Els números del Reial Madrid fan patir fins i tot Florentino Pérez

BarcelonaEl Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

Segons aquesta darrera actualització, el club presenta un passiu total de 1.780 milions d’euros si s’hi inclou el deute associat a la remodelació del Santiago Bernabéu, un estadi que encara no està acabat i que ha demanat fins ara tres ampliacions de crèdit. Es tracta d’una magnitud significativa que condiciona l’estructura financera del Madrid, tot i que en comparació del Barça, que supera els 2.500 milions d'euros si se sumen el deute brut ordinari i l'operació creditícia per reformar el Camp Nou, la xifra absoluta és inferior a la blaugrana.

Més preocupant és, en clau blanca, la falta de marge per tapar els forats associats a la seva activitat ordinària, cosa que es reflecteix en un fons de maniobra negatiu de 406 milions, 220 més que a finals del 2024 (189). Aquest fet mostra que els deutes a curt termini del Madrid superen de manera alarmant els recursos que el club és capaç de generar per assumir-los. La recepta per sobreviure en aquest context implica refinançar pagaments o bé picar a la porta dels bancs. De fet, en la primera meitat d'aquest exercici econòmic 25-26, el Madrid ha fet servir 100 milions procedents de pòlisses de crèdit per respondre a les necessitats del dia a dia.

Un altre indicador que manifesta la inquietant situació del gegant de Concha Espina és el flux de caixa, que el 31 de desembre del 2025 era de només 3,4 milions. Un any enrere, la tresoreria era de 61 milions, mentre que el 30 de juny, en el tancament de l'exercici 24-25, la quantitat s'acostava als 176 milions. Tenir pocs diners a la caixa resta capacitat per respondre a imprevistos i, en aquest cas concret, mostra que el club madridista ha hagut de gastar per sobre del que esperava. De fet, en l'última fotografia dels comptes blancs, s'observa una pujada del 27% en despesa salarial del primer equip fins als 319 milions en només mig curs que, per cert, no recull la quitança de Xabi Alonso, destituït al gener.

Aquest increment dialoga força malament amb la sensible davallada dels ingressos registrada en el primer semestre de l'exercici 25-26. Si el 31 de desembre del 2024 es van reflectir 636 milions d'euros d'ingressos totals d'explotació, un any més tard se n'han comptabilitzat 613, la qual cosa suposa un descens pròxim al 4%. Una de les partides més ressentides en aquest període són els ingressos comercials, amb un 11,7% de caiguda. En aquesta lliga, el Madrid es veu superat pel Barça. Tal com il·lustra un estudi recent elaborat per Intelligence 2P, el club català es va enfilar fins als 556,8 milions en patrocinis i marxandatge en el tancament del curs 24-25, pels 481,2 milions de la institució merengue.

Un canvi de model societari a l'horitzó

Malgrat aquesta batalla perduda contra l'etern rival, Florentino pot presumir de normalitat pel que fa a fair play financer, un objectiu que Joan Laporta no ha assolit al Barça des que va retornar a la presidència barcelonista fa cinc anys. En l'última actualització publicada per la Lliga, el Madrid disposa d'un límit salarial de 761 milions d'euros, mentre que el club blaugrana, si bé ha millorat respecte a cursos anteriors, es queda amb 433 milions, encara fora de la regla de l'1:1.

Tot i aquesta aparent salut salarial, reforçada amb una projecció de 1.250 milions d'ingressos en aquest exercici econòmic, la realitat econòmica blanca també parla de dificultats per controlar el deute i la despesa i d'un modest benefici net de 10 milions previst en el tancament del 30 de juny vinent. En aquest context d'estretor, Florentino planeja proposar un canvi de model societari perquè el Madrid pugui competir amb garanties en el futbol modern. Assessorat per Anas Laghrari, home fort del fallit projecte de Superlliga europea que no fa tant també defensava Laporta, el poderós i veterà (79 anys) dirigent planteja l'entrada de capitals privats que assegurin liquiditat i també concedir als socis l'oportunitat d'esdevenir accionistes del club. A la capital espanyola, el debat està obert. En canvi, ningú a l'entorn del Barça gosa explorar aquesta via. De moment.