Els herois moderns del Black Power

Quatre esportistes que han alçat la veu per denunciar les desigualtats socials

Colin Kaepernick

Perdre-ho tot per uns ideals

La NFL està plena de quarterbacks pitjors que Colin Kaepernick, però l’exjugador dels San Francisco 49ers va decidir agenollar-se durant l’himne dels Estats Units que s’interpreta abans de tots els partits i cap franquícia el va voler contractar mai més. Kaep ho va fer per protestar per la violència policial contra els afroamericans. “No puc aixecar-me i mostrar-me orgullós de l’himne d’un país on s’oprimeixen les persones negres”, va explicar el nord-americà, que va donar suport a Black Lives Matter, una campanya centrada a donar visibilitat a les morts d’afroamericans a mans de la policia durant els últims anys. Els aficionats al futbol americà van fer diferents concentracions per exigir que Kaep fos contractat, però el jugador no va trobar equip. Els New York Giants van estudiar incorporar-lo, però ho van descartar després de rebre una allau de cartes de seguidors crítics.

“Creu en alguna cosa, fins i tot si això significa sacrificar-ho tot” és l’atrevit lema de l’última campanya publicitària que resumeix la situació de Kaepernick, convertit ara en icona de qualsevol lluita racial. Idolatrat en uns carrers que s’han omplert de grafitis amb el seu característic pentinat, el jugador segueix generant al·lèrgia als despatxos.

Serena Williams

Dona i negra, doble discriminació

Serena Williams va ser mare fa uns mesos i, després de patir complicacions en el part, va fer servir una indumentària especial per recuperar el seu millor to físic. La nord-americana va fer servir una roba postpart a Roland Garros i això va provocar les crítiques de la Federació Francesa de Tenis, que instaurarà normes de vestimenta a partir de l’edició del 2019. “Vivim en el 2018, el món és diferent. És important ser un mateix, lliure. A més, us recordo que la meva roba té una funció curativa”, va confessar Williams. La tenista nord-americana, convertida aquest any en ambaixadora de la maternitat, no va tenir un part fàcil. “Gairebé em moro després de donar a llum”, va explicar. Durant un mes i mig no es podia ni moure per culpa de l’aparició de diversos coàguls pulmonars.

La doble discriminació de ser dona i negra ha acompanyat Williams durant tota una carrera en què la lluita contra el masclisme i el racisme ha sigut constant. La final femenina de l’Open dels Estats Units la va tornar a posar al centre de la polèmica per una discussió amb un jutge de cadira. L’Associació Femenina de Tenis va demanar que es donés el mateix tracte a les jugadores i als jugadors en l’aplicació del reglament.

LeBron James

El líder que no va acceptar callar

La NBA està encoratjant els seus jugadors a ser activistes i prendre partit davant les diferents causes socials que preocupen als nord-americans. Els Golden State Warriors es van negar a fer la tradicional visita a la Casa Blanca, com és costum després que un equip guanyi alguna de les quatre grans lligues professionals. Lluny d’avergonyir-se’n, la NBA i els propietaris de la franquícia van celebrar el posicionament dels campions.

La màxima estrella de la millor lliga de bàsquet del món, LeBron James, és el líder d’una comunitat afroamericana molt combativa. Els exemples dels últims anys no són aïllats, com quan molts jugadors de la NBA van saltar a les pistes amb una samarreta en què s’hi podia llegir “I can’t breathe” [No puc respirar] per protestar contra les morts de negres provocades per policies. A diferència de l’equidistància calculada de Michael Jordan, LeBron James es mulla setmana sí i setmana també. La seva implicació social indigna Donald Trump, que va acusar l’estrella dels Lakers de poc intel·ligent. El jugador, que va donar 41 milions de dòlars per construir un col·legi a Akron, el seu poble natal, produirà uns documentals amb el nom de Shut up and dribble [Calla i juga], el consell que li van donar i que ell va ignorar.

Skylar Diggins-Smith

La veu incòmoda contra l’asèpsia social

Mentre un grapat d’activistes d’extrema dreta es preparaven per manifestar-se i recordar davant la Casa Blanca els incidents de Charlottesville, les jugadores de les Washington Mystics i les Dallas Wings van fer una protesta conjunta. “Encara que estem preparades per jugar un partit, seria inútil i irresponsable no esmentar el que està passant als carrers de la nostra gran ciutat. Avui és l’aniversari d’una demostració de racisme i odi. Estem sorpreses i creiem que l’odi mai hauria de tenir aquesta plataforma”, va dir Kristi Toliver en representació de les jugadores dels dos equips. Skylar Diggins-Smith, una de les estrelles de la WNBA més actives socialment, va liderar la posició de les esportistes. “Les nostres veus tenen el poder d’iniciar converses que poden ser incòmodes”, va opinar l’esportista, que també lluita per millorar les condicions econòmiques del bàsquet femení. Fins ara totes les demandes d’un increment salarial eren desactivades amb el mateix argument: les jugadores no generen el mateix que els jugadors i, per tant, no poden cobrar tant. Diggins-Smith va ressituar el debat en demanar el mateix percentatge que els homes sobre els ingressos. La WNBA ja ha promès estudiar-ho.

Més continguts de