El vestigi del franquisme que el futbol espanyol ha eliminat
La novetat amb el cognom dels àrbitres ha generat estupefacció al col·lectiu
SabadellLa Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la Lliga de Futbol Professional (LFP) han encomanat al flamant nou president del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), Fran Soto Balirac, que lideri una gran revolució arbitral i modifiqui l’estament de dalt a baix. Un dels principals objectius del dirigent gallec gira al voltant de la humanització del col·lectiu i, en aquesta línia, ha volgut reformular la nomenclatura dels àrbitres, esmentant el nom de pila i suprimint el segon cognom.
La mesura es va fer palesa en el vídeo de presentació de la plantilla de col·legiats de Primera Divisió i ha tingut continuïtat en les designacions oficials. En determinats casos serà un pèl més embullat identificar els àrbitres només amb el primer cognom. La mesura ha causat certa estupefacció entre els implicats perquè consideren que eliminar el llinatge matern és oblidar una part important de la seva història i no consideraven que això originés cap problema. Efectivament, no és una mesura feminista. Sigui com sigui, d'ara endavant Gil Manzano es convertirà en Jesús Gil (com el cèlebre expresident de l'Atlètic de Madrid); Martínez Munuera en Juan Martínez i Hernández Maeso en Francisco Javier Hernández. Els dos últims perdran la singularitat que tenien amb la nova denominació.
L’origen de la tradició dels dos cognoms arbitrals es remunta al 1969, en ple franquisme. Aquella temporada va debutar a Primera el murcià Àngel Franco Martínez i, com qualsevol altre del seu gremi, va començar a rebre insults per part dels aficionats. El dictador Francisco Franco no va voler que el seu cognom es relacionés amb injúries i desqualificacions i va decretar que des d’aleshores els col·legiats es coneguessin pels dos cognoms per evitar qualsevol mena de befa.
Les subjeccions només seran sancionables “quan dificultin clarament el moviment”
Transcorreguda la primera jornada de Lliga, la Comissió Tècnica ha estudiat en profunditat tot el que va succeir la temporada 2024-25 i ha determinat “una falta d’uniformitat en les subjeccions dins de l’àrea de penal”. Davant d'aquesta mancança, el CTA ha determinat que “per sancionar una subjecció ha de dificultar clarament el moviment de l’adversari o ha de ser una acció antiesportiva”.
Per altra banda, la plantilla de VAR ja ha rebut la indicació que només pot corregir els errors “clars i evidents” per reduir al màxim el nombre d’intervencions del videoarbitratge. Aquesta filosofia busca apropar-se a la manera de treballar de la UEFA, on la sala VOR té un paper gairebé testimonial i el pes de les decisions recau en l’àrbitre de camp. Aquesta actitud la va patir el Barça en la tornada de les semis contra l'Inter de Milà: el VAR no va animar l'àrbitre principal a revisar la possible falta de Dumfries a Gerard Martín abans del gol d'Acerbi que va forçar la pròrroga.
El CTA no té clar com triar les jugades polèmiques
Una de les novetats que el CTA va anunciar a bombo i platerets va ser la resolució de les jugades polèmiques en benefici de la transparència. El convuls inici de Lliga ha capgirat els plans i ha posat sobre la taula un reguitzell de dubtes. Ara mateix, no tenen clar qui ha de ser l’encarregat de triar les accions que s’han d’analitzar públicament tot i que la lògica indica que hauria de ser David Fernández Borbalán, el director tècnic.
El que sí que està definit és que serà Marta Frías, la portaveu, qui transmetrà quina és l’opinió dels experts a través de xarxes socials. Tot i que la idea continua en vigor, no es durà a terme durant aquesta primera jornada de Lliga.