Sense Ounahi, una fórmula impossible per al Girona

GironaSi s'ha passat la majoria del 2025 perdent, no és gens estrany que el Girona hagi acomiadat l'any amb una nova derrota. A Montilivi, malauradament, ja s'han acostumat a patir decepcions. Contra l'Atlètic de Madrid, a més, pràcticament no ha presentat ni oposició i els punts ja havien volat abans del descans (0-3). Caldrà fer-ho molt millor el 2026, perquè els de Míchel es menjaran el raïm des de la zona de descens, i afinar durant el mercat d'hivern, en què s'esperen reforços per canviar la situació actual.

Va començar l'any veient les estrelles a San Siro i passejant pel Duomo, immers en la seva històrica participació en la Champions. Però quan l'aventura europea es va acabar, van començar els problemes. El compromís i l'eficàcia de la vella guàrdia, resumida en Stuani i Portu, van salvar-lo de l'amenaça de tornar a la Segona Divisió, que continua viva malgrat el pas dels mesos i la sacsejada al vestidor. A alguns fitxatges els ha costat encaixar, d'altres no ho han fet i moltes posicions han quedat sense cobrir. Per arrodonir-ho, el factor diferencial, Ounahi, ara no pot jugar i es podria perdre un mes de competició si el Marroc arriba a la final de la Copa d'Àfrica –i té números per aconseguir-ho–. Avui, sense Ounahi, el futbol blanc-i-vermell directament no ha existit i la millora de les últimes setmanes no s'ha vist enlloc.

De fet, Míchel ha estat a la corda fluixa diverses vegades, però se n'ha anat sortint, entre la confiança dels que manen al Girona i el fet de treure partits marcats en vermell. I sort que va guanyar a Anoeta la setmana passada i va instaurar certa calma, perquè, en cas contrari, la patacada contra l'Atlètic tornaria a encendre les alarmes. Seran claus els duels consecutius contra el Mallorca i l'Osasuna, dos rivals directes, tornant de festes. Allà, estarà prohibit fallar.

Els de Simeone deuen haver-se sorprès per l'amabilitat amb la qual l'ha tractat el Girona, que només li ha fet pessigolles en una jugada d'estratègia i en un xut aïllat d'Àlex Moreno, a les acaballes. Amb la pilota als peus, no hi havia cap idea. L'acció de pissarra en qüestió ha acabat amb una aturada d'època d'Oblak, que ha posat una mà fortíssima a xut de Witsel. Això ha estat tot pel que fa al vessant ofensiu dels gironins, gens intimidadors.

La recepta de l'Atlètic? Cosir els locals a contraatacs. N'han aprofitat dos, gràcies a un bon xut des de la frontal de Koke dirigit a l'escaire i un, més apagat, de Gallagher, que ha convertit en or Vitor Reis, que ha tingut la mala sort de desviar la pilota i despistar Gazzaniga. Els madrilenys han viscut tan tranquils que han pogut dosificar-se, però Griezmann ha ampliat l'avantatge en la darrera jugada.

El Jota es jubila

Abans del partit, el Girona ha homenatjat Josep Maria Luis, el Jota, l'encarregat de material del primer equip des del 2003, amb el club a Tercera, i que avui s'ha acomiadat perquè es jubila. A l'acte l'han acompanyat algunes de les personalitats més destacades del club en aquestes dues dècades, com Raül Agné, l'entrenador de l'ascens a Segona Divisió, i els excapitans Felipe Sanchón, Eloi Amagat i Àlex Granell. "Tot té un principi i un final, s'acaba una etapa preciosa en què he gaudit moltíssim", ha dit. Gràcies per tot, Jota.