La festa del Girona (a Barcelona) no podia durar sempre
L'equip gironí perd el derbi més de set anys després i Míchel mostra preocupació per la línia de l'equip
BarcelonaRes dura sempre. Ni les crisis ni els focs artificials. Al Girona se li va acabar la màgia dels desplaçaments a Barcelona, on darrerament tornava cap a casa amb la butxaca plena i una rialla d'orella a orella. Perquè cal retrocedir més de set anys per trobar l'anterior vegada que hi havia perdut. Era el febrer del 2018 i moltes coses han canviat, des de llavors. Al Barça, de fet, no hi queda ningú, d'aquell dia.
L'únic és Ter Stegen i actualment està lesionat. Repassant els blaugranes escollits hi ha tres futbolistes retirats (Piqué, Vermaelen i Paulinho), quatre que ara juguen als Estats Units (Jordi Alba, Busquets, Messi i Luis Suárez), un al Brasil (Coutinho), un a Itàlia (Sergi Roberto), dos a França (Dembélé i Umtiti), un a Croàcia (Rakitic) i un a Anglaterra (Semedo). Catorze jugadors en total, perquè encara no havia arribat la pandèmia i tan sols es podien fer tres canvis. A la banqueta hi havia Cillessen, Iniesta, Digne i Aleix Vidal. L'entrenador era Ernesto Valverde i el president, Josep Maria Bartomeu. Els partits, esclar, es jugaven al Camp Nou. Lamine Yamal només tenia 10 anys. Del Girona continuen Juanpe, Portu i Stuani, tres llegendes.
La dada té trampa perquè entremig va haver-hi tres temporades a Segona que van impedir que el derbi català gaudís de més continuïtat. Però els gironins, a mesura que han anat creixent, s'han envalentit. Aquell febrer del 2018, mentre els aficionats s'anaven repartint i barrejant per les graderies, entre selfies per al record i copets a l'espatlla de felicitació pel fet d'haver arribat a Primera, van avançar-se en el marcador al minut 2. Va ser un vist i no vist, allò, perquè el partit va acabar 6-1. Com que el Girona, a ulls de l'afició del Barça, queia simpàtic, fins i tot va fer certa gràcia que durant una breu estona anés guanyant, perquè al final perdia. Era com un premi al seu caràcter que no afectava el resultat final. A la suposada lògica que sempre diu que el gran derrota el petit. Però allò canviaria.
Tres visites puntuant
Per al Barça, cada desplaçament del Girona, que va puntuar en les seves tres visites següents, va ser menys divertit. Primer, per un empat a dos, amb un doblet de Stuani. Com que era la jornada cinc, tampoc feia mal del tot, perquè ni influïa ni era decisiu. En aquells temps, els gironins van pispar-li una Supercopa de Catalunya (1-0), també amb gol de l'uruguaià, però el títol no importava. El descens va posar distància entre uns i altres i la cosa no va anar a més fins a l'arribada de Míchel i el retorn a l'elit.
Perquè el primer tastet va ser un 0-0 la 2022-23. El segon ja va ser la bomba. Va ser la nit en què el nom del Girona va aparèixer a cada racó del planeta. Un 2-4 històric que va fer empipar el barcelonisme, que somiava que els seus juguessin com ho feien els futbolistes que vestien de blanc-i-vermell. Jugava com els àngels, el Girona, que va sortir líder i generant enveja de Montjuïc. I ho ratificaria a la segona volta, amb un nou 4-2 que causaria l'emprenyada de Laporta i l'acomiadament de Xavi.
Els de Montilivi ja no juguen com els àngels, però encara són una pedra a la sabata per al Barça: gràcies a les aturades de Gazzaniga i a l'acció de Danjuma, va fer patir el líder, malgrat que fos poc temps. I no era fàcil, tenint en compte que els uns volen i els altres van a batzegades. Els de Flick, ferits en l'orgull, van consumar la revenja amb un doble 4-1. En menys d'un curs, les dues cares de la moneda.
La imatge del Girona no va sortir reforçada del derbi perquè, d'aquella frescor del passat, poca cosa en queda, i la dinàmica encara és més negativa: tan sols ha guanyat un partit en les últimes deu jornades, amb un balanç de 6 punts dels 30 en joc. El descens encara queda lluny, a set punts, però dissabte visita Montilivi l'Alabès, tot un rival directe. L'equip necessita guanyar d'una vegada per totes i deixar de viure espantat. S'ha conjurat per evitar problemes. "Estic preocupat perquè la línia de l'equip no és la que vull", assegurava Míchel. "Mireu el Barça, juga com Flick vol que jugui. Haig d'aconseguir que el Girona jugui com vol Míchel".