Els ous (grossos) de Paco Jémez
El Comitè Tècnic d’Àrbitres, gent amb poca feina i la pell fina, ha denunciat l’entrenador del Rayo Vallecano al Comitè de Competició. Estan dolguts per les paraules que Paco Jémez li va dedicar a l’àrbitre Iglesias Villanueva, un cop acabat el 10 a 2 del Bernabéu. Després de dues expulsions a la primera mitja hora i un penal en contra, l’entrenador va dir que se sentien “humiliats”, “trepitjats” i que “s’havia comès un assassinat”. Dit això, va afegir: “Bon Nadal a tothom, i també a l’àrbitre”.
Jémez, desencaixat per la pitjor derrota de la història del Rayo a primera (superant el 9 a 0 del Barça de Krankl), tenia motius per lamentar-se. Però no per queixar-se, per exemple, de la vermella directa que va veure Tito amb 1 a 2. L’entrada sobre Kroos era expulsió, pecat i delicte, tot en la mateixa planxa. De fet, les declaracions no prou difoses de Jémez les havia fet ja abans del partit, a Onda Cero: “El dia que van repartir cervell, me’n va tocar poc. Però quan van repartir collons, em van tocar els més grossos”. I aleshores va tenir una premonició: “M’hi jugo els dos ous que farem un gran partit al Bernabéu”. Van començar guanyant, com al Camp Nou, i van acabar escaldats. Si se’ls va jugar, els ha perdut.
Els seus mèrits innegables són haver mantingut el Rayo tres anys a Primera entre el vuitè i el dotzè lloc i, amb les peces que té, intentar jugar a futbol. Moltes estones, fins i tot, aconseguir-ho. Tot això, en una Lliga on hi ha els dos millors clubs d’Europa, cinc bons equips i molta morralla, és digne d’elogi. Però, més enllà, Paco Jémez té més literatura que relat futbolístic. El canari cau bé i té predicament entre la premsa especialitzada. Després d’observar alineacions, comportaments i rodes de premsa d’abans i després dels dies importants, el seu truc és que, contra el Madrid i el Barça, no els planteja tant els partits per puntuar sinó com a targeta de presentació d’allò que ell podria fer si tingués jugadors de qualitat. I d’aquí vénen les golejades. El Madrid n’hi marca 10, el Barça n’hi fum 5 o, en l’any del Tata, guanyem per 0 a 4 però ens genera una crisi perquè el Rayo té més possessió de pilota que el Barça per primera vegada en no sé quants segles. Ell no deixa de dir que no li faria cap por entrenar un gran equip. A veure qui és el primer que pica. Com a seleccionador espanyol, potser ho faria molt bé. O si Florentino, en comptes de plans de màrqueting, apostés per l’estètica futbolística, se la podria jugar. Ens encantaria veure l’experiment.