Madrid-Barça
Esports  /  Barça 15/10/2022

Anas Laghrari, l'aconseguidor de palanques que posa d'acord Laporta i Florentino

És el principal executiu de la Superlliga i negocia solucions econòmiques en nom dels dos gegants del futbol estatal

4 min
Anas Laghrari, Florentino Pérez i Joan Laporta

BarcelonaEntre els milers d'assistents aquest diumenge a les grades del Santiago Bernabéu, hi haurà una de les persones amb més i millors relacions del futbol modern. Té només 39 anys, viu a Madrid, va néixer a Casablanca (Marroc) al bressol d'una família rica i respon al nom d'Anas Laghrari. En el primer clàssic de la temporada, aquest banquer discret i treballador animarà el seu equip, el Reial Madrid que presideix Florentino Pérez, a qui estima com si fos el seu oncle. L'explicació d'aquest vincle cal buscar-la fa més de tres dècades, quan l'avui mandatari merengue –i amo del gegant immobiliari ACS– va conèixer el seu pare, que és enginyer de camins, arran d'un projecte que no va acabar de tirar endavant.

Fruit d'aquesta relació familiar, i d'una educació superior a França –va estudiar-hi matemàtiques financeres abans de fer-se un nom al banc Société Générale–, s'ha erigit en l'aconseguidor financer de capçalera d'un dels homes més poderosos d'Espanya. A través de la firma Key Capital Partners, de la qual és soci des del 2013, Laghrari ha participat en l'operació de compra d'Abertis per part d'ACS, en el finançament de la reforma del Bernabéu i –molt important– en la pluja de milions associada a la fundació de la Superlliga europea. Des d'un despatx ubicat a l'opulent barri de Salamanca de la capital de l'Estat, i malgrat la seva filiació futbolística blanca, també ha sigut clau perquè el Barça tanqués aquest estiu les cèlebres palanques econòmiques. De les quatre que el club blaugrana ha hagut d'activar per poder driblar els números vermells i fer fitxatges com el de Lewandowski, tres les ha negociat ell a més de 600 quilòmetres del Camp Nou. Només la d'Orpheus Media (Jaume Roures), vinculada a la venda de Barça Studios, no ha sortit de la seva agenda.

"No només ens ha ajudat a trobar els inversors en qüestió, sinó que a més ha fet la feina necessària per convèncer-los. Ofereix un servei integral, coneix bé el mercat i té contactes molt importants". Així parlen des dels despatxos del Barça sobre la tasca que Laghrari i el seu equip van fer primer per confirmar la venda d'un 25% dels drets televisius de la Lliga durant els pròxims 25 anys i després per estructurar l'entrada de Socios.com per explotar el negoci del metavers de la institució. Per la seva participació en la primera transacció, el banquer francomarroquí va pactar una comissió d'uns 8 milions d'euros. "Va passar el mateix que amb el patrocini de Spotify", reconeixen des d'Arístides Maillol en referència als honoraris que va cobrar Darren Dein, un assessor extern, per portar l'empresa sueca al frontal de la samarreta del primer equip.

En el cas de l'operació en dos trams amb Sixth Street, Laghrari va cuinar el tracte en nom del Barça mentre el tresorer blaugrana amb funcions de director general, Ferran Olivé, negociava amb CVC i Javier Tebas un clausulat similar en el marc de LaLiga Impulso. Per comprometre's a pagar els més de 500 milions d'euros a canvi del paquet audiovisual durant els pròxims cinc lustres, Sixth Street va haver d'endeutar-se amb Bank of America, un dels finançadors estrella dels negocis del Madrid, i JP Morgan, el fons d'inversió que hi ha al darrere de la Superlliga. Joan Laporta, que no va veure mai amb bons ulls firmar amb CVC, va decidir-se per la via preferida de Florentino, a qui encara avui agraeix els moviments perquè el govern de Pedro Sánchez deixés d'exigir avals milionaris als directius dels clubs esportius. A conseqüència d'aquest match de proveïdors, un dels empleats de Laghrari va entrar a les oficines del Barça a firmar paperassa amb una motxilla del Madrid penjada a l'esquena. "Era un júnior despistat", diuen per disculpar-lo des de l'entorn de Key Capital Partners.

D'altra banda, en la venda del primer 25% de Barça Studios, Laghrari va tenir un paper menys destacat que l'operació de Sixth Street. Es va limitar a estructurar l'entrada de Socios.com, que ja gestionava els fan tokens del club des de l'època de Bartomeu, directius de la qual diuen a l'ARA que no van fer mai tractes amb el banquer de confiança de Florentino, tan implicat ara en la vida financera del Barça.

El Madrid va driblar les pèrdues

Laghrari també va ser clau perquè Sixth Street entrés en el negoci d'explotació del nou Bernabéu. A través de la seva filial Legends, el fons nord-americà absorbirà el 30% del benefici que l'estadi madridista generi durant els pròxims 20 anys sense comptar-hi les quotes d'abonament. El moviment va servir per anotar un ingrés no previst de 316 milions d'euros abans del tancament de l'exercici 2021/22. Sense aquest avançament, el Madrid, que ha hagut de pagar primes molt elevades per la consecució de la Lliga i la Champions, hauria presentat pèrdues aquest 30 de juny.

A cop d'operacions extraordinàries. Així han sobreviscut últimament els dos grans clubs del futbol estatal. Amb punts de partida diferents, sí –el Barça encara no ha redreçat el seu patrimoni net després de la pandèmia–, però amb els mateixos remeis financers que ja són tònica general a la majoria dels equips del continent. La diferència és que els protagonistes del clàssic encara diuen que pertanyen als seus socis. Tanmateix, a la pràctica se sostenen gràcies als inversors que tan bé manega Anas Laghrari, un executiu modern amb més olfacte, més informació i, en definitiva, més poder que bona part dels directius de vella escola que poblen avui les llotges del Bernabéu i del Camp Nou. Que la Superlliga triomfi és el seu somni dels 40.

stats