La segona victòria del Girona acaba a mastegots

GironaLa segona victòria consecutiva del Girona va acabar a mastegots. Lass i Aimar van iniciar una baralla que va fer saltar suplents, entrenadors i agents de seguretat, malgrat que l'origen no fos gran cosa: el migcampista gironí va placar el de l'Osasuna, que va perdre els nervis perquè veia com se li escapava el partit. La gespa es va envair d'empentes, cops, insults i targetes, vermella a Lass inclosa. Els de Míchel, això sí, es van quedar amb els punts (1-0). I això que la plantilla no ha millorat, perquè totes les operacions estan aturades.

Perquè, es miri com es miri, la gestió és surrealista. Si el mercat d'estiu ja va costar d'entendre, el que està passant a l'hivern no s'agafa ni amb pinces. Per començar, per l'assumpte a la porteria: Dominik Livakovic va negar-se a jugar quan Míchel li va demanar perquè volia marxar de l'entitat i el club va donar-li permís perquè no es reincorporés passades les vacances. Però el croat, exhaurit el termini sense que s'hagi entès econòmicament amb ningú, ha hagut de tornar amb la cua entre cames. Encara manté que no vol estar a Girona i que acabarà marxant, però amb els dies que fa que existeix el problema, té nassos que no s'hagi posat fil a l'agulla i continuï alimentant un ambient tòxic de convivència. Contra els navarresos, Livakovic era a la banqueta.

Això no és tot. El mateix dia que Livakovic no va reprendre els entrenaments, va arribar, discretament, Claudio Echeverri. L'argentí fa dues setmanes que conviu amb els que seran (suposadament) els seus nous companys, però no pot tramitar la fitxa perquè hi ha un excés d'extracomunitaris als quals no s'aconsegueix donar sortida. Echeverri prenia un mate tranquil·lament a la llotja de Montilivi, un parell de seients a l'esquerra de Jhon Solís, l'home al qual tothom està empenyent perquè marxi i el deixi jugar. El Girona està lluitant per cobrar el que li queda per amortitzar d'una operació que va significar uns sis milions d'euros el 2023. Però esclar, això requereix temps, i gairebé un miracle, perquè el rendiment demostrat discuteix que els valgui.

I encara una més, amb protagonisme per a Yáser Asprilla, a qui també se'l vol acomiadar. Com a mínim, va escalfar-se, però ni va tenir minuts a Son Moix ni en va tenir a l'estadi. Tot plegat deixa encara més assenyalada la direcció esportiva liderada per Quique Cárcel, a qui Míchel implora que desencalli una situació fora de qualsevol sentit comú i agreujada per les lesions de Witsel i Ounahi, que escurcen una rotació ja de per si insuficient.

Dues victòries seguides un any després

Afortunadament, la pilota tampoc no entén gaire de lògiques: el futbol, de tan imprevisible sembla absurd. El tarannà ha canviat: el que abans sortia creu, ara surt cara. Només així s'expliquen les dues victòries consecutives un any després. Aquests partits, si s'haguessin jugat a l'octubre, exactament amb el mateix inici i cos, haurien tingut desenllaços completament diferents.

Un cop d'esperó de Vanat després d'una jugada fantàstica d'Àlex Moreno va provocar l'eufòria a Montilivi. L'Osasuna hauria pogut empatar a la segona part, però el travesser va escopir una fuetada de Rubén García i una rematada de Raúl va fregar el pal. La victòria és or per a la permanència i fins i tot situa el Girona dotzè amb 21 punts. Qui ho hauria dit.