Isaac Cuenca: “Volem ser un Tenerife i que es parli del Granada que va prendre la Lliga al Barça”

BarcelonaLa festa grossa es va viure la setmana passada al Sánchez Pizjuán de Sevilla, quan la calculadora va certificar la permanència a Primera Divisió del Granada després de 37 jornades d’agonia a la zona baixa de la classificació. Isaac Cuenca va arribar a l’equip al febrer, procedent del Bursaspor turc, i actualment passa pel millor moment de la temporada. Arriba amb ganes al duel contra el seu exequip, però matisa que són les ganes lògiques de jugar contra un gran, no més pel fet que sigui el Barça o per retrobar-se amb Luis Enrique. O potser sí.

La visita del Barça hauria pogut ser una altra cosa, però l’afrontareu amb la tranquil·litat de saber que esteu salvats. Quin alleujament, no?

Estem molt contents d’haver aconseguit per fi la permanència i que el Barça vingui aquí en l’últim partit sense jugar-nos-hi res. L’altre escenari hauria sigut diferent, amb molta més pressió, hauríem estat tota la setmana amb tensió i pensant en el partit, en com jugar-lo, en altres resultats... L’energia després del partit contra el Sevilla hauria sigut diferent. Vaja, que com està ara la cosa està molt bé!

I a més, ens trobarem la millor versió d’Isaac Cuenca. Véns de fer dos gols i donar una assistència a Sevilla.

Ja porto uns quants partits força bons, estic jugant molt en aquest tram final i l’últim dia vaig poder marcar i ser decisiu. M’estic trobant molt bé i a veure si puc demostrar, també contra el Barça, que estic en un bon moment.

Ajax, Deportivo, Bursaspor i Granada. Molts moviments en només tres anys. I a sobre arribes al nou club i al cap de pocs dies canvien l’entrenador. Marxa Sandoval i arriba José González. Deus agrair una mica de continuïtat, per fi.

Doncs sí. Vaig arribar de Turquia al febrer i va ser difícil adaptar-me, però de mica en mica m’he anat integrant a l’equip, fent-me amb els nous companys i des de l’abril estic sent titular habitual, i jugo gairebé els 90 minuts. Hi va haver un moment d’incertesa perquè Sandoval va ser qui més va insistir perquè jo fitxés, em trucava cada dia fins que em va convèncer, i quan ell va plegar no sabia què passaria amb mi. Però per sort el tècnic nou també va comptar amb mi. De vegades les coses canvien i no saps com aniran, però en aquest cas va ser positiu. Feia temps que no encadenava nou o deu partits seguits, potser des del Dépor a la primera volta, i això és el més important per a un jugador. Necessitava aquesta regularitat.

Em deies abans que teniu i tens ganes d’enfrontar-te al Barça. Moltes?

Més ganes tampoc, el que passa és que quan jugues contra un equip important, tot guanya repercussió. Et truca la premsa per entrevistar-te, per exemple, i quan arriba el partit hi has estat dins des de fa molts dies, i això no passa en altres jornades. El més important és que l’objectiu de la salvació ja està complert i a partir d’aquí el que vingui serà benvingut. Tant de bo puguem guanyar.

I què pesa més: ¿que ja no us hi jugueu els punts per salvar-vos o que pot ser un bon aparador per al futur?

Tothom està concentrat, sabem que és un partit en què et veu tot el món i hi haurà qui ho vulgui fer bé per rebre un reconeixement. Com a grup tenim molt present el que va fer el Tenerife fa anys amb el Madrid, que li va prendre dues Lligues i la gent encara en parla. Motiva la idea de ser com el Tenerife i que amb els anys se’ns recordi com el Granada que va prendre una Lliga al Barça.

¿Us ha molestat que en aquests dies es parli tant de primes i maletins?

Sí, aquests ximpleries cansen una mica. Prefereixo no parlar-ne, és un debat ridícul. Desgasta molt.

Tu hi aniràs amb un extra, però? El Barça va rescindir el teu contracte justament quan Luis Enrique va arribar, l’estiu del 2014.

Hi vas amb tot, però perquè jugues contra un gran equip, que és l’únic dia que molta gent et veu. Però no tinc res guardat a Luis Enrique. Són decisions d’entrenador, ell decideix amb quins jugadors vol comptar per al seu projecte, no té per què quedar-se els jugadors que no vol. És normal, no tinc cap mena de rancúnia. I tampoc en tinc contra el Barça, només tinc un agraïment enorme pel que em va donar com a club.

M’aturo aquí un moment. Al Barça vas irrompre de cop, gairebé del no res, però tot es va acabar també relativament ràpid. Com ho vas viure?

Quan jo vaig començar a aparèixer i a jugar continuava sent el mateix nen que era abans, un nen que quedava amb els seus amics, que anava a prendre alguna cosa amb ells, que anava fent la seva. El que va canviar era que m’aturaven algunes persones per demanar-me un autògraf o una foto i els meus amics i la meva família al·lucinaven. Però jo estava tranquil, només confiava a fer-ho tan bé com pogués quan jugués.

De debò que estaves tan tranquil? El Camp Nou deu impressionar!

Home, i tant que impressiona! Però quan estàs a punt de jugar no veus res més. Potser si marques un gol notes un soroll tan fort que et sacseja el cos d’una manera inexplicable.

Amb qui t’intercanviaràs la samarreta avui?

He parlat amb el Bartra i ens la canviarem al final del partit.

L’has aconsellat? ¿Que si pot es quedi al Barça o que no passa res si surt?

Que es quedi, li dic! Que no és tan fàcil la vida fora del Barça! Conyes a part, quan tinguem més temps ja parlarem tranquil·lament de la seva situació. Que s’entreni com ho està fent i ja es veurà.

És típic preguntar si celebraràs el gol, si en fas algun. Ho has pensat?

Juguem al camp del Granada i segurament sí que el celebraré. Si fos al Camp Nou potser seria diferent, per respecte a l’afició, però aquí, amb la permanència aconseguida i contra un gran equip... Tampoc en marco tants, seria bonic.

Mai se sap. De vegades quan jugues sense pressió surt el millor partit. ¿Fareu patir el Barça?

La setmana està sent bona. A última hora serà l’entrenador qui valori els riscos que assumirem. Però tenim gent que surt ràpidament a l’atac i espero que el Barça ho passi una mica malament. Voldrà dir que estem fent un bon partit per tancar la temporada bé.