El General que va acabar convertit en Mister Mármol

Amsterdam (enviat especial)Maig del 1973, Hotel Colón de Sevilla. El Barça acabava de perdre un partit de Copa al Sánchez Pizjuán i els jugadors van tornar a l’hotel amb el cap baix. No calia que ningú els recordés -ni el tècnic, l’holandès Rinus Michels- que no podien sortir de festa després d’una desfeta. Però a l’habitació que ocupaven Juan Carlos, Carles Reixach i Martí Filosia van decidir oblidar les penes fent una copa. Així que van trucar al bar de l’hotel per demanar unes ampolles de cava. El problema va ser que a la barra del bar Michels xerrava amb uns periodistes i va sentir la conversa. Michels va agafar ell mateix la safata amb les ampolles, va pujar, va picar a la porta... i quan van obrir, es va trobar amb sis o set jugadors del seu equip. Els futbolistes es van quedar glaçats. Michels va tirar les ampolles a terra. L’habitació va quedar plena de cava i de vidres trencats... i d’un senyor cridant en holandès.

Nexe entre cultures

Rinus Michels (1928-2005) va ser una figura clau a l’hora d’establir un lligam entre el Barça i l’Ajax. Va ser el pare del futbol total del club holandès i va canviar la manera de treballar del Barça fitxant un tal Johan Cruyff. “Michels era molt disciplinat. Amb Cruyff s’entenien amb una mirada, era increïble com es coneixien”, recordava Juan Carlos, jugador de l’època en què van coincidir a Barcelona els dos holandesos.

Juan Carlos, mort l’any 2012, mai va oblidar el dia que Michels el va fer capità. Ni la seva manera de treballar. “Cuidava molt la forma física, et feia treballar molt. I la part tàctica. La gent tenia una imatge d’aquells holandesos dels anys 70 com una gent divertida. I els jugadors ho eren. Però Michels... Michels era Mister Mármol”, deia en referencia al malnom que li va posar la premsa catalana. “A Holanda li deien el General. Aquí li van posar això de Míster Mármol. Crec que General era més encertat, ja que era molt dur i disciplinat. Hi havia dies, a l’Ajax, que ens feia entrenar-nos quatre cops”, rememora Johan Neeskens.

Criat al carrer Olympiaweg, al costat de l’Estadi Olímpic, des d’on podia sentir els crits dels aficionats cantant gol, Michels va connectar amb el seu Ajax ja des del primer dia, aquell juny del 1946 en què després d’haver servit a l’exèrcit, amb 18 anys, va debutar amb el club d’Amsterdam i va marcar cinc gols en un triomf per 8-3. Michels va acabar jugant 260 cops amb l’Ajax, però durant els anys 50 el futbol holandès era amateur i va treballar de professor de gimnàstica. Però el 1956 l’Ajax va fer fora el tècnic anglès Vic Buckingham, el mateix que entrenaria el Barça amb Josep Maria Minguella de traductor, i va apostar per Michels, que va debutar amb un triomf per 9-3 sobre el MVV.

“Ens va cuidar i va saber aprofitar el nostre estil”, recorda Neeskens en referència a aquella generació daurada dels anys 70. Cruyff, fill de botiguers, un nen que jugava als carrers del voltant del vell estadi de l’Ajax, va ser la punta de llança d’una generació de jugadors desenfadats. “Michels era dels que havien patit la guerra i la postguerra. Creia en la disciplina i el sacrifici. Nosaltres érem diferents, ens agradava fer gresca per celebrar els triomfs. Però només els triomfs: si es perdia... millor que no t’enxampés de festa!”, recordava en una entrevista Piet Keizer, jugador de l’època. “Els jugadors fumàvem, bevíem cervesa... era diferent”, admet Neeskens. “Amb ell per primer cop l’equip es concentrava abans dels partits”, recordava Keizer.

Estil i resultats

Michels, un enamorat del futbol anglès i de l’escola hongaresa, va construir una màquina de jugar a futbol magnífica. El 1966 un desconegut Ajax ja va golejar per 5-1 el Liverpool. El seu Ajax va guanyar la lliga els anys 1966, 1967, 1968 i 1970. I el 1969 va arribar a la final de la Copa d’Europa, que va perdre amb el Milan. Dos anys després d’aquesta derrota no va fallar en la final, a Wembley, quan va derrotar el Panathinaikòs. Amb el títol europeu al sac, Michels va marxar al Barça. Però el seu llegat a l’Ajax va continuar en dues Copes d’Europa més, guanyades el 1972 i el 1973.

El 1971 Michels va rebre la visita d’Armand Carabén, el gerent del Barça. Carabén, casat amb una holandesa, la Marjolijn, que feia de traductora, va proposar a Michels anar al Barça per ocupar el lloc de Buckingham, que tenia problemes de salut... i de resultats. Va costar, però Carabén, l’home clau en els fitxatges dels holandesos de l’època, es va sortir amb la seva. De sobte el Barça fitxava el tècnic de moda del futbol europeu, que no va començar del tot bé, ja que el primer dia va pujar a un taxi, va demanar anar a La Masia i el van portar a un restaurant anomenat La Masia que tenia poc a veure amb el Barça.

Michels, malgrat que la Marjolijn li feia de traductora, va intentar defensar-se en castellà. Inicialment va buscar-se un pis a la Diagonal amb Aribau, sobre les oficines de la KLM per estar envoltat d’holandesos. Però hi va durar poc i va acabar a Pedralbes. Michels va sorprendre en defensar-se ràpidament en castellà a les rodes de premsa, però va viure enfrontat amb la premsa gairebé sempre.

Al Barça s’hi va estar fins a l’any 1978 en dos períodes diferents, ja que entre el 1974 i el 1975 va tornar a Holanda -va ser el seleccionador holandès al Mundial d’Alemanya-, i va guanyar tres títols: una Copa de Fires, una Lliga i una Copa. Però el seu llegat va més enllà: el 0-5, el fitxatge de Cruyff i un estil de joc que encara avui es reivindica, tant a Amsterdam com també a la ciutat de Barcelona. A Amsterdam la seva imatge encara presideix les oficines de l’Ajax. A Barcelona, en canvi, ha quedat més oblidat aquest holandès que el 1973 va trencar ampolles de cava i que el 1975 va brindar amb cava... quan va morir Franco.