Mundial de Qatar 2022

Pagaries 45.000 euros per un cromo de Messi?

El 10 argentí és la cara més buscada entre els col·leccionistes de 'figuritas' del Mundial de Qatar

Barcelona“Pedri? Tengui! Vinícius? Tengui! Lewandowski? Tengui, també. I Messi? Falti!” Després d'una pausa forçada per la pandèmia, frases com aquestes es tornen a sentir enguany als patis de moltes escoles i altres punts de trobada per a col·leccionistes com el Mercat de Sant Antoni de Barcelona. La fal·lera pels cromos, especialment els de futbol, és una tradició que no passa de moda. Sembla un joc de nens, però des de fa més de 50 anys (la primera col·lecció de la Lliga és la de la temporada 1971-72, de Colecciones Este), aquests adhesius expliquen part de la història del futbol i s’han convertit també en un objecte de culte per a col·leccionistes. 

L’empresa italiana Panini, que el 2001 va adquirir Colecciones Este, edita cada quatre anys la col·lecció de cromos més important que existeix al món pel seu volum de vendes: la del Mundial de futbol. Es ven a entre 120 i 150 països i se’n produeixen desenes de milions d’unitats. De fet, els mesos abans de qualsevol Mundial, les principals fàbriques que Panini té al món (a Mòdena, Itàlia, i a São Paulo, al Brasil) treballen ininterrompudament en tres torns horaris durant les 24 hores del dia, de dilluns a diumenge. Les màquines de la planta brasilera poden arribar a processar (tallar, barrejar cromos i empaquetar) a un ritme de vuit milions de sobres per dia.

Cargando
No hay anuncios

Tres de cada quatre sobres generats en aquesta fàbrica es queden al Brasil, mentre que la resta es distribueixen per la resta de Llatinoamèrica. Un repartiment que, ni de bon tros, satisfà el desproporcionat nivell de demanda que s’ha generat enguany pels cromos del Mundial de Qatar a l’Argentina, un país que embogeix amb la seva selecció i que, aquest 2022, ha esgotat totes les existències. “No tenemos figuritas” (així anomenen els cromos a l’Argentina) és un missatge que es repeteix en gairebé tots els punts de venda de cromos del país. La crisi de desproveïment ha arribat a provocar una reunió d’urgència entre el secretari de Comerç de l’Argentina amb Panini i amb el sindicat de quiosquers argentins (UKRA) davant les protestes d’aquests últims per la falta de cromos. 

Els ídols del Mundial tiren del carro

El director general de Panini a Espanya, el català Lluís Torrent, explica a l’ARA els motius que han provocat aquest escenari i per què el de Messi és el cromo més buscat del món: “A l’Argentina es venen poques col·leccions de cromos. La capacitat de producció local és molt reduïda i, a més, el govern estatal no deixa importar-ne de la planta del Brasil”. El fet que una gran quantitat d’argentins considerin que la seva selecció té opcions reals d’endur-se el Mundial també ha contribuït notablement a alimentar aquesta febre. 

Cargando
No hay anuncios

“Cal tenir en compte que a l’Argentina, al seu ídol, actualment Messi, només el veuen en cromos cada quatre anys. A Espanya i Itàlia, en canvi, no hi ha hagut tanta eufòria pels cromos mundialistes perquè podien tenir cada any els cromos dels millors jugadors del món”. L’edat de l’exblaugrana és un altre dels motius d’aquest exponencial augment de la demanda: “Tothom apunta que serà el seu últim Mundial, per això s’ha creat una certa psicosi per tenir el seu cromo”, constata. Messi disputarà el seu cinquè Mundial amb 35 anys. Si arriba al del 2026 (el Canadà i els Estats Units), en tindrà 39. “Els ídols són, sense cap mena de dubte, els que arrosseguen més i fan que les col·leccions tirin més o menys”. El mateix, però a la inversa, passa quan falla alguna selecció gran, com passa aquest any amb Itàlia, on estan caient les vendes de cromos per la seva absència a la cita de Qatar. 

