El Joan Laporta més funambulista

Barcelona"Tothom sap que no estem forts econòmicament, i això ens deixa en una posició dèbil a l'hora de negociar". La frase és d'un directiu del Barça en una conversa en què lamentava la dificultat d'imposar-se als despatxos. De "fer-se respectar". "Toca fer equilibris, toca fer política", afegia, tot admetent que el president Joan Laporta no hi està del tot còmode, perquè no pot liderar el club com a ell realment li agradaria.

Els que coneixen bé Laporta asseguren que preferiria portar el Barça com Florentino Pérez porta el Reial Madrid –salvant les distàncies ideològiques amb el president merengue–: sent un líder que és a tot arreu, que està al cas de tot i que pren decisions sense dependre de tercers. De fet, Laporta i Florentino havien anat de bracet des que l'advocat barceloní va tornar a la llotja del Camp Nou, amb la Superlliga i els canvis en la llei de l'esport per derogar l'obligació d'avalar per dirigir una associació esportiva, per exemple. Com dos capitans de dos transatlàntics decidits a tirar pel dret. Però la realitat ha estat una altra i darrerament s'han distanciat. Mentre que Florentino pretén continuar a la seva, el mandatari blaugrana ha hagut d'estar pendent del retrovisor i buscar la complicitat dels que manen a les altes esferes del futbol.

Miami ho confirma

L'últim exemple és el partit a Miami, que el Barça ha fet veure que acceptava de bon grat malgrat les discrepàncies internes. El vestidor ha fet saber internament que rebia la notícia amb desgana i un dels capitans, Frenkie de Jong, ha dit sense embuts que hi està totalment en desacord. El calendari és molt atapeït i s'ha canviat un viatge de 300 quilòmetres a Vila-real per un de 7.500 als Estats Units, que es farà el 20 de desembre, tan sols tres dies després del primer partit de Copa. Per compensar-ho, el Barça s'ha encarregat de dir meravelles d'aquest duel, en què per primera vegada es viatjarà fora de l'Estat per disputar un partit de Lliga. I ha destacat, esclar, la recompensa econòmica: uns ingressos d'almenys 5 milions d'euros.

Els diners sempre són benvinguts, sobretot quan es va curt d'armilla. Encara que en aquest cas cal tenir en compte l'acostament entre Laporta i Javier Tebas. La relació entre el mandatari blaugrana i el president de la Lliga va quedar molt malmesa el 2021, quan el Barça es va negar a signar el conveni amb CVC per a la venda d'un percentatge dels drets audiovisuals. De Tebas en depèn el fair play, i malgrat que el Barça encara està lluny de tornar a la norma 1:1 –la que permet fitxar amb normalitat–, bastir ponts amb la patronal ha permès suavitzar les condicions per poder inscriure jugadors. El dubte és saber què passarà en el futur. De moment, el passat més recent fa recordar que la Lliga es va oposar per Nadal a la inscripció de Dani Olmo: el cas va acabar decidint-se a instàncies del CSD. I aquest estiu s'ha necessitat un aval per inscriure jugadors, dos dels quals van haver d'esperar un parell de jornades abans de tenir el vistiplau per poder competir.

De la Superlliga a reformular la Champions, una jugada mestra?

L'acostament amb Tebas ha anat en paral·lel amb el que Laporta ha fet amb Aleksander Ceferin, president de la UEFA. Tebas i Ceferin són dos enemics acèrrims d'un Florentino Pérez que s'està quedant sol en el projecte de la Superlliga. Aquesta competició gestionada directament pels clubs havia estat un dels grans somnis de Laporta, que ja hi havia treballat en el seu primer mandat al Barça. Guanyades les eleccions el 2021, va tornar a encendre la metxa organitzant un sopar al restaurant Botafumeiro amb presència de Florentino i Andrea Agnelli, president del Juventus. Ells serien els líders d'una competició presentada en societat a finals d'aquell any amb 12 equips. Entre el gran terrabastall que va significar en països com Anglaterra i un llarg litigi als tribunals amb la UEFA, molts equips n'han anat desertant i el Madrid va pel camí de quedar-se sol.

A dreta llei, el Barça continua formant part de la Superlliga, ja que si se'n desvincula haurà de pagar una penalització milionària a A22, l'empresa promotora. Així que als despatxos aposten per una via intel·ligent: deixar morir el projecte. En paral·lel, i aquesta és una de les seves jugades mestres, Laporta ha liderat un acostament amb la UEFA per aconseguir un pacte entre la Champions i la Superlliga, del qual ell seria un dels vencedors, arraconant Florentino. També se l'ha vist darrerament participant en reunions de l'Associació de Clubs Europeus (ECA), propera a la UEFA i contrària a la Superlliga.

Rebaixar tensions amb la UEFA era imperatiu perquè es necessitava el favor de Ceferin en aspectes clau com el fair play –ha rebaixat de 60 a 15 milions l'import de la multa per incomplir les normes pressupostàries–, el cas Negreira –pel qual perillava la participació del Barça a la Champions– i fins i tot el Camp Nou –necessitava jugar la primera jornada fora de casa, ja que no tenia cap estadi disponible, i encara somia amb disputar algun enfrontament de la fase de grups al barri de les Corts.

Les batalles que de moment no pot guanyar Laporta

Sobre l'estadi, el retorn forçós a Montjuïc ha generat molt malestar a les altes esferes blaugranes, on insisteixen que reobrir el Camp Nou és imprescindible per generar els diners necessaris que serviran per tornar el crèdit de Goldman Sachs. Aquesta batalla, però, no l'ha poguda guanyar Laporta malgrat pressionar el consistori: els Bombers no han picat a l'esquer i estan decidits a retardar l'obertura fins que no es compleixin els requisits de seguretat que consideren imprescindibles. Uns mínims que depenen d'un material que triga més del compte a arribar. A més, retallar concessions a la constructora Limak i encarregar parts de la remodelació de l'estadi a terceres empreses tampoc ha servit per agilitzar els tràmits.

El darrer conflicte és amb la selecció. Es va lesionar Gavi, es va lesionar Lamine Yamal i l'últim ha estat Dani Olmo, a qui Espanya va reclutar malgrat viatjar amb una sobrecàrrega muscular. En altres èpoques s'hauria pogut evitar, però les relacions entre el club i la Federació no passen pel millor moment. Els problemes s'acumulen per a Joan Laporta, històric especialista a caure dret fins i tot en els escenaris més costeruts, mentre l'oposició esmola els ganivets pensant en les eleccions de la pròxima primavera.