Jugar a futbol sense menjar ni beure: “Parlem amb l’àrbitre i aturem el partit”

Barcelona“Ja li he dit al físio que tingui preparats uns quants dàtils. Si s’atura el joc, miraré de menjar i beure una mica abans del descans. Si no puc, ja ho faré al vestidor”, explica Yaya Sidibe, futbolista del Badalona, que aquest diumenge juga a les sis de la tarda. Quan comenci l’enfrontament farà gairebé 12 hores que el defensor d’origen malià no ingereix aigua ni aliments: Sidibe és musulmà i –com la gran majoria de futbolistes a Catalunya que són seguidors de l’islam, cas de Lamine Yamal, Omar el Hilali i Azzedine Ounahi– practica el Ramadà, que va començar dimecres. Això vol dir que durant un mes, sagrat per a ells, farà dejuni des de la sortida fins a la posta de sol, que diumenge està prevista a les 18.34 h, i s’aixecarà de matinada per alimentar-se i resar.

“Els partits a les 12 del migdia són els pitjors, perquè amb el sol és quan més et deshidrates, sobretot a l’agost i al setembre, quan fa molta calor i el dia és molt llarg. Hi ha qui es remulla els llavis, però només serveix per enganyar el cos”, diu Badre Dahbi, futbolista del Júpiter, de Lliga Elit. “Sense beure ni menjar tens menys energia, i ho notes a partir del minut 60 o 70. També et recuperes pitjor. A més a més, fora del futbol professional la majoria treballem vuit hores al dia, i això encara ho fa més difícil. Jo conec el meu cos i he après a dosificar esforços”, afegeix el seu company d’equip Hicham Karrouch, nascut a Vic i amb arrels al Marroc. És lateral i quan juga de tarda deixa un grapat de dàtils i una ampolla d’aigua al seu costat fora de camp per trencar el dejuni quan des de la banqueta l’adverteixen que és l’hora de l’iftar, l'àpat nocturn a l'època del Ramadà.

Fer el Ramadà al Marroc

“Recordo que un dia l’entrenador em va dir que em tirés a terra fent veure que estava lesionada. Quan van venir a atendre’m em van donar una barreta energètica i una mica d’aigua”, comenta amb un somriure murri Fatima Gharbi, mundialista amb la selecció del Marroc i exjugadora de l’Europa i l’AEM Lleida. “La principal diferència entre homes i dones és que nosaltres no podem dejunar durant la menstruació, l’embaràs i després de parir”, aclareix la futbolista, criada a Sabadell i que ara juga al seu país de naixement, al Renaissance de Berkane: “Com que és un territori musulmà, és molt més fàcil adaptar el futbol a la religió. Per exemple, la majoria dels partits de lliga es juguen a la nit. I, mira, demà després de l’entrenament anirem a sopar i totes les jugadores juntes anirem a resar a la mesquita”.

El Ramadà, que és una època de recolliment i purificació espiritual, se sustenta en cinc precs diaris, que poden coincidir amb partits o entrenaments. “Si estic jugant, reso quan arribo a casa. I si tinc un partit molt important, com un play-off, aquell dia no faig dejuni i el pago més endavant. Si estàs malalt, de viatge o tens una urgència de feina pots fer alguna excepció”, detalla Sidibe, que a l'estiu va canviar l’Olot pel Badalona.

Els riscos del dejuni

“Esclar que tenim en compte el Ramadà a l'hora de fitxar, sobretot si cau a final de temporada. Amb la calor pot arribar a ser un problema per als equips que tenen quatre o cinc musulmans a l'onze. Un mes dolent et pot condemnar”, diuen des de la direcció esportiva d’un dels principals clubs semiprofessionals de Catalunya. “Amb el dejuni hi ha risc de deshidratació, i això afecta directament el rendiment del jugador i la presa de decisions sobre la gespa. També augmenta el risc de lesions per l’alteració del descans”, confirma Pol Talent, nutricionista esportiu especialitzat en futbol.

Talent afegeix que és molt important “beure i menjar correctament, especialment, durant el primer àpat del dia i tenir una rutina de son estructurada”; és a dir, fer una becaina en el cas de matinar. "El Ramadà és un temps de celebració en família, i aquí a casa, a Rocafonda, ens ajuntem amb els tiets per menjar tot junts. Això sí, jo menjo una mica diferent. Segueixo la dieta i les pautes alimentàries que em dona el club per cuidar-me", diu entre riures el futbolista escapulat Adnane Ghailan.

“En una època com aquesta és molt important la figura del preparador físic”, assegura Talent. Al Badalona Alex Pey és l’encarregat de “monitorar al detall les càrregues, a través de GPS i anàlisi de mètriques, i d’ajustar i individualitzar el volum de tasques” perquè Sidibe, un pulmó pel costat dret i l’únic musulmà de l’equip, jugui com fins ara. “El Ramadà no és un problema ni limita el rendiment”, diu, simplement l’obliga a “planificar amb més precisió” sota la premissa que “la comunicació diària amb el jugador és clau”. I de moment al lateral escapulat li ha anat bé: “Mai he hagut de demanar el canvi ni he patit físicament durant el Ramadà”, diu Sidibe.

L'equip que més pateix el Ramadà

“Tenim 25 fitxes i més de 20 són de nanos musulmans. Ara solem anar a jugar amb 13 o 14 futbolistes, i tots ells fan el Ramadà”, declara Sergi Llamas, entrenador del FC Darna, un equip molt especial nascut al cor de Raval i format per joves migrants. Actualment juga a Quarta Catalana, l’última categoria del futbol autonòmic. “No ho posem mai com a excusa si perdem, però no menjar ni beure ens condiciona en l'àmbit mental i físic. Per exemple, si fa molta calor doncs potser no pressionarem tan amunt per no cansar-nos ràpid”, diu el tècnic d’un equip que se les empesca per trencar el dejuni encara que sigui sobre la gespa.

“Als partits de la tarda parem el joc per beure i menjar una mica. Abans que comenci parlem amb l’àrbitre i l’altre equip per explicar-los que estem fent el Ramadà i demanar-los d’aturar-lo dos o tres minuts. Ho entenen perfectament, i quan arriba l’iftar tirem la pilota fora i ens acostem a la banqueta per beure aigua i menjar dàtils o algun plàtan”, explica l’entrenador del Darna, un equip català que durant el mes sagrat de l’islam conjuga la pràctica del futbol amb la fe.