És normal que Lamine Yamal tingui una lesió crònica als divuit anys?

BarcelonaA banda d'anar en helicòpter amb la seva parella, la cantant argentina Nicki Nicole, Lamine Yamal ha aprofitat aquesta aturada internacional per fer treball específic i tractar la pubàlgia que pateix. Malgrat no ser una lesió sempre inhabilitant, minva les seves prestacions a la gespa des de fa unes setmanes fins al punt que l'ha obligat a perdre's set enfrontaments oficials aquesta campanya, inclosos els de la selecció espanyola. Després d'aquests dies de descans i recuperació, Hansi Flick el tornarà a tenir disponible per al Barça-Girona d'aquest dissabte a Montjuïc, però l'entrenador alemany sap que el problema seguirà acompanyant l'extrem mataroní encara que pugui formar part de les convocatòries.

Com que la pubàlgia emergeix i desapareix com el curs del riu Guadiana, se n'haurà de controlar els símptomes amb treball de fisioteràpia, però sobretot amb hores de gimnàs per reforçar la zona afectada, apunten a l'ARA des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. "Cal que el Lamine entreni més i millor", subratllen les mateixes fonts a aquest diari. No s'escatimen esforços per cuidar un talent descomunal que, a causa de l'edat (divuit anys), de vegades tendeix a perdre el focus i a no valorar la importància de fer recuperació quan les molèsties reapareixen. No és casualitat que Joan Laporta aprofiti qualsevol oportunitat per enviar-li missatges en aquest sentit. "L'hem d'ajudar i donar-li els millors consells", va manifestar el president executiu barcelonista fa uns dies des de Roma a preguntes del programa El Chiringuito.

Però què és la pubàlgia? La resposta la dona Miquel Àngel Cos, el fisioterapeuta que va ajudar a tractar les dues que va tenir Leo Messi quan era jugador del Barça: "És la denominació genèrica d’un conjunt de símptomes que es localitzen a la cara anterior-interna de la pelvis. El dolor es pot localitzar tant a nivell púbic, infrapúbic (d’adductors), suprapúbic (musculatura abdominal baixa) o en qualsevol punt inguinal. Un fet característic d’aquesta patologia és que, en el transcurs de setmanes o mesos pot anar migrant de zona". En el cas de Lamine Yamal, el problema, de moment, se centra en la musculatura abdominal baixa, i en concret en el recte anterior abdominal i el psoes ilíac. "Els esports asimètrics i explosius [com el futbol] tenen més números de generar aquesta disfunció. No he tractat mai cap ciclista amb pubàlgia i en la natació només existeix en els bracistes", afirma Cos, que ha treballat per al Barça, per a la selecció espanyola i per al Deportivo de la Corunya, entre altres equips. També ha anat a nou Jocs Olímpics. Avui és responsable del departament de fisioteràpia de la Federació Espanyola d'Atletisme, al CAR de Sant Cugat i té consulta a Terrassa.

Operar és una mala idea quan el pacient és tan jove

Tot i que al vestidor del Barça s'associa l'aparició d'aquesta patologia en part a pecats de joventut –associats a l'entrenament diari– de Lamine Yamal, l'expert consultat situa el focus en l'excés de competició en cossos que encara no s'han desenvolupat del tot. "La primera pubàlgia de Messi va ser a la temporada 2004-05, just quan començava a pujar al primer equip amb 16 anys. Jugava partits amb el filial i el primer equip professional (també amb la sub-18 i l’absoluta de l'Argentina). Més del 70% de les lesions del sistema musculoesquelètic tenen un denominador comú: la sobrecàrrega", manifesta Cos, que afegeix: "A més del creixement, en l’edat adolescent, els canvis hormonals comencen a millorar nivells de força de manera significativa, però hi ha teixits (l’os, per exemple) sense el mateix punt de maduresa. Per això veiem sovint patiment en zones d’inserció del tendó a l’os, com el pubis".

Segons explica Cos, Lamine Yamal té "una patologia crònica que et deixa continuar fent activitat física, però que de mica en mica mina el teu rendiment. Primer molesta sobretot a l’inici de l’activitat. Havent escalfat, millora o fins i tot desapareix. Després de l’activitat, quan el cos es refreda, el dolor guanya terreny. Però a mesura que passen setmanes, si no es fa un bon tractament, aquest dolor cada cop és més incapacitant". L'especialista recomana una òptima coordinació entre els metges, els físios i els preparadors físics implicats en la recuperació del lesionat. També aconsella evitar els exercicis explosius que no siguin imprescindibles i fa servir una màxima aplicable a totes les tendinopaties degeneratives: "El descans absolut no és recomanable". És en la gestió de les càrregues on rau l'èxit del tractament per curar una lesió que demana paciència i filosofia. "Cal no confiar-se en dies bons ni enfonsar-se en els dolents", conclou el fisioterapeuta català, que en la seva trajectòria ha atès prop de 600 esportistes amb pubàlgia.

I si el tractament no serveix per eliminar el dolor? En aquests casos extrems, el quiròfan és un recurs que en el seu dia van utilitzar Xabi Alonso (avui entrenador del Reial Madrid) o Yeray Álvarez (encara en actiu). Tanmateix, amb futbolistes tan joves com Lamine Yamal no s'aconsella: "Mai és primera intenció en persones que no han consolidat el creixement. Prohibit. Però si s'optés per cirurgia, cal cap de 8 o 10 setmanes es pot tornar a l'activitat física sense problemes. Es realitza una tenotomia bilateral [seccionar tendons]. Mort el gos, morta la ràbia".