Les dues llegendes que el Girona pot perdre d’aquí noranta dies

GironaA la vida tot té un final. Dues de les figures més importants de la història del Girona, protagonistes de l’actual bonança esportiva que travessa l'equip, que encadena quatre temporades consecutives a la Primera Divisió i disposa d’arguments reals per lligar-ne una cinquena, acaben contracte al juny, i la seva continuïtat a Montilivi no és clara. Míchel Sánchez i Cristhian Stuani tenen noranta dies per decidir el seu futur.

El camí del tècnic de Vallecas al Girona ha estat farcit d’alegries: va agafar l’equip a Segona Divisió, el va ascendir, no l’ha baixat mai i fins i tot el va classificar per a la Champions League. Míchel és la peça clau del director esportiu, un Quique Cárcel que no entén el projecte sense ell. Ara com ara, a Montilivi no hi ha pla B: és Míchel o Míchel. Però el madrileny, malgrat reconèixer constantment que és “feliç” a Montilivi, envia missatges d’ambigüitat, perquè tampoc no amaga que se sent “preparat” per fer un pas endavant en la seva trajectòria i fer el salt a un club més elevat que el gironí, com ha assegurat recentment.

“Ara em veig preparat per entrenar a qualsevol club, fins i tot el Manchester City. Evidentment, el context no és el mateix, però vull viure-ho”, verbalitzava fa uns dies al pòdcast La otra grada, un fet que el va obligar a matisar les seves paraules en roda de premsa. “Quan sigui gran, ja tindré temps d’entrenar un equip de nivell com el Girona. El que em preocupa és mantenir-nos a Primera”. Míchel també va deixar clar que no han parlat de la renovació: "Primer és la permanència. Tots tenim el focus allà mateix".

El missatge de l’entrenador, lluny de tranquil·litzar, obre la porta a la preocupació, perquè el dia que Míchel abandoni la banqueta del Girona, la sacsejada emocional serà important. Per al club, no hi ha debat. I la demostració és el fet d’haver-lo aguantat en el càrrec en els seus pitjors moments. No són pocs els testimonis que asseguren que en qualsevol altre lloc Míchel no hauria sobreviscut a la caiguda que l’equip va protagonitzar entre el final del curs anterior i el principi d’aquest. L’any passat la trompada va anar d’un pèl, i en la temporada actual, en què va passar-se en descens els cinc primers mesos de la competició, fins i tot els més fidels van manifestar els seus dubtes. “Quan arribem als 42 punts, parlarem del que vulgueu, perquè estic aquí per parlar des del cor”, va acabar dient als periodistes, per matar momentàniament el cas.

La voluntat de Stuani

L’altre tema de conversa gira al voltant de Cristhian Stuani, que ha fet 39 anys i en els últims mesos no ha gaudit de gaire participació per diferents problemes físics que ha encadenat i que no el deixen en pau. Si l’etapa de Míchel és pura fantasia, l’uruguaià s’ha convertit en el símbol d’aquests anys, perquè no va abandonar el vaixell quan van arribar les tenebres: ell sí que va haver-se de passar tres anys al fang després de dues temporades inicials a Primera, per tornar a pujar i passejar el nom del club per Europa.

Stuani és el màxim golejador del Girona, amb 146 gols en més de 300 partits i nou temporades. Té signat un any més opcional, en funció del seu rendiment, però a hores d’ara no sap si el complirà. Si el futur de Míchel pràcticament depèn de Míchel, el de Stuani dependrà del Girona, perquè la seva voluntat és ferma: no es vol moure de Montilivi i públicament ha manifestat el seu desig de retirar-se a l’entitat. “Seria un somni, no crec que existeixi un millor lloc per dir adeu. Tinc un compromís i un sentiment molt grans cap al club”.

Míchel i Stuani encapçalen la llista de deures pendents d’una direcció esportiva que aquest estiu tindrà feina. Fins a deu jugadors més, gairebé mitja plantilla, acaben contracte o cessió: Blind, Witsel, Ter Stegen, Juan Carlos, David López, Rubén Blanco, Lemar, Rincón, Echeverri i Vitor Reis. Alguns també disposen d’un any més en interrogant, com és el cas de Witsel, un dels futbolistes que podrien tancar la seva renovació aviat.