L’agonia que Míchel ja va viure dues vegades

GIRONAMíchel Sánchez viu la pitjor ratxa de jornades sense guanyar com a tècnic del Girona. N’acumula vuit, tantes que l’equip ha passat en un parell de mesos d’una còmoda setena posició, en llocs europeus i amb deu punts de marge respecte al descens, a la quinzena, i a tan sols sis punts de la línia vermella, que si no ha traspassat ha estat perquè els rivals directes encara ho han fet més malament. Diumenge té una nova prova de foc al camp de l’Osasuna (14 hores, DAZN).

Aquesta lenta agonia no és desconeguda per al madrileny, que ja va patir dues situacions força semblants en els seus anteriors equips, el Rayo Vallecano i l’Osca, on va ser destituït. A Montilivi, però, ni de bon tros el discuteixen. La confiança és absoluta. De fet, si algú s’atreveix a preguntar sobre el seu futur, la resposta és clara: “Passi el que passi d’aquí al final de Lliga, és el nostre entrenador”. Míchel és el millor tècnic de la història dels gironins i ara que el moment és dolent, el Girona li fa costat.

Però ni al Rayo ni a l’Osca la paciència va arribar a l’extrem, malgrat que també va protagonitzar dos contes de fades. Com a Girona, Míchel els va ascendir a l’elit. “Va ser fidel a la seva idea en tot moment, quan guanyava i quan no ho feia”, explica Maite Martín, periodista del Diario As, que continua: “Ja ho era quan entrenava els juvenils, la proposta era idèntica. Però crec que va pagar la novetat. Era la seva primera experiència a Primera, i molts partits se li van escapar per detalls. Vam tenir una sensació amarga, perquè mereixia més i ningú no volia que marxés. Al barri és una llegenda i la gent estava disposada a baixar a Segona amb ell”.

Míchel va entrenar el Rayo a Primera el curs 2018-19. Fins al febrer tot anava més o menys bé, i era fora del descens. Però va encadenar set derrotes consecutives i al març es va quedar a l’atur. Per quina raó es va bloquejar? L’aspecte emocional hi té res a veure? “No, en absolut. L’arrelament a un club no li fa prendre males decisions, en el sentit d’espantar-se i no saber què fer. És una persona valenta, amb caràcter i una forta personalitat. No li tremola el pols quan ha de decidir. Però aquell Rayo no donava per a gaire més. Per a mi, les situacions no són comparables. I ell ha evolucionat d’una forma bestial, en com planteja els partits, com els resol i com els tanca. També ha fet un pas endavant en la gestió del vestidor. No penso que el Girona no tingui solució, al contrari. És una mala dinàmica, d’acord, però és normal que també n’hi hagi”, valora Martín.

La cara B

A Osca, el curs 2020-21, l’experiència a la màxima categoria va durar 18 jornades. Només en va guanyar una. “El que més se li va recriminar és l’immobilisme. Amb el pas dels anys hem comprovat que ha anat adquirint eines per resoldre els problemes que s’ha anat trobant, però aquí no va modificar cap matís en la forma de jugar. Sempre havia de ser de la mateixa manera. Li recordo dir, literalment, que moriria amb les seves idees. I això és el que va passar”, diu Pablo Barrantes, periodista de la Cope.

L’etapa a El Alcoraz va ser la més complicada. “Li vam arribar a veure la cara B. A mesura que encadenava setmanes sense guanyar, perdia l’alegria. Ho notaves amb els gestos, amb una simple salutació. El Míchel dels bons moments i dels mals moments no va ser el mateix, pel que fa a comportament”. “Tenia por–opina Barrantes–. El vam arribar a veure sortir plorant, perquè no volia que l’acomiadessin. Al meu entendre potser el van mantenir massa i tot. Perquè aquell Osca havia de formular els duels d’una manera diferent si volia competir i sortir-se’n. I no ho va fer. Els que manaven li van comprar la seva idea de futbol, però ell no va ser capaç de consolidar-la”.

Ambdós coincideixen en el fet que Míchel “és molt millor entrenador del que era”. “Fins i tot té nivell per dirigir un club més potent”, afegeix Martín. Però la mirada respecte al fet de mantenir l’estil quan les coses no funcionen varia. Al Girona això tampoc no ho qüestionen, malgrat que existeix el corrent d’opinió extern que l’actual plantilla potser no és la més indicada per dur-lo a terme. El que és clar és que Míchel no es toca.