"El seu coratge ens ha emocionat": Sis futbolistes iranianes demanen asil polític a Austràlia

BarcelonaEl futbol ja fa anys que és una peça més en la gran partida d'escacs de la geopolítica a l'Iran. Aquest dimecres, el ministre d'Esports iranià ha confirmat la retirada de la selecció iraniana del proper Mundial, que comença d'aquí menys de 100 dies als Estats Units, Mèxic i el Canadà. Un anunci que arriba 24 hores després que el president de la FIFA, Gianni Infantino, hagués parlat amb el president dels Estats Units, Donald Trump, per garantir la presència de la selecció iraniana tot i la guerra. "El president Trump va reiterar que l'equip iranià és, per descomptat, benvingut a competir al torneig als Estats Units", va dir Infantino. Però els iranians han fet públic a través del seu ministre d'Esports que seran la primera selecció classificada per a un Mundial que renuncia a la plaça per un boicot polític. La selecció iraniana havia de jugar a Los Angeles contra Nova Zelanda i Bèlgica, respectivament; i el 26 de juny davant d'Egipte a Seattle.

La FIFA haurà de decidir què fer en un escenari complicat, ja que la selecció iraquiana també té problemes. L'Iraq, que no juga un Mundial des de l'any 1986, va ser la millor selecció de la fase de classificació que no es va classificar per a la fase final. Per tant, la plaça els hauria de tocar a ells per mèrits esportius. L'Iraq es va classificar per al play-off en què es decidiran les dues últimes places, però la Federació ha explicat aquests dies que alguns dels seus jugadors i entrenadors no poden sortir de diferents països del Golf per culpa dels atacs iranians, afirmant que no poden garantir arribar a Mèxic, on el 31 de març haurien de jugar contra el guanyador de la semifinal entre Bolívia i Surinam. La FIFA haurà de decidir si dona la plaça dels iranians als seus veïns o si la dona als Emirats Àrabs, que van perdre davant l'Iraq el play-off de la zona asiàtica.

Sis jugadores de la selecció femenina fugen

Si la selecció masculina de l'Iran no anirà al Mundial, la femenina també s'ha vist afectada per la guerra. L'equip es trobava jugant aquests dies la Copa Asiàtica de futbol organitzada a Austràlia, on evidentment els resultats esportius han quedat en un segon pla. Sis jugadores han aconseguit fugir de la concentració abans de tornar cap a casa i han demanat asil polític al govern australià. La resta de l'equip sí que ha sortit d'Austràlia i ara es troba a Malàisia, sense saber si podrà tornar a Teheran.

Durant anys les autoritats islàmiques iranianes no van permetre a les dones jugar a futbol, però el 2005 va poder debutar una selecció amb la condició que juguessin amb el cap tapat. La selecció no ha deixat de millorar des de llavors, i ha aconseguit classificar-se per a la fase final asiàtica. Els bombardejos dels Estats Units i Israel van començar quan elles ja eren a Austràlia a punt per debutar contra Corea del Sud. Llavors, les jugadores es van negar a cantar l'himne, gest que va ser entès com una mostra de suport a les manifestacions que reclamen més democràcia i que han costat la vida a centenars de ciutadans en els últims mesos. En els següents partits, contra Austràlia i les Filipines, les jugadores, ovacionades pel públic local, sí que van cantar l'himne. Pressionades per la premsa oficial, que les titllava de "traïdores", algunes van plorar en públic a les rodes de premsa quan no podien respondre les preguntes de la premsa internacional per por a represàlies.

Finalment, cinc jugadores van decidir fugir de la concentració i demanar asil polític. El mateix Donald Trump va exigir al govern australià que se'ls concedís l'asil, com així ha estat. Una altra jugadora i una integrant del cos tècnic de la selecció es van sumar a la petició d'asil, si bé una va decidir finalment no quedar-se al país, segons el ministre australià d'Interior, Tony Burke. El Brisbane Roar, club de la Primera Divisió australiana, va publicar un missatge a les xarxes oferint-se per ajudar. "Per Fatemeh, Zahra, Zahra, Atefeh, Mona i qualsevol de les seves companyes d'equip que estiguin construint una nova vida aquí a Austràlia: Brisbane acull una de les comunitats futbolístiques més apassionades del país, i els oferim un lloc on entrenar, jugar i sentir-se part de la comunitat”.

El futbol fa anys que és un espai de lluita per a les dones iranianes, que van crear el moviment Open Stadiums per reclamar que puguin entrar als recintes esportius per veure partits. Durant anys moltes joves es disfressaven d'home per poder anar als partits i acabaven detingudes i castigades. Sahar Khazabi, una dona de 29 anys que volia veure els partits de l'Esteghlal, un dels clubs més populars del país, es va suïcidar després de ser condemnada a una pena de presó, fet que va provocar una gran pressió internacional. L'Iran va permetre després a les dones anar als camps, però en zones separades dels homes. Ara han estat les jugadores de la selecció les que s'han vist sota pressió. De fet, les que han decidit fugir ho han fet tot i que les autoritats les han amenaçat amb represàlies a la seva família, segons The New York Times. Algunes de les jugadores que han decidit tornar ho haurien fet coaccionades per evitar que gent propera prengués mal, segons aquesta informació. El primer ministre Anthony Albanese ha explicat com "el seu coratge ens ha emocionat. No parlem d'activistes, parlem de dones que volen ser lliures i poder jugar a futbol".