La victòria del Girona s'escapa en un descompte boig a Sevilla

GironaSeguir el Girona és força entretingut. Els seus partits no tenen un guió establert: hi passa de tot. A Sevilla, en el duel que ahir es va haver d'ajornar per la borrasca Marta, ha tret un empat (1-1) que ha deixat molt mal gust de boca, perquè ha tingut la victòria a la mà diverses vegades. S'ha plantat al descompte guanyant 0-1, després de protegir el resultat com si fos un tresor i perdonar un munt d'ocasions. Però encara guanyava, fins que una relliscada d'Echeverri, al minut 92, quan tenia la pilota controlada i només l'havia d'allunyar, ha permès un golàs de Kike Salas. L'empipada ha donat pas a l'esperança, amb un penal al minut 98. Míchel ha fet entrar de pressa Stuani, que estava a la banqueta, però l'uruguaià s'ha trobat amb Vlachodimos, el gran heroi del duel.

Els de Míchel han mostrat dues cares: una de preciosa i l'altra més poruga, que l'ha acabat penalitzant. Primer ha recordat vells temps, en una primera part en què ha jugat com els àngels. Tan sols li ha faltat sentenciar, però al davant hi ha hagut Vlachodimos, l'únic a l'altura d'un conjunt local al qual la graderia ha castigat amb xiulets. El Girona s'ha aïllat de l'ambient enrarit del Pizjuán i s'ha dedicat a fer el que feia quan tot anava bé. Ha dominat el Sevilla des de la superioritat al mig del camp gràcies a la confiança que li ha donat marcar en la primera arribada.

Havien passat tres anys del darrer gol de Lemar, quan el francès ha deixat anar un crit de ràbia després d'un xut creuat que ha culminat una gran jugada col·lectiva. Els gironins s'ho han passat pipa, tocant i tocant, ara aquí, ara allà, desmarcant-se i escapant-se dels rivals. Com deia Míchel en temporades que semblaven oblidades: jugant com al carrer. El Girona, amb una marxa més que el contrari, ha dominat i ha ballat, amb un excels Arnau –que teòricament ha ocupat la posició d'Àlex Moreno al lateral esquerre, però que ha estat per tot arreu–, l'esmentat Lemar i Iván Martín –que no hi ha qui li prengui el lloc–. Però com passa al carrer, si et distreus, has begut oli.

L'efecte Gazzaniga

Ho ha fet coincidint amb el retorn de Gazzaniga a l'onze inicial. L'argentí ha estat a punt de reprendre-ho com ho va deixar, amb porteria a zero i victòria. El protagonisme se l'ha endut el seu company de professió, un Vlachodimos que ha amargat Bryan Gil, Tsygankov, Vanat i Fran Beltrán. Els dos últims, a més, s'han lesionat. Si el Girona hagués marxat al descans amb un 0-4, ningú no s'hauria queixat. Feia molt que els gironins no jugaven tan bé, però han acabat amb cara de no entendre res.

Com que no ha resolt, ha hagut de recórrer a l'ofici per assegurar els punts en un tram final amb menys llum creativa. El Sevilla ha empès, especialment per la tossuderia de Mauypay. Però si la zona de creació ha estat brillant al principi, la defensa li ha pres el protagonisme al final. Vitor Reis i Blind han liderat aquesta parcel·la, a la qual Míchel ha anat contribuint amb dosis de gasolina, posant primer Witsel i més tard Francés. Ho ha tingut pràcticament fet, però llavors ha arribat el final boig: Echeverri ha relliscat, Kike Salas ha fet l'1-1 i Stuani, que ha entrat en un canvi típic d'handbol, ha fallat el penal que hauria significat l'1-2. Una bogeria.