramos i Cristiano, i haurien pogut arribar al descans amb empat si no fos que Moreno va errar dues clares ocasions, la segona amb una rematada al pal.
El millor per als blanc-i-blaus, el resultat. A la represa, Quique va sacsejar l’equip, donant entrada a Navarro i Sergio García per dos apagats Roca i Jurado. Amb Baptistão més centrat, l’equip va fer un pas endavant, va córrer i pressionar millor. Per moments, l’Espanyol va igualar el duel aprofitant uns minuts de relaxació del Madrid, que tot i la treva en la intensitat no va ser prou contundent per aprofitar algunes errades defensives dels blancs. Quan més bona pinta semblava que tenia un Espanyol més competitiu, amb Navarro i Baptistão fregant l’empat, Isco va encarregar-se de tancar el duel en un contracop. El malefici del Bernabéu durarà, almenys, 22 anys.
El club demana una solució política
Al feu blanc van repartir-se milers de banderes d’Espanya que van exhibir-se al minut 12, tal com demanava un missatge al revers: “Guarda-la a la butxaca i, al minut 12, aixequem tots la bandera, perquè tots som el jugador número 12 i tots som Espanya”. El Bernabéu va respondre així i amb crits de “Que viva España ” als fets que van passar a Catalunya. Uns successos violents que l’Espanyol no va condemnar fins instants abans del partit.
En nom del club i del seu consell d’administració, el vicepresident Carlos García Pont va condemnar els fets, i va mostrar el rebuig “cap a qualsevol acte de violència”. Pont va emplaçar totes les parts implicades a posar “tot el seu esforç” per “tornar la pau i la concòrdia a la societat catalana”, i va confiar que s’acabi trobant una solució política: “Esperem que sigui la voluntat de diàleg la que presideixi les relacions entre els polítics, que són els responsables de treure’ns d’aquesta situació. Volem que facin l’impossible per treure de la nostra societat la tensió”.
