La caiguda a l’infern del fitxatge més car de la història del Girona
Yáser Asprilla abandona Montilivi sense correspondre a l’aposta que els gironins van fer per ell ara fa un any i mig
GironaDissabte passat, als voltants del capvespre, Yáser Asprilla sortia de la terminal de l’aeroport d’Istanbul. Allà l’esperava una multitud d’aficionats del Galatasaray, que han abraçat molt de pressa la seva nova incorporació. Són molt passionals, els seguidors turcs, que sense haver vist cap minut del colombià ja l’han elevat als altars. Limitats per un estricte control de seguretat que protegia el futbolista, cridaven i cantaven sense parar. Només els faltava el confeti. La rebuda va ser digna d’una estrella. Asprilla, amb cara d’estar content i espantat a la vegada, se’n feia creus. A la mateixa hora, però a més de 2.000 quilòmetres, a Girona es donaven per satisfets amb un comiat que de moment és provisional, perquè marxa cedit amb una opció de compra no obligatòria, però que s’entreveu com a definitiu.
La història d’Asprilla a Montilivi no serà recordada. Com a mínim, en positiu. Va ser una de les peces escollides per la direcció esportiva per construir la plantilla de la Champions. Amb prou feines havia destacat en dues temporades al Watford, de la Segona Divisió anglesa, on va marcar 7 gols i va repartir 10 assistències en 86 partits. Números corrents per a un futbolista ofensiu que, això sí, generava expectatives i deixava un reguitzell de jugades destacades que acumulaven visites i visites a YouTube. També havia debutat amb la selecció.
El Girona, que llavors tenia diners en abundància per la presència a Europa i les vendes dels grans jugadors que havien contribuït a ser-hi, va fer una aposta forta pel jugador, a qui va convertir en el fitxatge més car de la seva història. En va pagar 18 milions d’euros més 7 en variables. De fet, quatre dels set reforços més cars que ha fet mai el club van arribar aquell estiu: al colombià s'hi van afegir Abel Ruiz, Krejci i Miovski. Fa un any i mig, de tot plegat, però avui dia només queda Abel Ruiz, i amb un paper testimonial. Va ser un mercat terrible.
Asprilla no va correspondre en cap moment a les expectatives i en els 50 partits que va vestir la samarreta blanc-i-vermella, en què va fer quatre gols i va donar dues assistències, mai va fer la sensació d’estar integrat dins del col·lectiu. Els resultats de l’equip, que va estar a punt de baixar a Segona, tampoc van contribuir a la pau, i el públic de Montilivi la va prendre amb els nous fitxatges. L’entrenador Míchel Sánchez, al llarg d’aquest temps, en la defensa del jugador demanava sovint que no se l’havia d’analitzar pel preu que havia costat i també va reconèixer que l’elecció del dorsal, el 10, era un error. “Ens vam equivocar. Aquest número te l’has de guanyar, no el pots regalar”.
El punt de no retorn amb l’afició del Girona va arribar a l’abril, després d’un partit a Pamplona que els gironins van perdre 2-1 en ple flirteig amb el descens. Asprilla va fer el gol de l’honor en l’última jugada del partit i, hores més tard, va fer una publicació a les xarxes socials amb coets i cors per haver marcat, tot i que l’equip havia perdut i se situava en una posició encara més delicada que abans. Mentre la ciutat patia, ell celebrava una acció individual que no havia servit per a res. De la tempesta que li va caure va haver d’eliminar la possibilitat de fer comentaris a la publicació. I en aquest mig any de competició, veient que la cosa no millorava, va ser esbroncat i xiulat constantment: se l'assenyalava pel seu poc compromís.
Últims dies de mercat
El Girona visita aquest dissabte l’Oviedo, cuer de Primera (14 hores, DAZN), en bona dinàmica: aquest 2026 no coneix la derrota, i acumula tres victòries i un empat. Quique Cárcel i el seu equip de treball arriben al final del mercat d’hivern amb la feina pràcticament feta i no s’esperen moviments transcendents. Amb les arribades de Ter Stegen, Claudio Echeverri i Fran Beltrán es considera que s’ha apujat prou el nivell.
Pel que fa a les sortides, també està tot bastant clar. Jhon Solís, el porter Dominik Livakovic i Yáser Asprilla no disputaran el que queda de Lliga, en què l’únic objectiu és salvar-se. Si pot ser, evitant patiments innecessaris en el tram final.