Vitor Reis fa feliç Ter Stegen en el seu debut amb el Girona

GironaQuan menys s'ho imaginava, el Girona va escapar-se de la derrota amb un gol èpic de Vitor Reis en el temps afegit. El Getafe havia tret de polleguera Montilivi, empipat amb les decisions arbitrals, el rival i el món. Sort de l'aparició del central, que va rematar amb coratge una pilota que allarga la imbatibilitat dels gironins aquest 2026, i de la de Ter Stegen, que va evitar l'1-2 en la darrera acció. El descens continua lluny, a quatre punts.

Tots els ulls van anar cap als nous fitxatges, especialment la figura de l'alemany sota pals. A Montilivi al·lucinen: tothom li feia fotografies i l'assenyalava, dient "sí, és ell, és Ter Stegen". Se'l va veure molt còmode, al porter, que no es va complicar la vida amb la pilota als peus i fins i tot va aventurar-se a iniciar alguna jugada ofensiva, com una assistència al més pur estil quarterbarck cap a Bryan Gil, que va estar a punt d'enganxar Vanat. La seva presència, per si sola, va donar un extra de seguretat i jerarquia. Gazzaniga, resignat, també el contemplava des de la banqueta. "Quin remei", semblava pensar. No va tenir cap culpa, en el gol, i va salvar-ne un al límit del temps.

Fran Beltrán tampoc no va desentonar en un Girona que va ballar al seu ritme. És intens, el migcampista, a qui també se'l va veure fent canvis d'orientació, un recurs que Míchel havia perdut amb els comiats d'Aleix Garcia i, més recentment, amb Arthur. L'equip gironí, reforçat pels darrers resultats, no va fer un mal partit, però va ser com donar-se cops de cap contra la paret cada vegada. Al mur de Bordalás no se'l tomba amb qualsevol cosa. El tercer debutant, Echeverri, va entrar amb desavantatge per intentar sacsejar el que s'estava veient, però no va passar de les bones intencions.

Desesperació arbitral

Qui més a prop va estar d'encertar a l'inici va ser Lemar, amb un xut que va deixar tremolant el travesser a la primera part. Tot el perill real va ser allà, de fet, com una rematada de Vitor Reis que va fer volar Soria. Però al Girona li costava i, com més avançava el partit, més frustrat competia, amb l'ajuda d'Alejandro Quintero, un àrbitre completament incapaç d'aplicar cert sentit comú a les nombroses faltes i pèrdues de temps dels visitants. Va arribar un punt en què es va accelerar innecessàriament, com si cada jugada fos la definitiva. El Getafe, pacient, començava a tenir el caldo al foc que volia.

I en una recuperació absurda i quatre tocs, els madrilenys van trenar l'estratègia perfecta, aprofitada per Vázquez, que va rematar a un pam de Ter Stegen. Llavors pla que va haver-hi confusió, perquè el Girona feia dies que no anava al darrere de ningú. Fins que va aparèixer Vitor Reis, qui sap d'on, per donar un punt boníssim, alimentat per la decisiva aturada posterior del porter alemany. Montilivi va acabar cantant "Àrbitre, que dolent que ets!", perquè va tenir una actuació desastrosa.