La impulsivitat defensiva del City, un possible forat a explotar pel Barça

BarcelonaDir que el City-Barça serà, sobretot, un partit de gestió emocional sembla un crim. Ho sembla després de dos mesos de fantasiejar amb un duel que ha d’exigir tàcticament el Barça per treure-li la millor versió de les moltes vistes enguany en un context tens i difícil. Els 'citizens' són un rival poderós físicament (de centrals i pivots amb molt de múscul), amb capacitat per amagar la pilota a camp rival i desequilibrar en la combinació (amb homes com Silva, Nasri o Agüero), i aquell vertigen quan s’obre el partit que genera el dubte de si al Barça pot convenir-li anar a la gresca per desbocar les seves tres feres de dalt o optar per camins més prudents i evitar una sagnia d’àrees.

És un partit d’anada de vuitens, una eliminatòria de 180 minuts –encara que sembli un tòpic–, i ni tan sols el discurs anunciant “més agressivitat” de Pellegrini i la lliçó de l’any passat, quan el Barça va castigar la por anglesa, fa pensar en un partit d’anar i venir. Però, gestió de resultat al marge, tampoc serà un xoc frenat. La personalitat d’un i altre ho fa impossible.

1. Centrals i pivots impulsius

I és que una de les claus pot ser la impulsivitat defensiva del City. Els de Pellegrini saben replegar-se, però no poden viure només ordenats 90 minuts (com el Màlaga, per exemple). El desig d’anticipar-se, de robar i sortir és tan temptador que els desajusta si la circulació de pilota rival és prou ràpida. Kompany i Mangala surten amb facilitat de la zona, persegueixen el seu punta, tant en la ruptura com en el moviment de recolzament, una tendència que, amb Luis Suárez fixant, pot obrir espais a Messi en les zones interiors.

A l’argentí se l'ha de poder trobar per dins si es donen aquestes situacions. Però, a més, si se l’activa amb canvis d’orientació després d’haver atret els pivots per dins (Busquets i Iniesta poden ser determinants en això), se li obriran situacions d’avantatge per fora que evitaran el tres contra un a la banda, una situació que l’aïlla. La baixa de Touré Yaya, tot i ser important, no hauria de rebaixar la intensitat defensiva dels locals, que basculen amb valentia endavant per provocar l'errada del rival. Mantenir la calma, tenir visió de joc i executar bé el gir a la banda menys activa hauria de donar bones opcions als blaugranes.

Passa el mateix amb Neymar, que hauria de combinar moviments a l’espai per crear confusió i allunyar l’ajuda de Navas. S'ha d'evitar que el City s'estructuri bé i tapi cada recepció dels homes exteriors.

2. Pressió alta i pressió sobre la pèrdua

L'experiència de l'any passat té un pes important en aquesta eliminatòria. Pellegrini assegura que la plantilla n'ha après, que ha madurat, que arriben més frescos que l'any passat. Això fa pensar en la versió més avançada del City, la que ja va sortir a buscar el Barça en el partit de tornada al Camp Nou, quan la remuntada semblava una heroïcitat impossible. El context els va animar a ser més imprudents i van estar a punt de treure'n rendiment. Té sentit que ho repeteixin d'inici, ara.

Sabent que el Barça prefereix sortir jugant des del darrere (amb Ter Stegen sota pals, fins i tot amb més convenciment), és més que probable que el City busqui incomodar la primera fase del joc i obligui el Barça a jugar en llarg, en una estratègia similar a la que van intentar contra el Bayern de Munic a la fase de grups de la Champions. En el salt, els anglesos saben que tenen superioritat als blaugranes.

En aquest escenari, la clarividència de Piqué en la sortida de pilota sembla decisiva. Fins i tot, que el seu company sigui Mascherano a l'eix de la defensa. Però la presència del Jefecito més a prop de la segona jugada tampoc sembla mal negoci en un terreny anglès.

Però, més enllà d'aquesta aposta d'anar a buscar el Barça des del primer minut, el City haurà de combinar la seva defensa alta amb minuts de replegament més passiu per agafar aire i canviar la dinàmica. Sap que aquest Barça també el pot ferir a la carrera i no li convé regalar gaire espai.

El que també tenen clar els de Pellegrini és que han de ser capaços d'allargar els seus atacs a camp rival, han d'acumular efectius, tenir pausa, trobar connexions. Tenir la pilota i allargar els minuts en què el Barça no la tingui. És l'única manera, a més, de poder fer dubtar el Barça en el seu intent de domar i dominar el partit, quan l'equip de Luis Enrique recuperi la pilota. El City pressionarà amb agressivitat sobre la pèrdua, intentarà evitar que el Barça desplegui la seva millorada transició defensa-atac.

3. Navas i la mobilitat ofensiva

L'aposta ofensiva del City sembla clara, més enllà de si jugarà amb 4-4-2, 4-2-3-1 o 4-1-4-1. S'espera que Pellegrini mantingui com a arma de pes a Jesús Navas, una opció sempre ample i profunda per la banda dreta. És un punt d'ancoratge bàsic en el desplegament ofensiu d'uns 'citizens' que, a més, viuen de la mobilitat dels seus davanters.

Agüero no viu estàtic entre centrals i busca constantment les caigudes a bandes, les recepcions contra un defensor que hagi tret del seu hàbitat per poder-lo encarar amb més facilitat. En aquest sentit, s'assembla a les característiques de Gio Dos Santos, un dels últims a incomodar la defensa blaugrana amb el seu Vila-real.

A partir d'aquí, les possibilitats són variades: pot acompanyar-lo Silva, un jugador de perfil més mitjapunta, que vol viure entre línies. Es tractaria de, com va fer el Màlaga, amenaçar l'esquena de la defensa (amb Navas, sobretot, però també amb Agüero) i aprofitar l'esquerda entre línies (amb Silva o Nasri, a més del Kun puntualment). Que el triangle defensiu del Barça (el formi qui el formi) estigui concentrat per gestionar aquests dos espais és bàsic per frenar els contracops anglesos, un perill ja conegut. De tota manera, l'aspiració local és que el seu atac vagi molt més enllà de les sortides puntuals. El City vol atacar amb continuïtat: amb molta gent i amb els seus laterals.