L'innombrable en les crisis del Reial Madrid
Resulta revelador que en la majoria de les anàlisis periodístiques sobre la crisi del Reial Madrid no aparegui un nom: Florentino Pérez. Després de la patacada a Albacete en el debut d'Álvaro Arbeloa, soldat orgullós de Mourinho, que té com a mèrit principal caure-li bé al presi, i coincidint amb el fet que va cometre errors en la planificació del partit –no va convocar Bellingham i Tchouameni– i en els canvis que va fer, l'opinió generalitzada és que no se li poden carregar les culpes a un tècnic acabat d'arribar. Un entrenador que ja fa prou dient "sí, senyor" a Florentino i no fent enfadar els divos de la plantilla.
El Bernabéu ja ha xiulat aquesta temporada els jugadors –mai Xabi Alonso–, començant per Vinícius, que va dinamitar l'equip amb una rebequeria lamentable quan va ser substituït en el clàssic que va suposar el punt d'inflexió definitiu. Hi va haver un abans i un després d'allò, perquè en comptes de retreure-li la reacció, posar-li una multa o deixar-lo a la banqueta, Alonso es va quedar més sol que la una: el president es va posar del costat del brasiler i el tècnic s'ho va haver de menjar. Vinícius no és l'únic que va fer un pols a Alonso i l'afició té també detectats jugadors com Valverde o Bellingham: el primer, després d'afirmar que no havia nascut per jugar de lateral, i el segon, pels escarafalls recurrents.
Més enllà de qüestions emocionals, resulta evident que el principal problema, la clau, està en la confecció d'una plantilla descompensada i sobrevalorada, mancada d'una cosa bàsica: un migcampista de qualitat. Tenint en compte que el Reial Madrid no té secretari tècnic ni director esportiu, els malabarismes per no pronunciar el nom de Florentino Pérez utilitzant fórmules com "els responsables de la gestió" són dignes de menció. És més: m'hi jugo les poques coses que tinc que la majoria dels socis no saben citar cap dels directius que acompanyen i aplaudeixen solemnement el president.
Aquest dissabte el Bernabéu té l'oportunitat de manifestar-se i, per primera vegada i malgrat el poder que exerceix l'innombrable –també als mitjans de comunicació–, hi ha la lleugera sospita que la graderia pot girar-se contra la llotja. Perquè al final no es pot enganyar tothom per sempre i és ell, i ningú més, Florentino Pérez, el principal responsable de la caòtica situació.