Futbol

Manual per entendre la martingala electoral de la Federació Espanyola de Futbol

Aquest dijous s'acaba el termini per presentar els avals i Pedro Rocha és l'únic que té prou suports per ser president

BarcelonaLes eleccions a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) arrien enmig d'un clima molt tens. La Guàrdia Civil investiga a fons la implicació d'alguns membres de la RFEF en casos de corrupció i blanqueig de capitals, entre els quals l'expresident Luis Rubiales. Tot i així, els comicis segueixen endavant i el pròxim 6 de maig és la data marcada al calendari per escollir nou president a l'assemblea. Encara que no fa falta esperar tant. Amb un mes de marge ja es pot afirmar que Pedro Rocha, el que havia estat president interí des de la dimissió de Rubiales, continuarà al càrrec. Aquest dijous es tanca el termini per presentar els avals i és l'únic que ha aconseguit els 21 necessaris.

L'advocada Eva Parera i el periodista Carlos Herrera es quedaran pel camí. Tot i que, en el cas de Parera, ja va dir en el seu dia que l'objectiu no eren aquests comicis, que són únicament per escollir president des d'ara i fins al novembre –data en què s'acaba el mandat actual–, sinó els següents, que serviran per als pròxims quatre anys i s'hi renovarà, a més de presidència, l'assemblea i la comissió delegada. Però, encara que els aspirants haguessin obtingut els avals, les seves opcions eren ben escasses. Per què?

Cargando
No hay anuncios

Una assemblea de 140 membres

L'elecció del president de la RFEF correspon als 140 membres de l’assemblea general, que està formada pel president de la Federació, els 19 presidents territorials, 49 clubs, 32 futbolistes, 16 entrenadors, 11 àrbitres i 12 representants del futbol sala. En el cas dels clubs, es reparteixen amb 11 entitats de Primera Divisió, 9 de Segona i 29 de perfil amateur. Entre els 32 representants dels futbolistes hi ha 13 jugadors professionals i 19 d'altres categories. Els 16 entrenadors es divideixen entre 6 de professionals i 10 d'amateurs. Un sufragi que sembla heterogeni però que amaga una realitat ben diferent: els que tallen el bacallà són els 19 presidents de les federacions autonòmiques.

Cargando
No hay anuncios

Per tant, l'elecció dels membres de l’assemblea és clau per determinar qui serà el pròxim president. En aquest punt cal fixar-se en una dada: de les 140 persones amb dret a vot, n’hi ha 58 que són amateurs. Encara que l'objectiu oficial és el de representar les categories més modestes del futbol espanyol, a l'hora de la veritat acaben posicionant-se del costat del president territorial de torn. A Catalunya, els representants són el Cornellà i el Santfeliuenc i, tal com va dir Joan Soteres –president de la Federació Catalana– a Catalunya Ràdio, "sabia" que "donaran suport a Pedro Rocha". Encara que després matisés les seves paraules i assegurés que tenien "llibertat de vot". En aquest context, si als 58 vots dels membres no professionals se li afegeixen les 19 paperetes dels mateixos presidents autonòmics, se superen els 70, que és la majoria necessària per assolir la victòria. A més, cal comptar que el futbol sala també hi posa cullerada i aporta 12 representants que també reforcen l’opció escollida.

D'altra banda, els 11 àrbitres que formen part de l’assemblea també van amb el vot a la butxaca. Entre els seleccionats hi ha il·lustres com Gil Manzano, Martínez Munuera i Soto Grado; o el català Garcia Verdura. En aquest punt, convé recordar que el màxim representant arbitral és escollit a dit pel president de la RFEF. En contrapartida, ofereix el suport del seu col·lectiu. Per això, encara que hi hagués més competència, Medina Cantalejo hauria recomanat als àrbitres que destinin el seu vot a Pedro Rocha, l’actual president.

Cargando
No hay anuncios

El pes dels presidents territorials

Quan els 19 presidents territorials es posen d’acord i decideixen apostar per un candidat, el peix està venut. És impossible que un nou aspirant entri en escena i tingui la mínima opció de lluitar per la victòria. Els vots del Santfeliuenc català, el Bergantiños gallec, el Santutxu basc o l'Hispalis andalús deixaran en intranscendent el vot del Barça, l’Athletic Club o el Betis. Així es perpetua un sistema clientelar basat en l’intercanvi de favors i els interessos personals.