Orfes de Messi
El Barça busca retrobar la millor versió de l’argentí, decaigut en els últims partits, per superar l’eliminatòria de Champions i redreçar la dinàmica a la Lliga
BarcelonaDurant els últims vuit anys el rostre de Messi ha explicat el Barça. Per saber les sensacions de l’equip n’hi ha prou amb llegir les faccions de l’argentí, fil conductor del relat blaugrana des que Pep Guardiola el va enviar a Pequín perquè pogués participar als Jocs Olímpics. Malgrat ser una figura aparentment reservada, de rictus sec i poc expressiva, la cara de Messi ha sigut sempre el millor termòmetre per saber el que passa al Camp Nou. I fa dues setmanes que el Barça troba a faltar un somriure esperançador. Dues setmanes.
Se’l veu incòmode. Sense l’espurna habitual. Però, com deia Andoni Zubizarreta en aquest mateix diari dissabte, “entre l’alegria i la tristesa hi ha molt poc espai”, i els blaugranes s’aferren a l’esperança que dimecres al Calderón la mirada de Messi torni a esbossar la determinació de sempre. Llavors els dubtes pels últims resultats es dissiparan a l’instant.
Causa o conseqüència
Més enllà de mirades i gestos, el Messi d’ara no té res a veure amb el Messi de fa un mes, futbolísticament parlant. Més enllà de la falta d’encert de cara a gol o que pugui estar més imprecís en les passades, hi ha elements del joc que ajuden a explicar el canvi de versió. Només ell i els que l’envolten saben si aquests canvis són causa o conseqüència d’aquesta baixada en el rendiment, un fet, d’altra banda, natural en qualsevol esportista d’elit: ningú pot fregar l’excel·lència una temporada sencera.
L’argentí juga més allunyat de l’àrea rival, ja sigui per decisió tècnica de Luis Enrique, perquè els rivals de més entitat l’han empès cap endins o perquè sense la seva espurna habitual es protegeix en altres zones del camp. L’anàlisi detallada dels últims partits demostra que juga molt més centrat, pràcticament convertit en un quart migcampista, sense trepitjar l’àrea i deixant abandonada la banda. L’evolució dels mapes de calor -que determinen per on es mou cada jugador- mostra que ha canviat la seva posició. En són un exemple les quatre imatges que acompanyen aquest text, que s’han pres com a referència del que ha succeït. En els dos partits contra l’Arsenal (imatges 1 i 2) va jugar obert a la banda, donant amplitud a l’atac, participant sempre de tres quarts de camp cap endavant, molt a prop de l’àrea rival. Evitava l’embut i es movia ben a prop de la porteria gunner, allà on Messi és més decisiu. Els dos duels de Champions no són casos aïllats; en tots els partits analitzats, de manera més o menys accentuada, el patró es repeteix.
A partir de Vila-real, però, els dibuixos comencen a variar, especialment en el cas del clàssic (imatge 3), en què l’argentí s’oblida del carril dret per convertir-se en un migcampista més, jugant molts minuts a prop de la línia medul·lar, participant en la fase de creació, molt lluny de la porteria de Keylor Navas. Contra l’Atlètic de Madrid, el mapa de calor mostra el mateix guió, tot i que a la segona part -amb un Barça desbocat i els matalassers amb inferioritat-, la idea va donar els seus fruits: Dani Alves va donar les dues assistències de gol a Suárez entrant pel carril dret que havia abandonat Messi. En canvi, a Anoeta (imatge 4) va participar menys en el joc, situat en la posició del clàssic mitjapunta però mantenint el patró de deixar la banda buida i trepitjant molt poc la frontal de l’àrea. És un Messi més pla, més horitzontal, menys desequilibrant.
En aquests quatre partits ha intervingut, de mitjana, 95 vegades, mentre que en els quatre anteriors ho va fer 83 cops. Entra més en joc però en posicions que no permeten generar superioritat, amb massa línies per davant com perquè les seves passades facin mal al rival. Sempre hi ha un bosc de cames. A més, com que està més allunyat del marc rival, ha tingut més dificultat per anar-se’n en l’un contra un, una de les seves característiques principals. El seu encert en el dríbling ha caigut 11 punts, del 65% al 54%.
Neymar baixa l’efectivitat
Durant els dos mesos que va estar lesionat, el Barça es va saber sobreposar a la baixa del seu referent i fins i tot va golejar el Madrid al Bernabéu amb l’argentí a la banqueta. Per tant, el rendiment més baix del grup no es pot vincular només a l’estat de la seva estrella, tot i que tampoc es pot obviar que la seva influència és tan gran que ho condiciona tot.
Igual que Messi, Neymar tampoc passa pel seu millor moment. El brasiler, l’home més desequilibrant de la Lliga, ha passat del 57% al 38% d’encert en l’un contra un: gairebé 20 punts menys en aquests últims quatre partits. Sense la seva capacitat individual per generar avantatges, el Barça té dificultats per superar defenses ben posicionades, amb les línies ben juntes, com les que han dibuixat Madrid, Atlètic i Reial Societat.
L’equip acusa la falta de desequilibri del trident. Toca córrer enrere, com demostra el fet que Busquets ara recupera més lluny de la porteria rival. Abans, una de cada tres pilotes les interceptava en camp contrari, en la pressió alta, una estadística que ha caigut a la meitat. Són números que ajuden a explicar sensacions, mirades i gestos en un context concret: la sotragada ha arribat jugant contra 4 dels millors equips de la Lliga.