Barça
Esports  /  Barça 06/12/2021

Laporta ja no haurà d'avalar mai més per ser president del Barça

Una esmena a la llei de l’esport n’elimina l’exigència i deixa aquesta garantia en mans dels mateixos clubs, a través dels estatuts respectius

5 min
Roda de premsa amb Joan Laporta

BarcelonaNi Joan Laporta ni la seva junta directiva podran oblidar fàcilment la matinada del 17 de març del 2021. A dos quarts de tres, amb el toc de queda encara en vigor, quan ja tenien l'aigua al coll, van poder signar davant de notari la garantia per valor de 125 milions d'euros que els permetia prendre possessió del càrrec i passar a ser membres de la junta directiva del Barça. Una escena que no es tornarà a repetir mai més. I és que, a partir d'aquesta setmana, ja no serà obligatori per llei que els directius d'un club que no és societat anònima esportiva (SAE) hagin d'avalar el 15% de les despeses. La negociació dels pressupostos de l'Estat ha acabat amb una esmena a la llei de l'esport per eliminar una exigència que estava vigent des de la dècada dels 90.

Joan Laporta s'ha sortit amb la seva. El president del Barça, que estava pendent de renovar l'aval, veu com els polítics han acabat fent cas a la seva petició, segons han confirmat a l'ARA fonts governamentals. Laporta, que té fama de saber-se moure molt bé entre bambolines, ha sabut tocar les tecles correctes per fer pressió política, tant a Catalunya com a Madrid, perquè aquesta normativa desaparegués. Els anys de la primera etapa com a president blaugrana i també el seu passat polític –va ser diputat al Parlament i regidor a l’Ajuntament de Barcelona– l’han ajudat. Però l’advocat barceloní no ha estat sol en aquesta lluita. Florentino Pérez, president del Reial Madrid, també ha intercedit perquè es posés punt final a la normativa dels avals .

En realitat, ja feia anys que els clubs que no són SAE –amb excepció del Reial Madrid– protestaven per aquesta normativa, però no ha estat fins a la pandèmia que la seva petició ha sigut escoltada. Els pressupostos que mou el Barça –de 1.000 milions abans del covid– ja no tenen res a veure amb els que hi havia a finals del segle passat. A tall d'exemple, en la primera etapa de Laporta com a president, el 2003, l'aval rondava els 20 milions. Sis vegades menys que el que va haver de presentar després de guanyar les eleccions, ara fa uns mesos.

Tot i que Florentino també estava interessat en acabar amb l’exigència dels avals, la mesura beneficia directament el Barça i l'Athletic Club. No sembla casualitat, doncs, que hagin sigut un partit català (ERC) i un de basc (PNB) els que més pressió han fet perquè, enmig de la negociació dels pressupostos, el president del govern espanyol Pedro Sánchez inclogui aquesta esmena a la llei de l’esport. Tampoc s'ha d'oblidar la influència de l'actual ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. Laporta s’estalviarà els 125 milions, i Aitor Elizegi, president de l’Athletic, no haurà de fer front als prop de 21 milions que li costa ocupar la cadira principal de la llotja de San Mamés.

El paper de José Elías i Eduard Romeu

Fins ara, tot i que el cost dels avals s'havia anat disparant, els dirigents no tenien gaires problemes per aconseguir-los. Primer, amb patrimoni personal. I, també, perquè les entitats financeres eren més flexibles a l'hora d'exigir diners als avaladors. Era una qüestió de confiança, sobretot tenint en compte que la bombolla del futbol no parava d'inflar-se. Però amb el covid van encendre's totes les alarmes, sobretot al Barça.

José Elías

El risc que no es complís amb el pressupost –i, per tant, que s'haguessin d'executar els avals– era altíssim, i això va fer que les entitats exigissin el 100% dels diners a Laporta i als seus. És aquí quan entra en escena, per exemple, la figura de José Elías (Audax Renovables), que va contribuir amb 40 milions d'euros i va situar Eduard Romeu a la junta blaugrana en el càrrec de vicepresident econòmic. O Jaume Roures, que a través de Mediapro va ajudar amb 30 milions. Al final la directiva va reunir 115 milions, i els 10 restants els va posar el Banc Sabadell. Les negociacions de l'aval van generar tensions que van contribuir a la renúncia abans d'hora de Jaume Giró , avui conseller d'Economia i que era l'home fort de la candidatura de Laporta.

La mesura tirarà endavant gràcies a una esmena que s'ha d'aprovar al Senat dijous, i que implicarà dues coses. La primera, que ja no serà obligatori el 15% dels pressupostos i que es deixa en mans dels clubs que no són SAE –a través dels seus estatuts– regular aquesta mesura. I la segona, permetre a les directives cancel·lar amb efecte immediat els avals que ja estan presentats. Una mesura que té molta importància perquè, més enllà dels diners dipositats, cada mes els directius han d'abonar una quantitat notable als bancs en concepte d'interessos. Fins ara, aquests avals del 15% del pressupost s'havien de presentar a la Lliga, excepte si la directiva de torn hagués presentat beneficis durant el seu mandat.

"La desaparició d'aquesta normativa desestressarà molt la governança del dia a dia del Barça. No us podeu imaginar quantes coses s'han deixat de fer per culpa de l'aval. Quan s'aprovi tot plegat serà un motiu de celebració", apunten a l'ARA fonts del club. Així, un cop eliminada l'exigència legal, la directiva de Joan Laporta ja tindrà via lliure per cancel·lar l'aval de 125 milions. I és que, segons es llegeix als estatuts blaugranes, la necessitat de presentar la garantia va lligada "a la forma i les condicions que en cada moment estableixin les disposicions legals vigents". La carta magna del Barça no exigeix res més que allò que està establert per llei. I si la llei diu que no cal avalar res, doncs no fa falta res.

Un altre canvi d'estatuts

L'eliminació de l'aval aixecarà polseguera. "Si avalant el 15% del pressupost el Barça ja ha tingut dirigents que no estaven capacitats per al càrrec, imagina't qui pot arribar a manar si no es demana res a canvi", apunta a l'ARA un dels avaladors de la junta actual. En línies generals hi havia consens que exigir el 15% del pressupost era excessiu, però també s'imposava la tesi que hi hauria d'haver algun requisit mínim, algun tipus de contrapartida, per poder entrar a una junta directiva. "Sense avals, no hi ha cap manera de poder fer responsable una directiva de les possibles pèrdues que tingui el club. Això suposa un risc molt gran per a l'entitat. Fins ara, d'alguna manera, t'hi jugues el patrimoni. Però sense avals, ja no hi ha res d'això", apunta aquesta mateixa font.

Des de la directiva, que esperava amb candeletes aquesta mesura, s'ha obert la possibilitat de retocar -no de forma immediata- els estatuts per exigir algun tipus de contrapartida a les juntes. "Potser un percentatge més baix o una quantitat fixa... Ja es veurà. El que no tenia sentit és que s'hagi de presentar un aval de 125 milions, perquè al final això condiciona les decisions que prens. Tens el cap més pendent de salvar el teu patrimoni que de fer el que més li convé al club", comenta un membre de l'equip directiu blaugrana. Als despatxos nobles del Barça s'està contemplant la possibilitat que la nova contrapartida a les juntes passi per avalar entre el 2 i el 5%. Això, però, seria més endavant.

stats