L'equip format per persones que fugen de la guerra que competirà en el futbol català

Barcelona“El 2021 vaig fundar l’equip i vam començar a jugar a futbol 7, però no ens va agradar gaire, i l’any següent ja vam buscar una lliga de futbol 11, en concret la lliga d’empreses i agrupacions ACDEA”, recorda Taras Kis des de l’altra banda del telèfon. “Fa un any vam arribar a la final d’Espanya de l’ACDEA i ens va permetre disputar aquest any la copa europea, que es va celebrar a Mallorca i vam ser semifinalistes. Ara creiem que la manera correcta d’evolucionar és participant en la Quarta Catalana per apujar la competència”, afegeix.

L’objectiu del FC Legión no és només esportiu: el club també vol donar suport a la comunitat ucraïnesa exiliada a Catalunya. “A Barcelona hi ha molts grups d'ucraïnesos que juguen a futbol, s'ajunten els diumenges per jugar partits i això permet que ens coneixem entre tots. A més, gràcies a les xarxes socials hem aconseguit incorporar nous membres de l’equip i ja tenim 22 jugadors”, explica el Kis. Juguen al camp del Premià de Dalt perquè no han trobat un lloguer assequible per disputar els partits a Barcelona. Pel que fa al finançament, de moment el club cobreix la meitat de les despeses per ingressos de socis (jugadors i aficionats), i l’altra meitat per donacions de petites empreses ucraïneses de Catalunya.

La guerra, però, és sempre present. “Tots els membres de l’equip tenim família a Ucraïna. Jo, per exemple, tinc allà el meu germà, la meva mare i alguns amics. Per sort viuen a Lviv, una zona que està tocant a Polònia i és bastant tranquil·la entre cometes”, relata el president, que tot i portar catorze anys vivint a Espanya, cada any havia tornat a visitar-los, però la guerra l'hi va impedir a partir del 2022.

L’estiu del 2021, a través de les xarxes, el club va captar Ihor Haras, exjugador i actual entrenador. “Vaig venir a Barcelona sense saber l’idioma i sense feina, i els primers mesos van ser complicats, però com que portava tota una vida vinculada amb el futbol vaig posar-me en contacte amb el Legión a través de Facebook per començar a moure’m i poder jugar a futbol, ja que era el que més m’agradava. Va ser un pas clau per arribar a ser qui soc ara”, diu Haras, que parla el castellà de manera fluida, entén el català, i fins i tot s’anima a dir alguna frase.

Una escola per als joves ucraïnesos

La seva tasca va més enllà de la gespa: “Alguns dels nois de l'equip han fugit de la guerra i és molt complicat tractar-los. Els primers mesos parlava molt amb ells, m’interessava per com estaven les seves famílies i si estaven bé mentalment. Ara estan tranquils aquí a Catalunya, però han vingut de situacions molt complicades”, explica. “Nosaltres ajudem a tots els ucraïnesos que venen, ja que com que compartim el mateix idioma és més fàcil entendre's, trobar-los cursos i ajudar-los a integrar-se al país”, afegeix.

Un altre dels pilars del FC Legión és el capità, Iaroslav Annich, amb experiència en diversos clubs professionals d’Ucraïna i Hongria. Se sent orgullós de formar part del projecte i reivindica el paper del club més enllà de l’esport: "El futbol ens uneix i ens permet sentir-nos part d’una cosa més gran. El nostre club exerceix un paper important per a la comunitat ucraïnesa a Barcelona, ajuda a mantenir el vincle amb la nostra terra, a donar-nos suport mútuament i a compartir la nostra cultura a través de l’esport", explica a l’ARA.

El futur del club va més enllà de competir a la Quarta Catalana. “Un altre objectiu que tenim és fer una escola de futbol per a nens, ja que han vingut molts nois a causa de la guerra i alguns estan jugant en equips de futbol i s’estan integrant, però altres no juguen ni s'entrenen i tampoc saben que existeix un equip on tots els que juguem som ucraïnesos”, apunta Haras. “El consolat ucraïnès ens està començant a donar suport ara que ens hem federat”, afegeix Kis, que veu en el Legión “una manera de continuar jugant a futbol, però sobretot de continuar sent ucraïnesos, fins i tot a milers de quilòmetres de casa”.