Pau i Marc Gasol, reis de Nova York durant un segon
Els primers germans que són titulars als dos equips del Partit de les Estrelles van voler viure aquest moment envoltats de la seva gent
Nova YorkFrank Sinatra cantava a New York, New York que qui triomfa a la ciutat dels gratacels pot triomfar en qualsevol altre lloc. Convertida en himne d’aquest All-Star 2015, l’hem sentida amb la veu de Víctor Oladipo, jugador de l’Orlando Magic, que la va cantar desafinant durant el concurs d’esmaixades; versionada per Christina Aguilera, en la prèvia del Partit de les Estrelles, i entonada per tot el Madison Square Garden, en modalitat karaoke, en la penúltima pausa del duel entre l’Est i l’Oest. L’himne popularitzat per la Veu resumeix les sensacions de Pau i Marc Gasol, que dilluns a la matinada, a Nova York, van sentir-se, durant un segon, els reis del turó, al cim de l’èxit.
“El salt inicial amb el Pau ha sigut el meu moment. Un segon. Una foto preciosa, emocionant. Un moment feliç”, explicava un cop conclòs el matx Marc Gasol, exultant, mentre repetia somrient en català -“espanyol de Barcelona”, segons la cadena de televisió TNT, que transmetia l’espectacle-, castellà i anglès que aquest All-Star és el primer partit que li ha vist jugar la seva filla Júlia, nascuda fa només cinc mesos.
Tot i l’experiència del Pau, que ja ha disputat cinc All-Star, en els prolegòmens del duel es va veure més emocionat el pivot del Bulls que el seu germà petit. “Els sentiments fluïen -va reconèixer-. Que dos germans, siguin d’on siguin, tot i que crec que sent estrangers encara té més mèrit, puguin ser aquí, a Nova York, en aquest escenari, fent el salt inicial de l’All-Star, és molt, molt especial”.
A la pista se’ls va veure parlant més que en cap altre enfrontament: “Vam intentar disfrutar i ser conscients que allò era real, que ens ho havíem de creure, que no era un somni del qual despertaríem en qualsevol moment”, va confessar el Marc, que va afegir: “Ha sigut increïble, jo continuo en un núvol”.
A la graderia, els pares, l’Agustí i la Marisa, disfrutaven de l’espectacle al costat del seu fill petit, l’Adrià, que cada dia s’assembla més al Pau. També hi havia a la graderia la dona i la filla del Marc. I alguns amics de la infància, com l’Andreu, company d’escola del pivot dels Grizzlies. “Em feia molta il·lusió que vingués aquesta gent, que han estat tota la vida al meu costat, en els moments bons però sobretot en els no tan bons. Aquí, per exemple, a Nova York, volia venir tothom, i en els set anys que fa que sóc a Memphis no n’han vingut tants”, comentava el Marc, mig de broma, mig seriosament. Potser el Pau, que va jugar set temporades a Los Angeles, no se sentia tan aclaparat com el seu germà. “Jo no acostumo a veure celebritats com les que hi havia a la graderia. Mai havia estat, per exemple, al costat del president Clinton, ni havia pogut donar la mà a Bill Russell. Per això estava com un nen petit. Al·lucinant. Això a Memphis habitualment no passa”, confessava el de Sant Boi.
De fet, conclòs el duel, el Marc tenia moltes més ganes que el Pau de parlar-ne, com si fent-ho allargués aquell segon “increïble”. El Pau es veia més cansat. Esgotat, després de tres dies en què tant la NBA com els patrocinadors els han espremut fins a l’últim segon, fent-los anar amunt i avall, d’un acte solidari a signar pilotes en una botiga. De l’entrenament a un xou televisiu. De l’esmorzar a ballar amb un cantant de moda.
A nivell esportiu, per als Gasol el partit no va tenir gaire història. L’Oest del Marc va guanyar l’Est del Pau (163-158). El germà petit va fer 6 punts, va agafar 10 rebots i va donar 2 assistències, i els números del Pau van ser 10, 12 i 2. Tots dos van jugar 25 minuts. “Ha sigut divertit, és un partit sempre interessant de jugar, molt amunt i avall, que no afavoreix realment el nostre joc; és més de bases, que tenen la pilota. Només intentes competir. Crec que això és el que aportem el Marc i jo. Intentem fer bon joc”, va assenyalar el Pau. Russell Westbrook, dels Oklahoma City Thunder, MVP del partit, va aconseguir 41 punts i es va quedar a només un d’igualar el rècord en un All-Star que Wilt Chamberlain va establir el 1962.
Tastets de Broadway
Pel que fa a l’espectacle, l’organització va combinar el partit amb petits tastets dels musicals clàssics de Broadway, com Chicago i Mamma Mia. Van cantar músics locals com Christina Aguilera i Nax, i l’espectacle de la mitja part el va protagonitzar Ariana Grande.
Entre les celebrities hi havia, evidentment, les grans llegendes de la NBA, excepte Michael Jordan, que se’n manté sovint al marge. També actors, models i músics com Rihanna, Chris Tucker, Ethan Hawke i Beyonce. El més aplaudit, però, va ser l’expresident dels Estats Units Bill Clinton. La coincidència del Partit de les Estrelles amb el xou de celebració dels 40 anys del famosíssim programa d’humor Saturday night live, de la NBC, va fer que els famosos de Nova York es repartissin entre els dos actes. Però a l’All-Star, evidentment, no van faltar-hi estrelles.