Cargando
No hay anuncios

El director general de Panini assegura tenir constància que s’han arribat a pagar “entre 800 i 900 euros” per un cromo de Messi de la col·lecció d’aquest Mundial, fet que considera “una autèntica ximpleria”. “No hi ha aquesta necessitat, perquè hi ha exactament la mateixa quantitat de cromos de Messi que de la resta de jugadors. És rotundament fals que n’hi hagi més d’uns que d’altres, simplement és un sistema aleatori”, afirma. Tot plegat ha generat un coll d’ampolla que ha portat molts argentins a visitar els països veïns per comprar sobres. Al mercat negre i portals de venda de segona mà, de fet, s’ofereixen cromos del 10 argentí per centenars i de vegades milers d'euros. Els barcelonistes més nostàlgics també poden trobar-hi relíquies a preu d'or: dues edicions diferents de cromos de la temporada del debut de Messi amb el Barça (2004-05) es venen per 15.000 i 45.000 euros a Milanuncios i eBay, respectivament. 

La inflació afecta els cromos

El món dels cromos va patir la seva crisi més gran amb la pandèmia. Els confinaments i les limitacions a la socialització del 2020 i 2021 van amenaçar greument una indústria que ha revifat amb força en els últims mesos. “Gràcies a Déu, el cromo ha tornat. Aquest 2022 estem detectant un repunt per sobre dels anys previs a la pandèmia. La interacció entre els col·leccionistes és positiva a escala comercial”, comenta Torrent. El director general de la companyia per al mercat ibèric, a més, assegura que la coincidència en el temps entre les col·leccions del Mundial i de la Lliga no ha passat factura a les vendes de cap de les dues: “Serà un dels anys bons de Panini a Espanya, en bona part gràcies a la influència de la població llatinoamericana que hi ha aquí”. 

Cargando
No hay anuncios

Tot plegat, malgrat una inflació que també ha arribat a aquesta indústria. A Espanya, els sobres del Mundial 2018 valien 90 cèntims. Els d’aquest 2022, un euro (+11%). Al Regne Unit han passat de 80 penics a 90 (+12,5%) en aquests quatre anys. La tendència global és que cada cop s'estandarditzi més el preu del cromo arreu del món. A Mèxic ha crescut un 50%, a Colòmbia un 73% i al Brasil s’ha duplicat (100%). En algunes zones de Sud-amèrica, fa ben poc un cromo del Mundial valia la meitat que a Espanya. 

Cargando
No hay anuncios

Són diverses les variants que poden arribar a alterar el preu d’aquest producte: des del cost de la fabricació del paper als royalties que cal pagar a la FIFA, les negociacions pels drets d’imatge amb les diferents federacions nacionals o la publicitat a les xarxes i a la televisió. El multimilionari negoci que hi ha darrere dels cromos ha provocat que, fins i tot, s’hagin assaltat alguns transportistes que sortien de la fàbrica de São Paulo per repartir cromos per tot el continent. “Han aturat camions al mig del trajecte i, després d’amenaçar-los amb armes, han fet baixar els conductors i s’han endut el camió. Per això, des de fa poc ja van escortats per personal de seguretat”, explica Torrent. 

Completar l’àlbum d’aquest Mundial pot arribar a costar –si no es fan intercanvis– uns 966 euros, segons un estudi publicat pel matemàtic de la Universitat de Cardiff Paul Harper al Guardian. Segons els seus càlculs, caldria comprar 4.832 cromos per arribar a tenir correctament emplenades les 670 caselles disponibles. Els més difícils, diu Harper, són els últims 19: “En aquest punt vas per la meitat dels sobres que necessites comprar i encara et poden faltar 483 paquets més”. El mateix mitjà va calcular quantes hores necessitaria un obrer migrant dels que van ajudar a construir els estadis del Mundial de Qatar, tenint en compte que molts cobraven 45 penics l’hora: 1.964 hores en total, l’equivalent a 82 dies sencers, és a dir, dos mesos i mig. Els veritables artífexs del Mundial de Qatar no sortiran a cap cromo.

Cargando
No hay anuncios