L'adéu a Luis Aragonés, el gran amic dels futbolistes

BarcelonaHa passat a la història com el sabio de Hortaleza. Però ell preferia ser conegut com el zap atones. Luis Aragonés (Hortaleza, 1938 - Madrid, 2014) va morir als 75 anys a causa d'una leucèmia. Sincer, groller i apassionat, aquest madrileny es va guanyar el cor de gairebé tots els futbolistes durant una trajectòria que va començar en camps de terra i va acabar guanyant una Eurocopa.

Aragonés era especialment estimat pels jugadors. No tots, cert. Quan després d'una derrota d'Espanya a Belfast va deixar de convocar Raúl, la relació amb el madridista es va tornar gèlida. "No m'abaixo els pantalons davant seu", va dir Aragonés. I durant els anys posteriors Espanya va guanyar l'Eurocopa del 2008. Altres homes, com Xavi, el consideraven clau en l'èxit de la selecció espanyola en haver apostat per un estil estètic. Ara, Aragonés era un home pràctic i, si no tenia futbolistes tècnics, jugava a la contra i ferm en defensa. "Els bons han de jugar sobre el camp; l'estil és clau", li va dir a Xavi. "Aquesta feina m'apassiona. Sento l'olor de la gespa i m'emociono", deia aquest tècnic d'altres èpoques, que sempre volia entrenar amb xandall, però que va saber ser prou modern per adaptar-se als nous temps.

Aragonés va ser un bon migcampista, amb gol i caràcter. Després de jugar en molts clubs, amb 26 anys va arribar a l'Atlètic de Madrid, on amb les seves patilles i cara d'enfadat, va quedar-se a un sol pas de guanyar la Copa d'Europa. Era el 1974 i ell va marcar el primer gol de la final, però el Bayern va empatar a l'últim segon. Ídol del Manzanares, aquell mateix 1974 es va retirar i l'endemà el van escollir entrenador de l'equip. El seu idil·li amb l'Atlètic va ser total: 1 Lliga, 3 Copes i el va treure del pou de Segona el 2002.

L'únic títol de clubs amb un altre equip va ser la Copa amb el Barça el 1988. Va arribar el 1987 a un Barça sense rumb que acabava de destituir Terry Venables. Va ser l'any del famós motí de l'Hesperia, amb els jugadors llegint un comunicat demanant la dimissió del president Núñez. Aragonés va seure al seu costat, sempre al costat dels jugadors. I Núñez va buscar un cop mediàtic: va fitxar Cruyff. Aragonés, que es va buidar tant que va patir una depressió aquell any al Barça, també va entrenar l'Espanyol -va comprar accions del club- i el Mallorca, brillant a Europa.

Conegut com a zapatones quan era jugador i com el sabio com a tècnic, Aragonés hi entenia molt, de futbol. I ho transmetia d'una manera tan passional, amb paraulotes, que sempre es posava en problemes. Com quan li va cridar a Romário "Miri'm als ulls" o utilitzava la paraula "negre" per parlar amb Samuel Eto'o. Molts el van criticar. Eto'o el va estimar.