L’altre crac de Rocafonda que triomfa als camps de futbol de Barcelona

Barcelona“Ni Lamine Yamal ni hòsties, el crac de Rocafonda és Adnane!”, bramava un aficionat de l’Europa a l’orella d’un amic seu des de la graderia de ciment del Nou Sardenya després que Adnane Ghailan Benktib (Mataró, 2000) marqués l’1-0 dels europeistes contra el Marbella, a principis d’octubre. Resulta que la Vila de Gràcia és l’únic lloc del món on els seus gols se celebren tant com els del seu veí Lamine Yamal amb el Barça, i una setmana més tard el mateix futbolista va fer esclatar d’alegria l’ateneu La Barraqueta, on els seguidors escapulats van veure el partit del seu equip al camp de l’Algesires. Aquell dia, el club més humil de Primera RFEF va col·locar-se líder de la competició amb una remuntada d’època segellada al minut 101 per l’altre geni de Rocafonda, autor d'un doblet.

“El tema de Lamine Yamal surt sovint, sí. Els aficionats solen fer bromes... fins i tot corren alguns stickers meus amb una Pilota d’Or. M’ho prenc amb bon humor”, confessa amb una rialla Adnane, que fa menys de quatre anys va fitxar pel filial de l’Europa procedent del Vilassar B, gràcies a l’ull clínic de Josep Maria Gené, l’arquitecte escapulat. “En aquella època no veia clar viure del futbol, simplement volia passar-m’ho bé. Però ha anat tot molt ràpid: fa poc jugava a Primera Catalana i ara a la tercera categoria espanyola”, comenta el futbolista gracienc, que va començar a jugar al Rocafonda i que va fer pràcticament tot el futbol base al Mataró, el principal club de la seva ciutat.

“És molt alt i prim, no té aparença de futbolista massa hàbil amb la pilota, però és tot al contrari. És capaç de fer-se’n tres o quatre i enviar-la a l’escaire”, diu un dels aficionats desplaçats a Sant Carles de la Ràpita el març del 2023, el dia que Adnane va irrompre amb el primer equip regalant dues assistències al seu amic Sergi Pastells, que sovint li recorda aquella actuació. Amb un parell d’estones i un golàs contra el Sants, el més recordat de tots els que ha fet, en va tenir prou per empentar els graciencs cap a Segona RFEF i guanyar-se un contracte amb els grans. Ara, a la categoria de bronze, és un dels indispensables d’Aday Benítez, un tècnic valent que li dona llibertat perquè mostri els seus trucs sobre la gespa del Nou Sardenya.

Essència de barri

De tants retalls i vestits a mida que fa als rivals, al vestidor el coneixen com el sastre de l’Europa: “Des de ben petit que he tingut facilitat per regatejar. És l’acció que més em caracteritza i, pensant-ho bé, crec que ho vaig aprendre quan jugava als carrers de Rocafonda”. En el futbol d’Adnane, doncs, hi ha molta essència de barri. També al de Lamine Yamal, que va començar a xutar pilotes als mateixos carrers que ell. “Tant a Lamine com al seu pare els conec perquè érem veïns. De fet, tot i que ens portem set anys, havíem jugat algun partidet junts”, desvela el futbolista maresmenc, que com la figura del FC Barcelona té arrels al Marroc. En el seu cas a Tànger, d’on van marxar els seus pares i on ja pràcticament no li queda família.

Adnane encara viu a Rocafonda, i tot i que no celebra els gols dibuixant un 304 amb els dits –és el codi postal de la zona– com el futbolista del Barça, també representa amb orgull els seus orígens: “Evidentment, la meva dimensió no té res a veure amb la de Lamine Yamal, però em fa feliç veure que els nens de Rocafonda es fixen en mi”. Gràcies a ell un dels barris més humils i multiculturals de Mataró és una mica de l’Europa perquè tothom sap qui és.

"A Gràcia ara em paren sovint pel carrer, però a Rocafonda encara més. És normal, allà tots ens coneixem", admet Adnane, que ha conduït l’Europa fins a la part més alta de la classificació de Primera RFEF; està en posició d’ascens a Segona Divisió. “Els últims anys del club són de bojos. Estem demostrant que al futbol no tot són els diners. Al vestidor ens plantegem pujar, però ara com ara no toca parlar d’això”, conclou amb ambició el sastre de Rocafonda que és ídol a la Vila de Gràcia.