D’enamorar Luis Enrique (i el Girona) a convertir-se en una icona generacional
Azzedine Ounahi és el primer futbolista internacional que dona suport a les protestes del Marroc
GironaNo són temps fàcils, al Marroc. Un grup de joves anònims anomenat GenZ 212 lidera les manifestacions contra la desigualtat que hi ha al país, que fins i tot han provocat la reacció del monarca Mohammed VI, que ha presentat una sèrie de propostes i un augment dels pressupostos en educació i sanitat per contrarestar-ho. La poca inversió en aspectes bàsics, sumada a la corrupció o l’elevada taxa d’atur, contrasta amb l’aposta d’instal·lacions esportives amb la mirada posada en la Copa Àfrica que començarà al desembre i el Mundial 2030, del qual el Marroc serà un dels organitzadors. La gent, empipada als carrers, crida: “Els estadis són aquí, però on són els hospitals?”
El jugador del Girona Azzedine Ounahi va ser el primer futbolista internacional a donar suport públicament a les protestes. “No s’ho va pensar ni dues vegades. Va ser un gest molt humà i va sortir d’ell. No va esperar que ningú l'hi demanés”, explica a l’ARA Leyla Hamed, una periodista de Màlaga amb arrels marroquines: la seva família és de Ceuta i Tànger. “No ha estat fàcil dedicar-me al periodisme, al néixer aquí i ser musulmana, però soc tossuda”, admet. Hamed treballa a FourFourTwo, i abans va estar al Màlaga de la Champions –“el dels bons temps”–, The Athletic, ESPN o Marca.
“No m’esperava que els futbolistes alcessin la veu. Han demostrat ser valents. Alguns més que d'altres, esclar”, diu. Al darrere d’Ounahi, que va compartir imatges de la forta repressió policial –que ha posat fi a la vida de tres persones, amb més de 600 ferits i 400 arrestos, segons el ministeri de l’Interior–, van mullar-se l’exporter del Girona Yassine Bounou o Nayef Aguerd.
“Ha sortit del mateix lloc i se n’ha sortit”
Ounahi s’ha convertit en un símbol per als joves del seu país. “Hi connecten molt perquè ha sortit del mateix lloc, ha patit les mateixes dificultats i se n’ha sortit. Aquesta generació ha crescut amb grans somnis, però sense oportunitats. Ounahi ha nascut a Casablanca i no ha deixat de banda els seus orígens. No ha perdut senzillesa, tot i ser una persona rellevant”, destaca la periodista, que assegura: “No és una persona polèmica, no fa gaire soroll més enllà del terreny de joc. Tampoc no busca excuses. Després del Mundial del 2022, en què va enamorar Luis Enrique, el seu rendiment va caure, però va ser el primer a assumir-ho i a verbalitzar que no havia donat el millor de si mateix. Aquesta humilitat agrada a la gent, que el té com un ídol i un mirall”. Un any i mig abans d’aquell Mundial, es deixava l’ànima pels camps de futbol de la Tercera Divisió francesa, amb l’Avranches. La cònsol del Marroc a Girona, Aicha Ben Alami, en una recepció recent al futbolista, va declarar que “Ounahi és un model inspirador per a la joventut marroquina”.
El migcampista del Girona ha caigut dempeus a Montilivi, on va ser escollit el jugador estrella del mes de setembre, i tornarà a vestir-se de curt contra l’Oviedo aquest dissabte (14 hores, DAZN) després de patir una lesió al soli. “Ounahi i la resta de futbolistes que s’han pronunciat fan d’altaveu, i això és important. Mai no hem vist res semblant, aquí, perquè les celebritats solen quedar-se al marge. Però el que està passant és tan bèstia… I no és un problema que hagi sortit de la nit al dia. Que van morir vuit dones embarassades en un hospital d'Agadir! I no és normal que s’arresti persones per demanar que la seva vida millori. Té nassos que es digui que els joves que critiquen el govern no s’estimen el país. Si precisament per això es queixen! Perquè volen que millori el que s’estimen!”, afegeix Hamed.
La recent victòria del Marroc al Mundial sub-20, amb la presència del futbolista del Girona B Mohammed Hamony, també ha servit d’aparador per exposar el cas. Jinane Ennasri, una fotògrafa nascuda al Marroc, va piular a les seves xarxes: “El títol té una cosa molt més profunda: aquesta generació somia en veu alta, qüestiona i reconstrueix. Demana un país arrelat en la cura, la dignitat i les possibilitats”.
Com se soluciona tot plegat? “Hauria de ser el govern qui donés el braç a tòrcer… Cal escoltar el poble, no reprendre i arrestar. S’ha vist com s’enduien pares amb criatures als braços. Tu protestes? Doncs, cap al furgó. Si pensen que això farà créixer la por, estan molt equivocats. El que estan aconseguint és posar més llenya al foc”, exposa Hamed. En l’amistós jugat contra Bahrain (1-0) en aquesta aturada de seleccions, es van poder veure uns joves lluint una pancarta en què es podia llegir: “No tenim res contra vosaltres”. “La joventut es planteja boicotejar tant la Copa Àfrica com el Mundial, i això pot fer mal. Els futbolistes podrien sortir-ne perjudicats. Però el futbol no hi té res a veure, la gent lluita pels seus drets. No pots tenir un hospital buit per dins i inaugurar un estadi a Rabat, convidant autoritats. És de sentit comú”.